Més lliris de neu
El dia s’anava llevant i el fred ja havia glaçat, el gebre hi era arreu. A dos quarts de nou, els participants es trobaven puntualment a l’aparcament del CAP de Castellterçol. Roba d’abric, bon humor i organització per anar cap a Moià amb els cotxes per veure els lliris de neu. I tant que sí!
La colla aviat va arribar al torrent del Gai. El lloc que ja es coneixia d’altres anys, estava tancat per un filat que no permetia el pas de ningú. Allà no es va veure cap ni una de les flors blanques, pèndules i solitàries, que es volien trobar. Aleshores el nostre grup es va allunyar una mica d’aquell espai. Va pujar per la pista de terra fins a la Casa Nova de la Coma i després va agafar el camí que porta al pontet que torna a creuar el torrent del Gai. Tots es van animar quan van veure els primers Galanthus nivalis, encara que n’hi havia pocs i eren petits. Tanmateix la seva presència feia pensar en la possibilitat de cercar-los en un altre indret.
Llavors el cop de sol ja havia desfet la fredor matinal i escalfava el dia. L’ambient era més agradable.
Amb cotxes i en direcció cap a Collsuspina, es va arribar a la rodalia de la Torre de Casanova. Una masia rural del s. XVI que té a la part davantera del pati, la seva torre de defensa de planta quadrada. Allà la florida abundant dels lliris de neu es va gaudir de manera extraordinària. I aquesta encara s’allargarà unes setmanes més perquè hi havia força plantes que començaven a florir.
Les observacions de les altres plantes que es van fer durant la passejada es concreten en el llistat que es pot trobar a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana.
A continuació es comentaran unes curiositats del treball de camp realitzat. Es van comparar els fruits de dues umbel·líferes, el del Torilis arvensis que té agullons i el del Tordylium maximum, amb el marge engruixit i esponjós. També es van observar amb la lupa de camp els fruits de la Sanguisorba minor per decidir que era la subsp. verrucosa. A més, es van trobat unes fulles seques i tres plàntules encara poc desenvolupades del Helleborus viridis. I finalment, comentar que del Corylus avellana, l’avellaner, només es van veure els aments; les flors femenines, més tardanes i poc visibles, semblaven tancades dins dels borrons situats per sota de les inflorescències masculines.
Com sempre: Viure, gaudir i aprendre amb la nostra flora.
A la tarda el nostre xat, des de casa, es va activar. Es van enviar unes fotos que reanimaven la passejada i els aclariments d’algunes altres observacions. Així tots podíem compartir nous coneixements. Els agraïments sincers dels companys aconseguien completar la sortida feliçment.
Us esperem el proper 5 de març, anirem a la Font de la Vinyota (Castellterçol) i després farem el taller d’estudi i determinació de plantes.
Fins aviat!