Per la Vall de les Flors!
Riiing! Diumenge, 22 de juny! A les 07:30 es va fer la primera trobada a Castellterçol i la segona, a Sallent, allà ens vam reagrupar per anar a Eina amb el mínim de cotxes possible. Mentre els quilòmetres de la C-16 allargaven el viatge, vam veure el castell de Balsareny, el pantà de la Baells, una mica més lluny, les valls pirinenques i més enllà vam albirar l’alçada del Puigmal en l’anomenada Gran Olla que encercla la Vall de Núria. El cel continuava net de núvols quan vam arribar a Puigcerdà i es va conservar ben blau mentre avançàvem per la D66. La Reserva Natural d’Eina era a quatre passes.
A les 9 ja havíem completat el grup, n’érem onze! Molt a prop de la zona d’aparcament vam trobar el camí que enfila cap a la vall. La previsió meteorològica del matí va ser un encert, un sol radiant callava els indicis de pluges i les tempestes anunciades semblaven impossibles. Al cap de poc d’iniciar la passejada botànica ja vam trobar les indicacions del cartell del sender d’interpretació, una ruta circular d’uns 4 quilòmetres, ben senyalitzada i que presenta poc desnivell. L’orientació i la morfologia, més aviat estreta d’aquesta vall té un microclima que permet una vegetació diversa. I a la primavera, ací i allà, flors a dojo! A pas lent gaudíem una simfonia de colors, formes, mides i textures; miràvem i remiràvem les inflorescències i les flors, també les fulles. L’entusiasme a mansalva. Les lupes de camp, la descàrrega de les claus dicotòmiques en el mòbil d’un dels assistents i les explicacions dels detalls de les plantes d’aquelles comunitats megafòrbies omplien les nostres mirades de saber. I així, fent el treball de camp per l’engorjada part baixa de la muntanya, anàvem descobrint l’espectacular “Vall de les Flors”.
Durant molta estona vam caminar per un bosc de pi negre i sovint ens aturàvem per admirar el paisatge pirinenc. També escoltàvem l’enrenou de les aigües del riu quan feien saltirons. Abans de dinar vam travessar-lo, dues vegades, per sobre un pont de fusta. Bon profit!
A la tarda els núvols havien començat a créixer i emmascaraven el blau del cel. Els trons ja s’escoltaven en la llunyania. Van començar les presses. Mentre una part del grup tornava pel mateix camí per arribar ben aviat a la zona d’aparcament, l’altra va continuar l’excursió, l’estatge subalpí els reservava més sorpreses.
La llista de les plantes observades és la següent: Aquilegia alpina, Astrantia sp., Cynoglossum officinale, Cystopteris fragilis, Cytisus oromediterraneus, Dianthus hyssopifolius, Dryopteris sp., Epilobium montanum, Eryngium bourgatii, Genista sagitalis, Gentiana lutea, Geranium pyrenaicum, Geum rivale, Lamium albus, Lilium pyrenaicum, Lonicera alpigena, Myosotis scorpioides, Molopospermum peleponnesiacum, Narcissus poeticus, Phyteuma orbiculare, Phyteuma spicatum, Pinus mugo subsp. uncinata, Pulmonaria sp., Rhinanthus sp., Rhododendron ferrugineum, Ribes sp., Rosa sp., Rubus idaeus, Salix sp., Silene nutans, Trollius europaeus i Viola tricolor. La llista completa de les plantes que vam veure la trobareu a la web del nostre grup local.
I al vespre, mentre uns escrivien: “Nosaltres ens hem lliurat per ben poc, el ruixat s’ha deixat anar quan ja érem al cotxe, abans de creuar la frontera”, els altres relataven la seva aventura: “El xàfec, allà, s’ha precipitat molt de pressa i el camí s’ha convertit en un riu, ben xops l’hem baixat a una velocitat del tot increïble. I no parlem de la pedra que queia ...” Tanmateix tots hem agraït de debò la sortida compartida a la Vall de les Flors. Bona companyia, més aprenentatge i un lloc molt bonic. Ah! També es van compartir les fotos del paisatge i els retrats de les flors. Fins la propera!