GL del Moianès

Intridueix alguna parula del títol a cercar
Introdueix paraules que vulguis cercar al text
Títol Text
Puigdolena
Sortida botànica a Puigdolena (Sant Quirze Safaja)

Ens trobarem a l’aparcament del CAP de Castellterçol on agafarem els cotxes per anar cap a Sant Quirze Safaja i a l'antic sanatori antituberculós de Puigdolena, on aparcarem.

Passejarem pel serrat del Puig d’Olena

Es preveu tornar a Castellterçol al voltant de les 14:00 h.

Nota: Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Un passeig curiós i la font del Pontarró

El passat diumenge, 22 de setembre, una colleta del Grup local Moianès, ens vam trobar de bon matí a Castellterçol per fer la sortida botànica a la font del Pontarró que es troba sota la carretera C-59 en direcció a Sant Feliu de Codines.

El retrobament de molts de nosaltres després de les vacances d’estiu, va ser força agradable i va espavilar les primeres alegries del dia.

Vam passejar per camins i corriols tot observant les plantes d’aquell indret i vam recollir-ne algunes mostres per estudiar-les després al taller.

Les primeres passes les vam aturar aviat perquè els capítols grocs de la parraca, nom català de la planta nomenada Picris hieracioides ens va cridar l’atenció. Ben a prop també vam poder observar una altra planta de la família de les compostes, la de la xicoira (Cichorium intybus), de capítols formats per flors de color blau. I abans de seguir el camí, vam tenir temps per estudiar-ne una altra de la mateixa família, aquesta, la de les flors de color porpra, de la planta herbàcia perenne, coneguda amb el nom Centaurea jacea.

A mesura que ens acostàvem a la font, la humitat i la foscor ens embolcallaven.

Les converses es recreaven per fer explicacions i també per gaudir de la bona companyia.

A tothora, les plantes de l’indret aconseguien captar la nostra a curiositat.

Ens vam entretenir mirant un esbarzer de riu que per allà creixia. D’aquesta planta (Rubus caesius) de tiges febles i ajagudes, amb agullons prims i força drets, en vam veure les fulles trifoliolades i els fruits múltiples, no comestibles, amb menys grans i més grossos que les móres saboroses de l’esbarzer comú que veuríem més tard.

Ben a prop de les escales que ens portarien a la font vam distingir entre les fulles de pota de cavall (Tussilago fàrfara) i equisets (cua de cavall) la presència d’una planta invasora que ens va intrigar i que més tard van determinar uns companys a facebook: Houttuynia cordata.

Encara més atents, miràvem i, quasi al costat, entre les plantes que allà hi havia, vam veure la vara d’or (Solidago virgaurea), una planta vivaç que ens ensenyava la seva tija, les fulles alternes de color verd clar i els seus capítols grocs disposats en un raïm. I també, l’escabiosa mossegada (Succisa pratensis) amb la seva inflorescència de flors d’un color violat blavós clar molt delicat.

Vam baixar les escales que portaven a la font entre petites falgueres i mentre érem a prop del brollador de l’aigua, uns quants de nosaltres vam verificar que els fruits de l’herba pedrera (Lithospernum purpurocaeruleum) són durs, brillants i també d’un color blanc nacrat. Després vam pujar les escales i vam continuar la passejada. Abans de deixar el corriol ens vam acomiadar d’una bonica Campanula trachelium que molts de nosaltres vam retratar.

Vam prendre un altre camí, més ample i assolellat. I vam continuar l'observació de més plantes i descobrint entre elles algunes xarxes de teranyines, unes més denses que unes altres, que encara gronxaven unes gotes ben brillants de rosada. I és que la natura sempre permet una mica de poesia quan la mires amb gratitud.

Vam tornar a Castellterçol amb l’entusiasme de sempre i a la Sala de lectura vam encetar la lliçó de la família de les compostes o asteràcies. Va resultar molt interessant i satisfactori l’estudi a partir de l’observació acurada de les mostres que vam recollir durant la sortida. Com sempre, aprehendre nous coneixements de la flora i compartir-los va ser molt agradable.

Fins la propera!

Font del Pontarró
Taller d’estudi i determinació de plantes (22/09/2019)

A continuació de la sortida botànica (veure activitat anterior del mateix dia), seguirem repassant la morfologia de la flor, observarem amb la lupa binocular els detalls d’algunes de les plantes silvestres trobades a la sortida feta a primera hora i les determinarem.

Sortida botànica a la font del Pontarró

Anirem amb cotxe per la C-59 en direcció a Sant Feliu de Codines fins al km 29 on hi ha la zona d’aparcament de la font del Pontarró. Pasejarem per camins i corriols de la rodalia.

També recollirem mostres de plantes comunes per estudiar-les després al taller. Tornarem a Castellterçol abans de les 12:00 h per enllaçar amb la següent activitat (veure activitat posterior del mateix dia).

Nota:
Portar roba d’abric (a primera hora farà fresca), calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

Un matí per Sallent: la Sèquia i un hort singular

La sortida del 21 de juliol es va desenvolupar per la veïna comarca del Bages. Volíem fer una ruta pel terme de Sallent i una companya d’aquell territori va proposar de seguir el curs de la Sèquia de Manresa, en un tram ombrívol.

Durant aquella setmana, a més, va sorgir la possibilitat de fer una visita a un hort ben interessant, al mateix nucli urbà de Sallent.

