ASSOCIACIÓ FLORA CATALANA. Botànica i etnobotànica de la nostra terra.
Glossari d'etnobotànica
| Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
|---|---|---|
| Cuixa de dona | f. Classe de pera. Bonany (Alt Camp) |
Etnobotànica |
| Cul de ciri | f. Classe de poma. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
| Culetó | m. Espiorc. Tros de branca tallada que queda en un tronc. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Curna | f. Fruit del corner. Adraén (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Dàtil | m. Fruit de la palmera (Chamaerops humilis). Ardenya (Tarragonès) |
Etnobotànica |
| Descimalar | v. Podar qualsevol planta, especialment les parts més altres (els cimals). Cocentaina (Comtat)) |
Etnobotànica |
| Desfullar | v. Una planta llevar-li o perdre les fulles. La Jonquera (Alt Empordà). Desfullar els rims. |
Etnobotànica |
| Devesa | f. Terreny amb herba i arbres, sobretot destinat a pastura. Bergús (Bages) |
Etnobotànica |
| Didal | m. Cúpula llenyosa on s'encaixen les glans. Arnes (Terra Alta) |
Etnobotànica |
| Doblària | adj. Qualitat de gruixut, aplicat a un arbre o arbust. Calaceit (Matarranya) |
Etnobotànica |
| Doble | adj. Gruixut. Alfara de Carles (Baix Ebre). Un arbre molt doble. |
Etnobotànica |
| Doblo | adj. Doble. Gruixut. Bergús (Bages) |
Etnobotànica |
| Drévol | adj. Vegetal trencadís. Sapeira (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Eixonar | Fer caure les fulles d’una branca agafant-la amb la mà closa i resseguint-la cap a vall. | Etnobotànica |
| Embeçat | adj. Apoderat pels bedolls. Sorteny (Andorra) |
Etnobotànica |
| Emboscat | adj. Boscat. Benasc (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Embosquir-se | v. Convertir-se en bosc. Perejaume, Obreda p 53 |
Etnobotànica |
| Embraçar | v. Agafar amb els braços. Embraçar un arbre. Arbúcies (Selva) |
Etnobotànica |
| Embrossegat | adj. Indret moblat amb vegetació que no arriba a ser arbòria i dificulta transitar-hi. Tuixén (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Emparrar | v. Asprar. Posar aspres. Arenys de Lledó (Matarranya |
Etnobotànica |
| Empelt | m. Inserir (una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes) en una branca o tronc d'un altre arbre. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
| Empeltar | v. Fer empelts. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
| Enclevat | adj. Terreny recobert de gleva, desproveït de pedra. Boí (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Englà | m. Fruit d'alzines i roures. Biscarri (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
| Englà | m. Gla de roure. Estimariu (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Englevat | adj. Terreny recobert de gleva, desproveït de pedra. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Enherbat | adj. Cobert d’herba. Besalú (Garrotxa) |
Etnobotànica |
| Enramat | adj. Conjunt de tiges amb fulles que s’arrapen a una roca, paret, etc. Heura enramada. Margalef (Priorat). Heura enramada. |
Etnobotànica |
| Eriçonal | m. Lloc poblat d'eriçó groc. Gia (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Esbessar-se | v. Caure una o més besses d’un arbre. El Brull (Osona) |
Etnobotànica |
Top