Elymus caninus

Del llatí caninus, -a, -um (propi dels gossos o que s'hi refereix), derivat de canis, -is (el gos). És el Triricum caninum de Linnè, que va prendre el nom del Gramen caninum de C. Baunin i altres autors pre-linneans, qui l'anomenaven així per haver-lo cregut recercat pels cans a fi de provocar-se el vòmit.