Glossari d'etnobotànica

f. Part inferior, a terra, de les paumeres (margalloneres).

Tortosa (Baix Ebre). La cabossa és com mel en bresca.

m. Raïm que es fa més tardà que els altres i queda sense collir al temps de la veremada.

Diccionari Alcover-Moll

m. Classe d'albercoc.

Cocentaina (Comtat)

f. La branca d'un arbre fa cadira quan descriu un angle recte.

Saldes (Berguedà)

m. Part d’una soca que toca a terra.

Músser (Cerdanya)

f. Cadascuna de les tiges principals d'un arbre que neixen de la rabassa.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

m. Rebrot, especialment el que surt d'una branca i ja té una certa entitat.

Durro (Alta Ribagorça)
Sarroqueta (alta Ribagorça)
Saurí (Pallars Sobirà)

m. Tija o tiges principals d'un arbre o arbust.

Boí (Alta Ribagorça)

f. Classe de figa.

Formentera

v. Viure, especialment si es viu bé.

Aneto (Alta Ribagorça)
Boí (Alta Ribagorça)
Gotarta (Alta Ribagorça)
El Mont de Roda (Baixa Ribagorça)
Natjà (Llitera)
Seganta (Baixa Ribagorça)
Sudanell (Segrià). Hi campen molts tamarits.
Suïls (Alta Ribagorça)

m. Tronc d'un arbre.

Boí (Alta Ribagorça)

m. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)
La Jonquera (Alt Empordà)
Les Llosses (Ripollès)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Osor (Selva)
Roquetes (Baix Ebre)
Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental)
Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
Vilada (Berguedà)
(Pla de l’Estany)

f. Canó. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques

Vilada (Berguedà)

m. Tija principal d'un arbre o arbust.

Adraén (Alt Urgell)
Erill-la-Vall (Alta Ribagorça)
Montan de Tost (Alt Urgell)
Valldarques (Alt Urgell. Diem canot o soca.

f. Tija principal d'un arbre o arbust.

Ossera (Alt Urgell)

v. So que fa el suro o el carbó en copejar-lo.

Agullana (Alt Empordà)
Bassegoda (Alt Empordà)

v. So que fa el suro en copejar-lo.

Agullana (Alt Empordà)

f. Canó. Tronc d'un arbre o arbust.

Coratxà (Baix Maestrat)

m. Comunitat formada per canyes.

Arenys de Lledó (Matarranya)
El Cogul (Garrigues)
Constantí (Tarragonès)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Jesús (Baix Ebre)
El Morell (Tarragonès)
Prat de Comte (Terra Alta)
La Riera de Gaià (Tarragonès)
Rossell (Baix Maestrat)
Sant Martí de Tous (Anoia)
El Talladell (Urgell)
Ulldemolins (Priorat)
La Vilella Baixa (Priorat)

m. Comunitat formada per canyes.

Artés(Bages)
Darnius (Alt Empordà)
La Jonquera (Alt Empordà)
Lliçà de Vall (Vallès Oriental)
El Port de la Selva (Alt Empordà)
Pujarnol (Pal de l'Estany)
Sils (Selva)
Vilabertran (Alt Empordà). Al canyer li agrada el riberal.

f. Tàpera. Poncella de la taperera.

Tortosa (Baix Ebre)

f. Conjunt de les branques d’un arbre.

(Solsonès)

f. Conjunt de branques d'un arbre.

Salelles (Bages)
La Vola (Osona)

f. Part superior de la capçada.

Boí (Alta Ribagorça). Es diu quan es fa servir per barrar un pas.
Vilada (Berguedà)

f. Ull d’una planta.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

f. Ull d'una planta.

Vilafranca del Sit (Els Ports)

m. Boll. Pellofa que cobreix el gra del cereal.

Ibi (Alcoià)

m. Capçada d'un arbust o arbre, especialment la part superior.

Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

f. Ull d’una planta.

Paüls (Baix Ebre)

f. Ull d'una planta.

Arnes (Terra Alta)
Paüls (Baix Ebre)