El diumenge 25 de febrer el grup local del Moianès va fer una sortida botànica al Torrent del Gai (Moià) per anar a veure els lliris de neu, els Galanthus nivalis. També va fer un taller d’estudi i determinació de plantes a l’Espai de Lectura de Castellterçol.
Lliris de neu i més flors
En el moment menys pensat va arribar, del mòbil, la notificació d’un missatge de WhatsApp. Al grup Flora Catalana-Moianès se’ns informava que la llista de plantes trobades al matí amb les observacions corresponents i la dels hàbitats visitats (estimació basada en les plantes representatives de cada hàbitat) ja s’havien publicat a la pàgina web del nostre grup local. Tot seguit es van rebre els missatges d’agraïment i unes fotos precioses que evidenciaven un entusiasme compartit i la satisfacció d’un temps agradós.
Tal com s’havia comunicat a través de les xarxes socials i dels cartells penjats al poble, la colla es va trobar a l’aparcament del CAP i va anar amb el mínim de cotxes possible cap a Moià. Aparcaren a prop del Torrent del Gai i des d’allà es va començar el passeig botànic.
L’ànim i les ganes de veure la florida dels lliris de neu feia passar el fred d’un dia que s’havia llevat gèlid.
Com petits flocs de neu modelats creixien les campanetes del Galanthus nivalis. Les mirades de tots les feien brillar i en les fotos encara ressonen silenciosament uns senyals que anuncien l’arribada de la primavera.
També es va observar l’el·lèbor verd (Helleborus viridis), una planta herbàcia de la família de les ranunculàcies que fa una flor grossa amb els seus cinc tèpals verds, els nombrosos estams i els dos, tres o quatre pistils.
Més enllà es van mirar les flors de l’avellaner (Corylus avellana), d’aquest arbre monoic que fa la florida abans de la brotada de les fulles, i que desenvolupa unes flors masculines que estan agrupades en denses inflorescències pèndules de color beix, els aments (anomenats mocs de l’avellaner); i unes altres flors femenines, molt petites, de les quals només es podien veure els estigmes radiants i filiformes d’un color carmí molt viu i bonic.
També va sorprendre la rèvola (Stellaria holostea) que s’estava en un talús, entre el camí de terra i un camp de conreu. Aquesta planta, encara sense flors, es va poder determinar gràcies a l’observació que es va fer de la base plana de les seves fulles oposades, aquest caràcter va servir també per diferenciar-la dels clavells (Dianthus) que fan unes fulles embeinadores.
Després es van veure les petites flors blaves de quatre pètals del morró negre (Veronica hederifolia), una herba molt pilosa que creixia postrada al terra, al mig d’un camp de conreu lleugerament ruderalitzat.
Unes violetes es van reconèixer perquè acolorien els racons més ombrívols; aquestes van desvetllar una conversa interessant que pretenia identificar-ne l’espècie. Curiosament la que millor es va reconèixer va ser la Viola hirta que no tenia flors però que es va descobrir per la pilositat suau dels pecíols, també llargs.
La resta de plantes que es van comentar durant la caminada es troben citades en les llistes esmentades al començament de la notícia.
Abans de les 12 es va arribar a l’Espai de Lectura de Castellterçol. Allà es van iniciar unes explicacions botàniques relacionades amb la morfologia de les inflorescències de les lletereses. Tot seguit es van apuntar els detalls més significatius de l’Euphorbia peplus i es va determinar amb l’ajuda de les claus dicotòmiques publicades a la web de l’associació. També es van comentar les diferències entre les 13 espècies que es fan al Moianès. L’activitat es va acabar amb l’observació i determinació de l’Erodium malacoides, de la família de les geraniàcies.
Com sempre: Viure, gaudir i aprendre amb la nostra flora.
El proper 17 de març passejarem per pistes i corriols de la rodalia del Coll d’Ases (Granera) tot observant diferents tipus de vegetació. T’hi apuntes?