ASSOCIACIÓ FLORA CATALANA. Botànica i etnobotànica de la nostra terra.
Glossari d'etnobotànica
| Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
|---|---|---|
| Bajoca | f. Mongeta tendra. Les Borges Blanques (Garrigues) |
Etnobotànica |
| Balcar | f. Comunitat de balques (bogues). Riera del Balcar, cap a Albons (Baix Empordà). Enaigats p 332 |
Etnobotànica |
| Balcaret | m. Diminitiu de balcar. Rec del Balcaret, cap a Pals (Baix Empordà). Enaigats pàg. 104 |
Etnobotànica |
| Balegar | m. Comunitat de bàlecs. Toses (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Ballarusca | Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. | Etnobotànica |
| Balsàmic | Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori |
Etnobotànica |
| Bamba | f. Fusta d’una planta que s’ha estovat i en tocar-la s’esmicola. Vilabertran (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Bardissa | f. Tanca feta amb malesa espinosa. La Sénia (Montsià) |
Etnobotànica |
| Bardissa | f. Comunitat de plantes espinoses. La Farga de Moles (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Bargalló | f. Part inferior, a terra, de les paumeres (margalloneres). El Lligallo del Gànguil (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Barret | m. Fruit d'espinavessa. Vilanant (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Barromar | v. Treure borrons. Molló (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Bartsia trixago | Vegeu Bellardia trixago. |
Briòfits, Etnobotànica, Etimològic |
| Batall | Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. | Etnobotànica |
| Baürta | m. Indret moblat amb vegetació arbòria o no que dificulta transitar-hi. Acostuma a comportar una barrija-barreja de plantes. Boí (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Beçada | f. Bosc de beços. Vilallonga de Ter (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Beceda | f. Bosc de beços. Beceda d'en Cotet, de Vilallonga de Ter (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Beçosa | f. Bosc de beços. Vallmanya (Conflent). La Beçosa |
Etnobotànica |
| Bedui | m. Fruit d’arç blanc. Talaixà (Garrotxa) |
Etnobotànica |
| Bèlit | Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. | Etnobotànica |
| Bellota | m.Gla. Fruit d'una planta del gènere Quercus. Beniure (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
| Bellota | m. Gla de roure. Tortosa (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Bellota | f. Gla gla de malla (coscoll). Cardell (Baix Cinca) |
Etnobotànica |
| Berruga | m. Protuberància feta a la soca o branca d'un arbre. La Farga de Moles (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Bessa | f.Soca que neix de la rabassa d'un arbre o branca gruixuda que neix de l'enforcadura. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Bessó | m. Arbre que ha posat diverses besses. Aiguaviva (Alt Penedès) |
Etnobotànica |
| Bestiar | Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. | Etnobotànica |
| Bigarrar | Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla. |
Etnobotànica |
| Bitxo | m. Fruit de la bitxera. Vilafant (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Blanca | f. Classe de figa. Cocentaina (Comtat) |
Etnobotànica |
Top