Pronunciació
erucágo
Descripció del terme
Nom compost del llatí eruca, -ae (ruca), l'Eruca vesicària, i el sufix llatí -ago, que indica semblança o relació; és a dir, semblant a una Eruca. C. Bauhin anomenava a aquesta planta Erucago monspeliaca i Linné, en classificar-la al gènere Bunias, li va mantenir el nom genèric -en aposició- com a epítet específic.
Crèdits i bibliografia
Redacció i composició
Maquetació web