El passat mes d’abril es va celebrar la Fira Agronatura a Castellcir, on havien encomanat a Esteve Padullés la impartició d’un taller sobre herbes remeieres. Va compartit amb els assistents els seus coneixements de botànica i d’etnobotànica i va agradar molt a tothom amb la seva exposició molt completa i engrescadora.

Vam contactar amb ell just abans de la sortida de juliol i ens va convidar a fer-li una visita al seu hort. Ens va guiar per un espai gens ortodox, un terreny extens paral·lel a una petita riera, on es barrejaven, dins d’un cert ordre, espècies espontànies (com Atriplex halimus o salat blanc que creix en terrenys salins i contribueix a reduir-ne la salinitat) amb cultius d’hortalisses i herbes aromàtiques, arbustos i arbres fruiters; espècies autòctones amb d’altres de foranes (com el ginjoler o Ziziphus jujuba) i moltes de medicinals (com el plantatge cornut o Plantago coronopus).

Feu una ullada a l’extensa llista plantes amb flor i/o fruit que vam observar!

Ens va explicar les propietats culinàries i remeieres de les espècies que anàvem trobant.

També va compartir amb nosaltres diverses tècniques de cultiu experimentades per ell mateix i basades en l’aprofitament de la cooperació (i de vegades competència) entre espècies vegetals i també amb insectes, ocells i altres inquilins de l’espai. Va resultar molt interessant per als assistents, especialment per a aquells que treballen el seu propi hort.

Un cop finalitzada la profitosa visita vam anar cap al Parc de la Sèquia de Manresa i vam seguir durant una estona el seu curs. La sèquia medieval va ser construïda al segle XIV i té una llargada total de 26 km i un desnivell de 10 m. En aquest tram de Sallent, sota l’ombra de pins i alzines vam observar diverses espècies herbàcies amb flor i fruit (Vegeu llista al web).

A l’hora prevista vam refer el camí cap als cotxes i ens vam acomiadar, tot desitjant-nos unes bones vacances d’estiu, fins la tornada!

Visita a l’orella d’ós

Poc ens imaginàvem quan vam planificar el calendari d’activitats que aquella seria una setmana de rècords: una onada de calor excepcionalment intensa es va fer notar a tot el territori, especialment a les comarques interiors, fent miques les marques de temperatures màximes dels mesos de juny d’ençà que se’n guarden registres.

No ens va desencoratjar i diumenge 30 de juny, preparats per al sol i la calor, ben d’hora ens vam acostar a Granera. Vam iniciar la sortida pel costat de camps conreats i vam seguir per una pujada suau envoltats de vegetació mediterrània amb exemplars de llentiscle (Pistacia lentiscus L.) i roldor (Coriaria myrtifolia L.).

Quan el camí s’endinsava entre alzines i pins vam trobar Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis (farigola mascle) amb els seus raïms de flors roses, acompanyada de la grisenca Teucrium polium L. subsp. polium (poliol). Diverses espècies de gramínies i verbascum apareixien durant la ruta, plantejant-nos el repte de determinar-les amb èxit.

Ens anàvem acostant a la Ramonda myconi (L.) Rchb., també anomenada popularment: Ales de fetge, Borraina, Borratja de roca, Fetge de roca, Herba morenera... Calia trobar una paret vertical de roca calcària orientada al nord i sense res (o gairebé) d’insolació directa. Ja havíem deixat el camí i la vegetació era cada cop més densa. Boixos, aparentment intactes i sense erugues a la vista, ens feien avançar més lentament fins al nostre destí. Localitzar aquella ubicació havia requerit una exploració digna d’un deixeble de Linné!

Desafortunadament, les calorades havien assecat prematurament tots els exemplars d'orella d'os i haurem de tornar un altre any si volem veure’ls en tota la seva esplendor.

El matí ja era força avançat i vam emprendre la tornada del recorregut circular.

En un moment del camí, un revolt mena a un tram ombrívol i més humit i trobem un esclat de diversitat: prunel·les grandiflora, llins, un càrex, gramínies (Brachypodium sylvaticum i altres), Campanula rapunculus, Reseda lutea, esbarzers.... tots en flor! Prou que mereixien la nostra atenció.

La resta del camí no va deparar més sorpreses. Vam arribar als cotxes i ens vam dirigir a la sala de lectura de Castellterçol on tenia lloc el taller de determinació de plantes.

El tema del dia va ser la disposició de les flors a la tija i els tipus d’inflorescències: ramoses/cimoses, simples/compostes, mixtes… i l’explicació d’alguns tecnicismes relacionats que s’utilitzen a les claus dicotòmiques.

Quantes paraules necessitem per descriure la diversitat de la vida? Potser no en tindrem mai prou...

Això sí, al proper taller n’aprendrem algunes més!

Sortida a Sallent (2019)
Sortida botànica a Sallent

Ens trobarem a les 08:00 h a l’aparcament del CAP de Castellterçol (https://goo.gl/maps/qRUc71UX9TzgqKpR8). Anirem amb cotxe fins a la rotonda en sentit sud de la sortida 59 de la C-16 (https://goo.gl/maps/rtG1oT61LQ5WyYH78) on ens tornarem a concentrar a les 08:30 h amb els participants que vinguin des d’altres poblacions.

Continuarem amb els cotxes fins acostar-nos a la sèquia de Manresa. Passejarem per la rodalia.

Nota:
Portar roba i calçat còmodes, barret, crema solar i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC