Resum
L’etnobotànica lúdica estudia la relació entre infants, o adults, i plantes a través del joc, destacant-ne el valor educatiu i cultural. Tot i que alguns folkloristes com Joan Amades o Aureli Capmany en van documentar exemples, el seu potencial pedagògic ha estat poc explorat. Aquest escrit combina dades bibliogràfiques i treball de camp amb testimonis d’informants rurals per recuperar jocs i joguines fetes amb plantes. Els infants, amb fulles, flors i branques, creaven ornaments, joguines, instruments, cabanes i armes de joguina, tot fomentant la creativitat, la motricitat i la connexió amb la natura. Recuperar aquest llegat pot contribuir a una educació més sostenible i arrelada al territori.