Glossari botànica

CERCADOR DEL GLOSSARI DE BOTÀNICA
Índex del glossari de botànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Perfoliat, perfoliada

Dit de la fulla sèssil (sense pecíol), la base de la qual envolta completament la tija.

Botànica
Periant

Conjunt de peces estèrils de la flor, el sèpals i els pètals, que envolten els estams i/o els carpels. Quan hi ha calze i corol·la es diu que el periant és doble, mentre que si només hi ha sèpals es parla de periant senzill.

Botànica
Pericarpi

Conjunt dels teixits externs del fruit, que recobreixen les llavors.

Botànica
Perígin, perígina

Dit de la flor que té el tàlem còncau, no soldat al pistil, de manera que el periant i els estams apareixen disposats al voltant de l’ovari.

Botànica
Perigoni

Periant format per peces totes semblants.

Botànica
Pètal

Cadascuna de les peces que constitueixen la corol·la, sovint acolorides. (en deriva petaloide, amb aspecte de pètal).

Botànica
Pilós

Dit de l’òrgan que és pelut, que té pèls.

Botànica
Pinna

A les falgueres que tenen les fulles dividides, el segment de primer ordre (o del folíol).

Botànica
Pinnat, pinnada

Fulla dividida on els lòbuls o els segments es disposen a banda i banda d’un eix medial, el nervi, com les barbes d’una ploma.

Dit també de la nervació constituïda per un nervi medial gros del qual arrenquen lateralment els nervis secundaris.

Botànica
Pinnaticomposta

Fulla dividida on els folíols es disposen a banda i banda d’un eix medial o raquis.

Botànica
Pinnatífid

Fulla dividida de forma pinnada on les divisions no són completes i no arriben no arriben a l’eix central, el nervi principal.

Botànica
Pinnatilobat, Pinnatilobada

Dit de la fulla pinnatinèrvia dividida en lòbuls poc profunds.

Botànica
Pinnatinervi, Pinnatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació pinnada.

Botànica
Pinnatipartit, Pinnatipartida

Fulla pinnada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial, sense atènyer el nervi.

Botànica
Pinnatisecte, Pinnatisecta

Fulla pinnada en què les divisions atenyen el nervi.

Botànica
Pínnula

A les falgueres amb fulles dividides, segment de darrer ordre (vegeu també pinna).

Botànica
Pinya

Òrgan fructífer dels pins i d’altres coníferes que conté les llavors, els pinyons; es tracta d’una branca de creixement limitat (curt), fèrtil, on les fulles de la branca corresponen a les bràctees de la pinya, a la base de les quals hi ha els primordis seminals o òvuls que un cop fecundats donaran els pinyons (les llavors).

Botànica
Pistil

Òrgan en forma de matràs o de ma de morter, format per un carpel tancat sobre ell mateix i per un conjunt de carpels soldats; consta típicament d’ovari, estil i estigma.

Botànica
Pixidi

Tipus de fruit sec capsular que s’obre transversalment separant-se’n una part superior a manera de tapadora.

Botànica
Placentació

Disposició dels òvuls a l’ovari; pot ser:

  • Parietal si són units a les parets de l’ovari
  • Central si s’uneixen a un eix central de l’ovari
  • Axial si l’ovari té lòculs (cavitats separades per parets)
  • Basal si son inserits a la base de l’ovari
Botànica
Planta Herbàcia

Planta anual, biennal o perenne que no es lignifica ni a la base.

Botànica
Plàntula

Petita planta que ha germinat fa poc i és en estat juvenil.

Botànica
Pleiocèfal, Pleiocèfala

Que fa diversos capítols.

Botànica
Plomall

Pèls al capdamunt d’una llavor.

Botànica
Plumós, Plumosa, Plomòs

Pèls que tenen ramificacions semblants a les barbes d’una ploma, com ara els pèls plumosos dels fruits d’algunes compostes.

Botànica
Pluricarpel·lar

Dit dels ovaris, carpels o fruits que consten de més d’un carpel.

Botànica
Policèfal, Policèfala

Que du nombrosos capítols. (És oposat a monocèfal-a, dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol).

Botànica
Polígam, Polígama

Dit de la planta que fa flors unisexuals (amb només estams o només carpels) i flors hermafrodites (amb estams i carpels) sovint distribuïdes (de manera variable) en diferents individus.

Botànica
Polisperm

Dit dels fruits que contenen moltes llavors.

Botànica
Pol·len

Micròspora de les fanerògames que es forma dins l’estam i que produeix els gàmetes masculins.

Botànica