GL del Moianès

Intridueix alguna parula del títol a cercar
Introdueix paraules que vulguis cercar al text
Títol Text
Granera
La primavera a l’entorn de la Riera de Fonstcalents

Després d’uns dies de pluja, el matí del diumenge 19 de maig es va llevar assolellat. El camí que ens esperava tenia les vores verdes, netes i brillants, i tenia també molts punts de color que tots nosaltres volíem admirar.

Poc a poc vam arribar al Mas d’Esplugues, una casa de pagès que ubicada sota una balma, ens deixava veure una façana de cossos diferents. Ben a prop, les aigües de la riera de Fontscalents, baixaven tranquil·les per sota el bonic pont romànic.

Aquell racó era d’encant!

Converses amicals, bellesa, l’entusiasme de sempre i més aprenentatge.

Algunes troballes del passeig van ser especials. Les dues abelleres: Ophrys bertolonii subsp. catalaunica i Ophrys scolopax que vam observar i fotografiar, ens van captivar. De petita talla, aquestes herbes perennes ens ensenyaven l’única tija floral sense ramificacions, les fulles enteres privades de pecíol i les flors, menudes i vistoses, de formes excepcionals, generoses amb el nèctar i atrevides amb els insectes pol·linitzadors.

Vam veure, també, les inflorescències de flors blanques, en forma de paraigua, d’una planta dioica de la família de les Umbel·líferes, la Trinia glauca. D’aquesta només en vam observar el peu femení, més tard es determinaria amb una mostra i amb l’ajuda de les claus.

El camí triat ens sorprenia constantment.

Que bonics es veien, en la llunyania, els arbres, com l’arç blanc, tan florits!

Una àliga va planejar les altures en silenci mentre molts ocells piulaven esverats a prop nostre.

També a mig matí, els núvols, famolencs del blau del cel, ja havien amagat el sol i preparaven els ruixats nous de la tarda.

Vam passar pel pont romànic i ens vam acostar a la riera per continuar estudiant.

Una veronica creixia al bell mig de les aigües. Era la Veronica anagallis-aquatica? La miràvem una mica distants, no dúiem botes d’aigua per acostar-nos-hi i per tant no la vam poder apreciar de manera justa. Les fulles eren realment sèssils lanceolades, amb dos raïms de flors a cada nus, un per cada fulla? És per això que hem afegit la nota “revisar” a la llista.

Durant la passejada vam fixar-nos en algunes plantes gramínies. En vam diferenciar 9 i mentre les descrivíem, anàvem recordant la diversitat d’aquesta gran família.

Vam fer la tornada als cotxes sota la pluja, enrere deixàvem totes plantes que ens havien acompanyat. El colors de la primavera, més desperts al migdia, continuarien allí donant més alegria a aquell paisatge abundós. Arrelades hi seguirien l’herba de sant Robert (Geranium robertianum), l’herba de les orenetes (Chelidonium majus), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), l’Helianthemum nummularium, entre moltes altres.

Vam continuar l’estudi d’algunes plantes a la Sala de Lectura de Castellterçol. Allà vam representar simbòlicament mitjançant la fórmula floral, l’estructura d’unes flors escollides. Després vam determinar, amb l’ajuda de les claus dicotòmiques il·lustrades la rèvola (Stellaria holostea) i el tàrrec (Salvia verbenaca) que ens va deixar a les mans una agradable aroma.

Taller d’estudi i determinació de plantes (30/06/2019)

A continuació de la sortida botànica (veure activitat anterior del mateix dia), seguirem repassant la morfologia de la flor, observarem amb la lupa binocular els detalls d’algunes de les plantes silvestres trobades a la sortida feta a primera hora i les determinarem.

Sortida botànica a Granera per veure l’orella d’ós

Anirem amb cotxe fins a la rodalia de Granera on aparcarem. Caminarem per camins de terra, corriols i un petit tram de bosc tancat fins arribar a una paret rocosa ombrívola on es fa una població important d’orella d’ós, esperem trobar-la florida. També recollirem mostres de plantes comunes per estudiar-les després al taller. Tornarem a Castellterçol abans de les 12:00 h per enllaçar amb la següent activitat (veure activitat posterior del mateix dia).

Nota:
Portar roba i calçat còmodes, barret, crema solar i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Riera de Fontscalents
Sortida conjunta dels grups locals del Moianès i del Vallès als Emprius, a la capçalera de la vall d’Horta (Sant Llorenç Savall)

Diumenge 28 d’abril vam aplegar-nos una vintena de persones en una sortida botànica conjunta entre dos grups locals veïns: el del Moianès i el del Vallès. L’objectiu era enfilar-se a la carena dels Emprius, dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, per tal d’observar algunes espècies particulars que creixen a les codines d’aquestes muntanyes.

