Epipactis helleborine

Helleboríne, segons Dioscòrides i Plini, és el nom en grec d'una mata petita, de fulles igualment petites, anomenada també epipaktís -en llatí, hepipactis-, que els botànics han identificat com Herniaria glabra (cariofil·làcies). Linné va escollir aquest nom com específic para la Serapias Helleborine, una planta que molts autors anteriors, com C.Bauhin, Clusius, Lobelelius, Tabernaemontanus i altres, incloïen dins les Helleborine. Després, Crantz (1769) la va classificar dins el gènere Epipactis.