Nardurus

Nom del llatí botànic format de Nardus i del grec ourá (cua), per la inflorescència allargada i semblant a la del Nardus stricta.

El mot Nardurus fou encunyat pels botànics M. J. Bluff, C. G. D. Nees i J. C. Schauer en l'obra Compendium Florae Germaniae (1836) com a nom d'una secció del gènere Brachypodium, que més tard, en 1841, fou establerta com a gènere pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach.