Epipactis

Del grec epipaktís, segons Dioscòrides i Plini, nom d'una mena d'el·lèbor de fulles petites, dita també Helleborine, que alguns botànics han identificat com Herniaria glabra (cariofil·làcies). Haller (1742) establí el gènere Epipactis, validat després per Zinn (1757), per a plantes que res tenen a veure amb el que així anomenaven grecs i romans, però que botànics com Ruppius o Morison incloïen dins del gènere Helleborine.