Vam organitzar una activitat de ciència ciutadana per estudiar el bosc del fondal de Can Soler, format majoritàriament per llorers. Aquest bosc es troba al fondal de la riera de la font del Bacallà, dins l’àrea del Parc Natural de Collserola. El nostre objectiu era prendre mesures dels arbres i analitzar les dades recollides per valorar en quin punt de maduresa i evolució es troba el bosc.
En aquesta ocasió, vam comptar amb la col·laboració del Centre de Natura de Can Soler, que ens va cedir l’aula i va gestionar les inscripcions, i del col·lectiu Ecologista Agudells, que ens van ajudar amb la logística i difusió de l’activitat al barri. Totes dues entitats tenen la seu a la masia de Can Soler, al barri de Sant Genís dels Agudells de Barcelona.
Es va fer una feina prèvia de disseny de l’estudi, presa de dades, anàlisi i creació de gràfics, per part de membres del grup local, per poder mostrar resultats el dia de l’activitat. Es tracta d’analitzar la mida dels llorers de les tres zones que hem diferenciat: el talús N-W, el llit de la riera i el talús S-E.
El dia en qüestió, ens vam trobar a les 11 h a Can Soler i vam reunir els assistents a l’aula del Centre de Natura per fer una breu introducció, organitzar la gent en grups i repartir el material necessari. Vam fer un curt recorregut pel bosc, fins el llit de la riera, amb diverses parades, durant les quals tothom va poder prendre mesures d’alguns arbres: del perímetre, a partir del que es pot calcular el diàmetre, i de l’alçada, amb el regle de Christen. També vam calcular l’edat d’alguns exemplars a partir del nombre d’anells. Durant l’itinerari vam animar els assistents a observar l’estat fenològic dels llorers; en trobem alguns amb fruits i d’altres amb poncelles, tot i que la majoria es troben en estat vegetatiu; d’altra banda, veiem moltes plàntules, sobretot al llit de la riera.
Es van aprofitar les parades per parlar de diferents aspectes del llorer: de com reconèixer-lo, dels seus mites i dels seus usos tradicionals i medicinals, de les lloredes mediterrànies. A més, vam observar algunes de les plantes es troben en aquest bosc: autòctones, com el galzeran (Ruscus aculeatus) i la falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), i al·lòctones com l’ailant (Ailanthus altissima), el raïm de moro (Phytolacca americana) i l’aristolòquia (Aristolochia sempervirens), una espècie poc comuna a Catalunya.
Malauradament, al fondal s’hi troben deixalles de tota mena, que deuen arribar en part arrossegades per l’aigua quan plou molt. Durant l’activitat vam aprofitar per recollir-ne i vam trobar des de plàstics i ampolles de vidre, a un pneumàtic de bicicleta.
Acabada la feina de camp, vam tornar a l’aula del Centre de Natura per mostrar les dades obtingudes en forma de mapes i gràfics. Vam comentar entre tots les conclusions que se’n podien extreure i les accions que caldria fer al fondal.
Per endolcir la jornada, vam degustar tots plegats unes torrades amb melmelada de codony, feta amb codonys de l’hort Entorns, que estava boníssima, amb una infusió de llorer amb canyella, de propietats digestives.
Finalment, alguns ens vam quedar a plantar un llorer al terreny de l’hort Entorns, que esperem que s’aclimati bé i visqui molts anys.