Glossari botànica

CERCADOR DEL GLOSSARI DE BOTÀNICA
Índex del glossari de botànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Eglandular

Que no té glàndules (oposat a glandulós).

Botànica
Emarginat, emarginada

Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.

Botànica
Embeinador

Qué té beina.

Botànica
Endocarpi

Part més interna d’un fruit carnós que sovint es correspon amb el pinyol.

Botànica
Enervi, enèrvia

Desproveït de nervis o sense nervis manifestos.

Botànica
Ensiforme

En forma d'espasa.

Botànica
Enter Botànica
Entrenús Botànica
Epicarpi Botànica
Epigin, epígina

Dit de la flor d’ovari ínfer.

Botànica
Erecte, erecta

Que creix recte (és oposat a decumbent).

Botànica
Eriçat, eriçada

Cobert de pèls rígids.

Botànica
Ericoide

Planta semblant a un bruc o a les fulles de bruc.

Botànica
Eriòpode

Planta que a la base té llargs pèls llanosos (aplicat al gèn. Hieracium).

Botànica
Escabre, escabra

Que és molt raspós (en deriva escàbrid-a, el qual significa llegerament escabre).

Botànica
Escapus

Peduncle florífer més o menys llarg i sense fulles, sobretot que neix d'un bulb o rizoma.

Botànica
Escariós, escariosa

De consistència membranosa i més o menys translúcid.

Botànica
Esclerofil·la

Fulla sovint petita i endurida, pròpia de les plantes llenyoses mediterrànies.

Botànica
Escudet

Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.

Botànica
Escutel·liforme

En forma de petit escut.

Botànica
Espàdix

Inflorescència de les aràcies en forma d'espiga gruixuda i més o menys carnosa que porta a la base flors generalment unisexuals i poc aparents. (en deriva espadiciforme).

Botànica
Espars

Dit de les fulles (i d'altres órgans) que neixen una a cada nus i es disposen més o menys helicoïdalment, de manera que cadascuna no se superposa exactament amb les immediates, superior i inferior.

Botànica
Espata

Bràctea que envolta l’espàdix.

Botànica
Espatulat, espatulada

Fulla que té forma d’espàtula.

Botànica
Esperó

Protuberància o bossa d’un sèpal o d’un pètal (tancada) que es prolonga cap endarrere del punt d’unió amb el pedicel floral, i que sol contenir el nèctar, fent així més difícil que l’insecte hi pugui arribar.

Botànica
Espiciforme

En forma d'espiga o que s’hi assembla.

Botànica
Espiga

Inflorescència formada de flors sèssils disposades al llarg d'un eix.

 

Inflorescència (un conjunt de flors) on les flors no tenen pedicel i es disposen al llarg d’un eix molt juntes unes de les altres, com ara les espigues de les gramínies.

 

Dit també de la part reproductora d'una planta amb aspecte d'espiga.

 

Botànica
Espigueta

Inflorescència (un conjunt de flors) de les gramínies que consta d’unes quantes flors (a vegades una de sola), dita també espícula; a la base d’una espigueta hi ha dues bràctees anomenades glumes. Diverses espiguetes solen créixer plegades i formen una inflorescència més complexa i grossa que s’anomena espiga.

Botànica
Espina

Apèndix rígid i molt punxent. (en botànica hom diferencia les espines pròpiament dites que es poden lignificar i portar fulles i flors, o sigui que de fet són tiges, dels agullons, les espines d’origen epidèrmic, menys rígides i que mai porta fulles ni flors, això si, també molt punxoses).

Botànica
Esporangi

A les falgueres l’òrgan productor d’espores.

Botànica