Glossari de plantes vasculars

Dit de la flor que consta de dues cobertes, el calze i la corol·la.

De dos colors o més. És oposat a concolor.

Que conté dues llavors.

Dit de la part d'un òrgan més allunyada de la base.

Dit de les fulles, de les ramificacions, etc. que es disposen en dos rengles longitudinals oposats.

Dit de les branques, o altres òrgans que divergeixen segons un angle molt obert.

Fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal.

Fruit carnós amb pinyol, dins el qual hi ha la llavor, com ara la cirera o l’oliva.

Que no té glàndules (oposat a glandulós).

Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.

Qué té beina.

Part més interna d’un fruit carnós que sovint es correspon amb el pinyol.

Desproveït de nervis o sense nervis manifestos.

En forma d'espasa.

Dit de la flor d’ovari ínfer.

Que creix recte (és oposat a decumbent).

Cobert de pèls rígids.

Planta semblant a un bruc o a les fulles de bruc.

Planta que a la base té llargs pèls llanosos (aplicat al gèn. Hieracium).

Que és molt raspós (en deriva escàbrid-a, el qual significa llegerament escabre).

Peduncle florífer més o menys llarg i sense fulles, sobretot que neix d'un bulb o rizoma.

De consistència membranosa i més o menys translúcid.

Fulla sovint petita i endurida, pròpia de les plantes llenyoses mediterrànies.

Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.

En forma de petit escut.

Inflorescència de les aràcies en forma d'espiga gruixuda i més o menys carnosa que porta a la base flors generalment unisexuals i poc aparents. (en deriva espadiciforme).

Dit de les fulles (i d'altres órgans) que neixen una a cada nus i es disposen més o menys helicoïdalment, de manera que cadascuna no se superposa exactament amb les immediates, superior i inferior.