Glossari botànica

CERCADOR DEL GLOSSARI DE BOTÀNICA
Índex del glossari de botànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Paladar

En algunes corol·les, replec del llavi inferior que clou la gorja.

Botànica
Palletes

(Del receptacle), bràctea o esquama que acompanya les flors en un capítol d’una composta, i intervenen en la disseminació dels fruits.

Botànica
Palmat, palmada

Dit de la fulla dividida en lòbuls o segments divergents entre ells, com els dits d’una ma oberta.

Dit de la nervació en què els nervis principals arrenquen radialment de la base del limbe.

Botànica
Palmaticomposta

Fulla dividida (composta), els folíols de la qual neixen tots en un mateix punt, i per això té una forma palmada, com la palma de la ma.

Botànica
Palmatífid

Dit de la fulla palmada en que les divisions no ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe.

Botànica
Palmatilobat, palmatilobada

Dit de la fulla palmatinèrvia dividia en lòbuls poc profunds.

Botànica
Palmatinervi, palmatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació palmada.

Botànica
Palmatipartit, palmatipartida

Dit de la fulla palmada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe sense atènyer, però, el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Palmatisecte, palmatisecta

Dit de la fulla palmada en què les divisions atenyen el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Panduriforme

De forma semblant a la caixa d’un violí o d’una guitarra.

Botànica
Panícula

Inflorescència (conjunt de flors) composta, molt ramificada, o sigui que és formada de nombroses flors (cada ramificació és un raïm).

Botànica
Papilionaci, papilionàcia

Dit de la corol·la (i també de la flor) irregular de pètals lliures, que consta d’un pètals superior més gros que els altres (estendard), dos pètals laterals anomenats ales, i dos d’inferiors un xic soldats (la carena); la presenten les plantes de la fam. de les papilionàcies i les de la fam. de les poligalàcies.

Botànica
Papil·la

Protuberància epidèrmica de forma cònica o hemisfèrica (en deriva papil·lós).

Botànica
Papus

En alguns fruits, especialment els de les compostes, apèndix terminal de pèls, esquames o setes, provinent del calze.

Botànica
Paral·lelinervi, paral·lelinèrvia

Amb els nervis disposats paral·lels entre ells.

Botànica
Parapinnat, parapinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que té un parell de folíols terminals (les fulles imparipinnades, en canvi, en tenen un de sol).

Botànica
Paràsit, paràsita

Planta que viu a expenses d’una altra planta, ja que emet una arrel especial, l’haustori, que xucla la saba de la planta hoste. Hi ha plantes paràsites que ja no tenen clorofil·la i per això no són verdes, sinó que tenen una coloració vermellosa o groguenca, mentre que d’altres sí que són verdes i també fan fotosíntesi.

Botànica
Partit, partida

Dit de la fulla amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Dit de la fulla o d’altres òrgans amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Botànica
Patent

Dit de l’òrgan que fa un angle molt obert amb l’eix en què s’insereix.

Botànica
Pauciflor, pauciflora

Dit de la planta o la tija que porta poques flors.

Botànica
Pecíol

Cua de la fulla que uneix el limbe foliar a la tija. (les fulles que no en tenen s’anomenen sèssils).

Botànica
Pectinat, pectinada

Amb parts o divisions disposades al llarg d’un eix, com les pues d’una pinta.

Botànica
Pedactisecte, pedactisecta

Dit de la fulla pedada en què les divisions atenyen gairebé la base del limbe.

Botànica
Pedicel

Peduncle petit; en les inflorescències peu de cadascuna de les flors.

Botànica
Peduncle

Cua o peu d’una flor, d’un fruit o d’un altre òrgan; els òrgans que no en tenen s’anomenen sèssils.

Botànica
Pèl Glandulós

Pèl que acaba en una glàndula, sovint arrodonida, i que emet una substància que sovint és enganxosa.

Botànica
Peltat, peltada

Inserit per la seva part central; dit de la fulla en què el pecíol s’insereix al mig del limbe i no a la base.

Botànica
Pèndul

Que penja.

Botànica
Pentàmer, pentamera

Dit de la flor que té 5 peces per verticils: 5 pètals, 5 sèpals...

Botànica
Perenne

Dit de la planta que viu diversos anys. Ho són les plantes llenyoses, però també les herbes vivaces, que durant l’hivern conserven parts vives (bulbs, rizomes o gemmes) preparades per la primavera següent. (En deriva perennant, la planta anual que en certes circumstàncies pot viure més d’un any).

Botànica