Glossari d'etnobotànica

f. Conjunt petit de plantes. Una mota de junça.

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Vegeu Bigarrar.

m. Camp de naps.

Rocacorba (Gironès)

m. Nabiu. Fruit de la nabinera.

Boí (Alta Ribagorça)

m. Noguera jove.

m. Nus, grop. Concreció dura formada al teixit llenyós d’una planta, al punt on surt una branca.

Boí (Alta Ribagorça)

m. Camp d’oliveres.

Peralta de la Sal (Llitera)

m. Alzina (olzina) petita, esquifida.

Estanya (Baixa Ribagorça)

m. Dàtil de la palmera (Chamaerops humilis).

Bítem (Baix Ebre)

m. Dàtil de la palmera (Chamaerops humilis).

Ebo (Marina Alta)

m. Fulla de cep.

Aiguaviva (Alt Camp)

v. Viure, arrelar en un lloc. Són plantes que hi pasturen bé.

Vilada (Berguedà)

f. Patata. Tubercle de la patatera.

L’Albiol (Alt Camp)

m. Dàtil de la palmera (Chamaerops humilis).

Mas de Barberans (Baix Ebre)

m. Fruit del perelloner.

Prades (Baix Camp)

f. Molts pins.

Toses (Ripollès)

m. Pineda. Bosc de pins.

Arnes (Terra Alta)

v. Omplir-se de pins.

Saldes (Berguedà)

m. Pi roig amb branques fins avall de la soca.

Buielgues (Alta Ribagorça)
Gavàs (Alta Ribgorça)

f. Fullaraca de qualsevol pi.

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

f. Fullaraca de pi.

Boí (Alta Ribagorça)

f. Bosc de pins.

Toses (Ripollès)

adj. Pertanyent o relatiu als pins.

m. Pi petit.

Margalef (Priorat)
Toses (Ripollès)

f. Bosc de pins.

Sant Aniol d’Aguja (Garrotxa)

f. Pinya de pi roig o de pinassa, caiguda i esbardellada.

Vilanova de Sau (Osona)

m. Arbre molt jove.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Perles (Alt Urgell)
Sales de Llierca (Garrotxa)

f. Planta remeiera.

Olot (Garrotxa)

f. Conjunt de plantes d’una mateixa espècie. Els trèmols fan plapades.

Meranges (Cerdanya)