Asplenium septentrionale

Del llatí septentrionalis, -e (septentrional, del nord), perquè, dins el gènere Acróstichum, on la classificà Linné, n'era l'espècie més septentrional. Els romans anomenaven septentriones a l'Ossa Major i l'Ossa Menor, que assenyalen el nord; de septem (set) i triones (bous de llaurar), nom que rebien els set estels principals d'aquestes constel·lacions.