Glossari de plantes vasculars

Dit de la fulla pedada en què les divisions atenyen gairebé la base del limbe.

Peduncle petit; en les inflorescències peu de cadascuna de les flors.

Cua o peu d’una flor, d’un fruit o d’un altre òrgan; els òrgans que no en tenen s’anomenen sèssils.

Pèl que acaba en una glàndula, sovint arrodonida, i que emet una substància que sovint és enganxosa.

Anomalia d’una flor normalment zigomorfa que esdevé actinomorfa.

Inserit per la seva part central; dit de la fulla en què el pecíol s’insereix al mig del limbe i no a la base.

Que penja.

Dit de la flor que té 5 peces per verticils: 5 pètals, 5 sèpals...

Dit de la planta que viu diversos anys. Ho són les plantes llenyoses, però també les herbes vivaces, que durant l’hivern conserven parts vives (bulbs, rizomes o gemmes) preparades per la primavera següent. (En deriva perennant, la planta anual que en certes circumstàncies pot viure més d’un any).

Dit de la fulla sèssil (sense pecíol), la base de la qual envolta completament la tija.

Conjunt de peces estèrils de la flor, el sèpals i els pètals, que envolten els estams i/o els carpels. Quan hi ha calze i corol·la es diu que el periant és doble, mentre que si només hi ha sèpals es parla de periant senzill.

Conjunt dels teixits externs del fruit, que recobreixen les llavors.

Dit de la flor que té el tàlem còncau, no soldat al pistil, de manera que el periant i els estams apareixen disposats al voltant de l’ovari.

Periant format per peces totes semblants.

Cadascuna de les peces que constitueixen la corol·la, sovint acolorides. (en deriva petaloide, amb aspecte de pètal).

Dit de l’òrgan que és pelut, que té pèls.

A les falgueres que tenen les fulles dividides, el segment de primer ordre (o del folíol).

Fulla dividida on els lòbuls o els segments es disposen a banda i banda d’un eix medial, el nervi, com les barbes d’una ploma.

Dit també de la nervació constituïda per un nervi medial gros del qual arrenquen lateralment els nervis secundaris.

Fulla dividida on els folíols es disposen a banda i banda d’un eix medial o raquis.

Fulla dividida de forma pinnada on les divisions no són completes i no arriben no arriben a l’eix central, el nervi principal.

Dit de la fulla pinnatinèrvia dividida en lòbuls poc profunds.

Dit de la fulla que presenta nervació pinnada.

Fulla pinnada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial, sense atènyer el nervi.

Fulla pinnada en què les divisions atenyen el nervi.

A les falgueres amb fulles dividides, segment de darrer ordre (vegeu també pinna).

Òrgan fructífer dels pins i d’altres coníferes que conté les llavors, els pinyons; es tracta d’una branca de creixement limitat (curt), fèrtil, on les fulles de la branca corresponen a les bràctees de la pinya, a la base de les quals hi ha els primordis seminals o òvuls que un cop fecundats donaran els pinyons (les llavors).

Òrgan en forma de matràs o de ma de morter, format per un carpel tancat sobre ell mateix i per un conjunt de carpels soldats; consta típicament d’ovari, estil i estigma.

Tipus de fruit sec capsular que s’obre transversalment separant-se’n una part superior a manera de tapadora.

Disposició dels òvuls a l’ovari; pot ser:

• Parietal si són units a les parets de l’ovari
• Central si s’uneixen a un eix central de l’ovari
• Axial si l’ovari té lòculs (cavitats separades per parets)
• Basal si son inserits a la base de l’ovari

Planta anual, biennal o perenne que no es lignifica ni a la base.