Glossari botànica

CERCADOR DEL GLOSSARI DE BOTÀNICA
Índex del glossari de botànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Esporocarp

En alguns pteridòfits aquàtics, receptacle que conté els esporangis.

Botànica
Esporofil·le

Fulla fèrtil que porta els esporangis.

Botànica
Esquama

Apèndix o òrgan més o menys rígid en forma d’escata de peix, com ara les esquames de la base foliar d’algunes falgueres (en deriva esquamiforme: fulla que té forma d’esquama).

 

A les gimnospermes dit de les bràctees fèrtils dels estròbils o pinyes.

Botànica
Esquizocarp

Fruit indehiscent (que no s’obre espontàniament), provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascuna una sola llavor.

Botànica
Estam

Òrgan masculí de la flor; consta d’un filament que al capdamunt porta l’antera on es produeix el pol·len.

Botànica
Estaminodi

Estam estèril, ordinàriament reduït i de vegades transformat en una esquama, un nectari, etc.

Botànica
Estel·lat, estel·lada Botànica
Estendard

Pètal superior i més gros de les flors de les famílies papilionàcies i poligalàcies.

Botànica
Estigma

Part apical del pistil (o carpel) de la flor que rep el gra de pol·len.

Botànica
Estil

Al pistil (o carpel) de la flor part prima per damunt de l’ovari i que sosté l’estigma.

Botànica
Estilopodi

A les flors de les umbel·líferes, base engruixida dels estils que es conserva sobre el fruit.

Botànica
Estipel·la

Apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.

Botànica
Estípit

- Tija llarga i gruixuda, sense branques, terminada en una roseta de fulles; com és ara el tronc de les palmeres.

- Peu més o menys rígid (d'una glàndula, etc.)

Botànica
Estípula

Apèndix semblant a una petita fulla (a vegades una espina) que hi ha a banda i banda de la base d’una fulla, al seu punt d’inserció. (en deriva estipular i estipulat).

Botànica
Estoló

Tija llarga sense flors que creix horitzontalment i a ran de terra (ajaguda), que arrela als nusos i pot donar lloc a plantes fulles. (en deriva estolonífer)

Botànica
Estròbil

Conjunt de peces fèrtils (esporofil·les o carpels) que s’insereixen helicoïdalment o cíclicament al llarg d’un eix (en deriva estrobilaci i estrobiliforme).

Botànica
Exsert, exserta

Que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant, o dels pètals més llargs que els sèpals.

Botànica
Extravaginal

En algunes gramínies, dit dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat (els rebrots extravaginals travessen per un costat la base de la beina inferior i porten a llur base una o més beines esquamoses, sense limbe, ovades o arrodonides) (és oposat a intravaginal).

Botànica
Extrors

Dit de les anteres situades al costat extern del filament, de manera que "miren cap enfora de la flor" (és oposat a intrors).

Botànica