La previsió del temps anunciava un diumenge de sol i de núvols poc assedegats.
El vol ràpid i enèrgic d'un falcó quan encara no havíem començat la passejada ens va aturar, i allà mateix vam començar a mirar i a observar. Uns quants pins blancs ens acollien mentre anàvem descobrint les plantes del lloc, tot un món petit que sorprenia a cada pas. Vam parar la nostra atenció en algunes flors i fruits que també vam fotografiar de moltes maneres.
Recordo la il·lusió d’algú de la colla per collir farigola i fer-ne ramells per dur a casa. I és que la farigola té bones propietats: quan es prepara de manera adequada (30 g per litre d’aigua) és bona per guarir refredats comuns i com a expectorant, va bé per desinfectar i tenir cura de les afonies i també és digestiva. I la sopa de farigola, què bona que és!!!
Mentre caminàvem per la baixada a la font, vam apreciar la transició del prat sec, passant pel carrascar, a la vegetació de ribera. Algun arbre com l'arç blanc o el roure i arbustos com el sanguinyol ja començaven a pintar els paisatges dels colors de la tardor. Després d'observar amb deteniment la morfologia de l'Euphorbia nicaeensis, vam seguir el camí sense saber que, a poca distància d'on érem, faríem una troballa de les bones.
I és que a pocs metres de la font, en un dels marges, algú va descobrir uns fruits allargats, els fol·licles, d’una planta boscana, la Vincetoxicum nigrum, que van desvetllar un gran interès: eren uns fruits ben regalats per unes boniques flors de color púrpura fosc que hauríem trobat unes setmanes abans. Poc o molt enfiladissa, ella, ens va presentar les seves fulles acabades en puntes agudes, amb pecíol curt i oposades per parelles i les llavors plomoses que unes mans atrevides van mostrar quan van obrir el fruit per l’única fisura longitudinal possible. Quina troballa!!!
Unes figueres, unes nogueres i uns plataners ens van obrir les portes de la font en una fondalada que s’alça a uns 310 metres per sobre del nivell del mar, un lloc preciós on petits i grans poden gaudir del temps.
Vam trobar-hi unes plantes que ens van interessar més perquè no creixen a Castellterçol: Atractylis humilis, Bellis sylvestris, Bupleurum frutiscescens i Centaurea linifolia subsp. linifolia.
No es pot acabar aquesta redacció sense explicar que aquesta font es nodreix de l’aigua del torrent de les Tàpies i que en èpoques plujoses arriba a la font en forma de salt d’aigua. I un apunt més, el torrent té el seu curs per sobre d’una gruixuda capa de roca calcària, una roca que encara que és compacta i resistent pot tenir fractures i pot deixar circular l’aigua pel seu interior, deixant-la baixar i baixar fins a trobar una bona raó per brollar: una capa de margues blaves (roques argiloses i impermeables) que la duen fins a la superfície sobre els peus del salt d'aigua.
Quan ja fèiem les darreres passes de l’excursió, un gaig es va acomiadar de nosaltres de manera estrident amb el seu característic “scaaaaacgg”.
Fins a la propera!!!