Glossari botànica

CERCADOR DEL GLOSSARI DE BOTÀNICA
Índex del glossari de botànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Calicle

Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades.

Botànica
Calze

Embolcall extern de la flor, format per sèpals, generalment verd i poc vistós.

Botànica
Cal·lus
  • Dit d’unes excrescències que presenten les flors d’algunes orquídies
  • En les espiguetes d'algunes gramínies, engruiximent de l'extrem superior dels articles del raquis, situat sota mateix de la flor.
Botànica
Campanulat, campanulada

Que té forma de campana.

Botànica
Canaliculat, canaliculada Proveït de canalicles (petits canals). Botànica
Capítol Botànica
Càpsula Fruit sec, provinent de la soldadura de diversos carpels, que a la maturitat s'obre deixant lliures les llavors. Botànica
Carena
  • A les flors papilionades de les famílies de les papilionàcies i de les poligalàcies, els dos pètals inferiors un xic soldats, ja que tenen la forma de la biga llarga que va d’un cap a l’altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres bigues, anomenada també carena o quilla.
  • Cantell més o menys sortint que presenta un òrgan foliaci doblegat sobre ell mateix.
Botànica
Cariopsi

Fruit o gra de les gramínies, sec i indehiscent, amb el pericarpi prim i soldat a la llavor.

Botànica
Carnós, carnosa Dit del fruit suculent o polpós. Botànica
Carpel

Cadascuna de les fulles modificades que constitueixen el gineceu de les angiospermes. D'una a una soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils.

Botànica
Carpòfor Prolongació del receptacle d’algunes flors que, a manera de peu, sosté el gineceu i, més tard, el fruit. Botànica
Caulescent

Planta amb tija aparent (en deriva caulinar, pertanyent o relatius a la tija).

Botànica
Caulinar Pertanyent o relatiu a la tija. Botànica
Cespitós, cespitosa

Dit de les plantes que rebroten o fillolen abundosament i densament fent una gespa.

Botànica
Cili Pèls o apèndixs filiformes ± rígids que fan, en conjunt, una franja marginal a les fulles o a d'altres òrgans. Botànica
Cima

Inflorescència en la qual tots els eixos tenen un creixement limitat i terminen en una flor (fl); la creixença només pot ésser continuada per eixos fills laterals (e) que repeteixen el procés, i així successivament.

Botànica
Circell Botànica
Cladodi Botànica
Claviforme

En forma de clava (bastó que s'engruixeix de la base a l'àpex)

Botànica
Cleistògam, Cleistògama

Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi (oposat a casmògam).

Botànica
Coc

Cadascun dels carpels més o menys esfèrics, monos-perms, que constitueixen un fruit, generalment sec, i que se separen uns dels altres a la maturitat.

Botànica
Compost, Composta Botànica
Comprimit, Comprimida Botànica
Concolor, Concolora

Oposat a discolor

Botànica
Concrescent

Dit dels òrgans que creixen soldats entre ells.

Botànica
Connat

Dit dels òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells.

Botànica
Connectiu

Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues anteres.

Botànica
Connivent

Dit dels òrgans que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però soldats entre ells.

Botànica
Constret, constreta

Que presenta un estrenyiment.

Botànica