A l’allotjament rural Masia Can Pica, Hortsavinyà (Tordera), en el marc incomparable del Montnegre, es dugué a terme una sortida botànica i un taller de determinació de flora. Ambdues activitats foren molt enriquidores i, malgrat l’amenaça d’una forta calor, el dia acompanyà gratament.
Primer de tot es feu un petit recorregut, pels voltants de la casa, per tal d’identificar algunes espècies. Es posà èmfasi, també, en el reconeixement de les diferents famílies botàniques que anaren apareixent. A continuació s’esmenten algunes de les espècies que es pogueren observar en el context on se les va trobar.
Només començar, a l’esplanada de la casa, un repte: com diferenciar Echium vulgare d’E. plantagineum, ambdues de la família de les Boraginàcies i d’aparença similar... però, no igual! Així, per exemple, les fulles d’E. vulgare són uninervades, mentre que les d’E. plantagineum són pinnatinervades.
A continuació, passant per un encisador corriol, ens endinsarem per un alzinar on ens trobarem amb un nou repte: era una alzina el que teníem al davant? doncs no, tot i que les fulles se li assemblaven molt!, era un aladern de fulla ample (Phillyrea latifolia) que, a diferència de l’alzina té les fulles oposades (com a bona Oleàcia que és); i llavors una nova qüestió: l’aladern veritable (Rhamnus alaternus, de la família de les Ramnàcies), com és i com el diferenciem? amb un exemplar al davant es pogué apreciar que, aquest, té les fulles esparses i un característic marge translúcid.
Un xic més endavant, la sorpresa del dia: Pistacia terebinthus, de la família de les Anacardiàcies. P. terebinthus és una espècie raríssima al Maresme degut al fet que, la comarca, és bàsicament silícica mentre que, l’espècie, té apetències calcícoles. Al Maresme, però, hi ha una llenca estreta calcícola que puja des de (més o menys) la costa fins al capdamunt del Montnegre, passant per on ens trobàvem.
Arribàrem a un fondal i gaudirem de dues grans falgueres: la falguera aquilina (Pteridium aquilinum, de la família de les Polipodiàcies) de grans frondes (poden assolir més de 2m d’alçada) i grans rizomes que li permeten envair tot l’espai. I el polístic setifer (Polystichum setiferum, també de la família de les Polipodiàcies) amb les seves típiques pínnules asimètriques a la base i frondes que neixen totes d’un mateix punt.
El cardó (Dipsacus fullonum, de la família de les dipsacàcies) se’l pogué observar amb tota la seva ufana, ja amb infructescències si bé, encara verdes. Aquestes infructescències seques, en èpoques passades, eren emprades per a cardar la llana i d’aquí el nom popular.
Ja de tornada a la casa, dues petites rosàcies de port herbaci: el gram negre (Potentilla reptants) amb estolons llargs, prims i reptants, flors grogues i fulles palmades de cinc folíols. I l’herba de Sant Benet (Geum urbanum) de port dret, flors grogues i fulles pinnades amb el folíol terminal molt més gran.
Un cop a la casa començarem el taller de determinació de flora. Primer de tot però, es mostraran les eines necessàries per tal de determinar la flora, és a dir: bibliografia, lupa binocular, altres tipus de lupes, agulla manegada, pinces, regle i bisturí (o semblant). Òbviament, s’explicà el funcionament de tot l’instrumental. Seguidament es determinaran algunes espècies emprant, fins a nivell de família, les claus de determinació que es troben disponibles a la pàgina web de Flora Catalana. Per arribar a l’espècie utilitzarem la “Flora manuals dels Països Catalans”, d’Oriol de Bolòs et al. (2005).