Nardus

Del llatí nardus, -i (nard), en Dioscòrides i en altres autors de l'antiguitat, és el nom d'una arrel o rizoma molt fibrós i aromàtic, que venia d'Orient. Tant el mot llatí com el grec nárdos, es relacionen amb el persa nardyn, l'hebreu nerd o el sànscrit nadáh. Els botànics del Renaixement van donar aquest nom a plantes de flaire intens com ara la valeriana.

Linné l'emprà per a constituir un gènere de gramínies en el qual va incloure –com Nardus gangitis– el Nardus gangitis spuria narbonensis (fals nard narbonès de Gange) de Lobel, perquè no és un dels nards dels pre-linneans, sinó una planta diferent trobada, segons De Théis, prop del poble de Gange, a la regió de Narbona, i no pas a la riba del Ganges, com erròniament podria suggerir.