Iniciem la caminada a l’aparcament del Marquet de les Roques, espectacular casalot modernista on visqué el poeta Pere Quart. En aquest tram inicial travessem un típic alzinar mediterrani, amb el marfull (Viburnum tinus) espectacularment florit. De seguida que guanyem alçada, l’alzinar pren un caràcter més muntanyenc, amb el boix (Buxus sempervirens) com espècie predominant al sotabosc. En algun revolt del camí, algunes espècies poc freqüents ens criden l’atenció, com ara el gavó (Ononis rotundifolia) o el gladiol (Gladiolus illyricus). Després d’una bona suada, assolim el capdamunt de la carena dels Emprius, una llarga serralada gairebé nua de bosc on habiten algunes plantes especialment adaptades als ambients rocallosos. Es tracta d’espècies capaces de suportar la manca d’aigua gràcies als seus extensos sistemes radiculars o a la capacitat de reservar el preuat líquid en bulbs soterranis. L’almesquí (Narcissus assonaus) domina el paisatge, entapissant de groc el pedregar i intercalant-se amb el porpra de la farigola (Thymus vulgaris) en un joc de colors increïble. L’espècie reina és, però, la porrassa (Asphodelus cerasiferus), un parent gegantí del porrassí, comú a les terres de Tarragona però molt rar en aquestes contrades. També ens sorprèn la curiosa umbel·lífera Thapsia villosa, encara sense florir, i una peculiar Arenaria que som incapaços de determinar amb precisió.

La baixada culmina amb la visita a la bella font del Llor, on podem apagar la set abans de premiar-nos amb una merescuda cervesa.

Un tomb pels Emprius
Taller d’estudi i determinació de plantes (19/05/2019)

A continuació de la sortida botànica (veure activitat anterior del mateix dia), seguirem repassant la morfologia de la flor, observarem amb la lupa binocular els detalls d’algunes de les plantes silvestres trobades a la sortida feta a primera hora i les determinarem.

L'ACTIVITAT ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Sortida botànica a la Riera de Fontscalents (Castellcir)

Agafarem els cotxes fins a Castellcir i continuarem pel camí de terra fins a Esplugues on els aparcarem. Caminarem per corriols i camins de terra propers a la riera observant les plantes florides i/o amb fruit. Tornarem a Castellterçol a les 12:00 h per enllaçar amb la següent activitat (veure activitat posterior del mateix dia). La setmana anterior visitarem una població d’orella d’os que coneixem a Granera. En cas de trobar-la florida, intercanviarem les destinacions d’aquesta sortida amb la prevista pel 30 de juny.

Nota:

Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

Un grony amb vistes

Sortida botànica del Grup Local del Moianès, el dia 7/4/2019.

Esteu familiaritzats amb el mot “grony”?

Fa referència a un accident geogràfic, al morro que té una muntanya per la projecció cap endavant d’una part de la cinglera. El Grony del Vilardell al terme de Castellcir, aquest era el destí de la nostra sortida del diumenge 7 d’abril de 2019.

En baixar dels cotxes havíem d’anar amb compte de no trepitjar les corones i els tèpals grocs d’uns petits narcisos (Narcissus assoanus) que allà creixien. Vam seguir per un camí enmig de camps de pastura des d'on mares i vedells, tímids i encuriosits alhora, observaven, aquella colla de llargaruts que amb els seus parlars i riures trencaven la rutina matinal.

A la part assolellada de la cinglera vam poder comparar a plaer tres espècies d’estepes en una trobada “gènerecional”: Cistus albidus, Cistus monspeliensis i Cistus salviifolius. Només la primera estava florida i les pluges d’entre setmana li havien deixat els pètals de seda rebregada, esquitxats de pol·len.

També tres brucs (Erica), estaven allà reunits: E. arborea amb les flors de color blanc lilaci, E. multiflora amb les flors rosades i els llargs estams i E. scoparia de flors verdoses però encara tancades.

A més vam veure: lletereses (Euphorbia serrata), la Globularia vulgaris amb la seva inflorescència globulosa i blava, Rosmarinus officinalis acompanyats de frares (Orobanche latisquama) i també pinàcies...

Al llarg del camí, amb vistes cap al sud i cap a l’est, es dominaven des de l’alçada: pastures, cultius, camins... i la riera de Castellcir, que aigües avall es converteix en el riu Tenes i salta per Sant Miquel del Fai.

De tornada a Castellterçol vam prosseguir amb el taller de determinació de plantes, on vam experimentar com les claus ens poden dur a identificar correctament una espècie encara que inicialment trobem – aparentment - corol·la i calze, els quals, amb una observació ben encaminada, acabin resultant tèpals i bràctees, com és el cas de l’Anemone hepatica.

Vam observar amb la lupa binocular alguns trets d’altres flors recollides durant la sortida i, finalment, ens vam acomiadar després d’haver viscut, gaudit i après amb la nostra flora.

Fins aviat!