Glossari de plantes vasculars

És oposat a erecte.

Dit de les fulles sense pecíol, enganxades a la tija, el limbe de les quals s’estén cap avall, unit a la tija.

Dit de les fulles oposades en què cada parell es disposa en un pla longitudinal que fa angle recte amb els dels parells immediats, superior i inferior.

Girat o corbat cap avall.

Acció d’obrir-se espontàniament (s’aplica als fruits que s’obren per deixar anar les granes).

Fulla.

Que té petites dents.

Dit de la planta els estams de la qual s’agrupen en dos petits feixos (a les papilionàcies un feix amb un sol estam).

De pètals lliures (és oposat a gamopètal).

De sèpals lliures (és oposat a gamosèpal)

Cima en què cada eix produeix dues branques oposades.

Fulla.

Dit de les plantes on hi ha individus que només fan flors masculines (amb estams que produeixen pol·len), i individus que només fan flors femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls), és a dir les plantes que tenen sexes separats; són doncs plantes amb flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Dit de la flor que consta de dues cobertes, el calze i la corol·la.

De dos colors o més. És oposat a concolor.

Que conté dues llavors.

Dit de la part d'un òrgan més allunyada de la base.

Dit de les fulles, de les ramificacions, etc. que es disposen en dos rengles longitudinals oposats.

Dit de les branques, o altres òrgans que divergeixen segons un angle molt obert.

Fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal.

Fruit carnós amb pinyol, dins el qual hi ha la llavor, com ara la cirera o l’oliva.