Juncus trifidus

Del llatí trifidus, -a, -um (dividit en tres), compost del prefix tri- (tres) i el sufix -fidus, -a, -um (fes, dividit); que al·ludeix a les tres llargues bràctees de la inflorescència que generalment culminen la tija, i no pas a cap òrgan fes en tres parts. Linnè prengué el nom dels seus antecessors, com ara C. Bauhin que anomenava a la planta Ivncus acumine reflexo trifidus.