Sortida botànica a Montpedrós

Títol de la notícia
Sortida botànica a Montpedrós
Data de la notícia
24/04/2022
Notícia

Sortida botànica a Montpedrós (Santa Coloma de Cervelló / Torrelles de Llobregat)
26 de març de 2022

El 26 de març, el Grup Local del Barcelonès i Baix Llobregat va fer una sortida botànica al cim del Montpedrós (Sta. Coloma de Cervelló / Torrelles de Llobregat) guiada per en Josep Maria Panareda.

Aquest és el resum de la sortida.

Itinerari

S’inicia el recorregut al collet de Cesalpina, cap al pla de les Bruixes, cim de Montpedrós i tornada pel mateix camí.

Estava previst pujar pel corriol que passa per la roca coneguda amb el nom de Guardiola i així poder observar més detingudament la màquia dominada pel llentiscle i garric (vessant solell), però la pluja aconsellà pujar per la pista fins al cim de Montpedrós i tornar pel mateix camí. Estava previst també continuar el recorregut des del cim de Montpedrós per la carena en sentit nord-oest fins a la Torrassa i posteriorment baixar enmig d’un alzinar dens (vessant obac) fins a la pista per on passa el GR-92 i seguir per la pista per tornar al pla de les Bruixes i fins al collet de Cesalpina.

Relleu i litologia

El Montpedrós és un turó molt abrupte que destaca en el paisatge. El cim és un petit replà allargassat que segueix la línia de la carena (de nord-oest a sud-est) des on es disposa d’una panoràmica excepcional per a observar gairebé tot el Baix Llobregat. Durant la visita la pluja i el boirina no ens permeteren gaudir d’aquesta perspectiva.

El relleu enlairat és el resultat d’una història geològica complexa amb falles i encavalcaments, i sobretot d’una erosió diferencial, ja que on hi ha el turó el rocam és constituït per quarsites i pissarres quarsitoses, unes roques molt dures i resistents a l’erosió, molt més que el rocam que l’envolta, unes pissarres més fàcilment erosionables, a part de la proximitat de la vall del Llobregat.

Clima i vegetació

El clima és típicament mediterrani marítim amb temperatures normalment temperades i precipitacions màximes durant la primavera i tardor (sovint de caràcter torrencial) i molt escasses l’estiu. La fase seca estiuenca és atenuada per la marinada, vent humit procedent del mar i que té lloc els dies calmosos.

La vegetació natural estaria dominada per boscos i matollars de fulla persistent i endurida, adaptada als estius secs.

Però la vegetació ha estat molt malmesa a causa de les rompudes per a conreu. Pràcticament tot l’entorn de Montpedrós ha estat conreat en un moment o altre de la història. Encara són visibles les feixes sostingudes per parets de pedra seca i es poden observar peus d’olivera i garrofer que testimonien algunes de les plantes que foren cultivades. El paisatge actual és constituït per dues cobertures principals: boscos i màquies i urbanitzacions.

Els boscos i les màquies són el resultat de l’evolució espontània de la vegetació a partir de l’abandó de l’activitat agrícola, forestal i pastoral.

El bosc més desenvolupat és un alzinar, que en els indrets amb sòls més profunds i més o menys humits és un bosc mixt d’alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus pubescens).

On l’estrat arbori és molt dens per les capçades de les alzines hi ha un sotabosc molt escàs, sovint totalment nul, a causa de l’ombra permanent; a vegades hi creix Asplenium adiantum-nigrum, Viola alba i Hedera helix. Però si el bosc és esclarissat entre els arbres creix una gran quantitat d’arbusts alts, sobretot Viburnum tinus, Arbutus unedo, Rhamnus alaternus i Phillyrea latifolia, i diverses lianes, sobretot Smilax aspera, sovint molt abundant i que fa sigui difícil penetrar al bosc i caminar-hi. On els arbres són escassos l’estrat arbustiu és molt dens. A més de les plantes esmentades hi ha Erica arborea, Pistacia lentiscus, Quercus coccifera, Lonicera implexa, Rosa sempervirens i Ruscus aculeatus, entre altres.

Actualment aquests alzinars es localitzen sobretot en els obacs, però molt probablement ocuparien bona part del territori de Montpedrós.

Però a les carenes i als vessants molt inclinats, en especial als solells, l’evolució cap a bosc és més lenta, i actualment hi domina la màquia, una vegetació amb arbusts alts i constituïda per mates denses i molt ramificades. Les plantes més significatives són Pistacia lentiscus, Quercus coccifera, Phillyrea angustifolia, Erica arborea, Daphne gnidium, Rosmarinus officinalis, Rhamnus alaternus i Olea europaea. També abunden les lianes com Smilax aspera, Clematis flammula i Lonicera implexa. És la vegetació dominant del solell i de les carenes de Montpedrós. La manca de sòl, la insolació intensa i la sequera de l’estiu fan que en alguns indrets la màquia sigui una comunitat permanent. Tanmateix, també hi creixen l’alzina i alguns roures, però aquests tenen un desenvolupament molt lent, amb individus baixos i molt ramificats, els quals queden molt malmesos durant els estius extremadament secs.

En canvi, a les fondalades, abans que es formi el bosc, s’estableix una formació densa i espinosa, coneguda amb el nom de bardissa. Hi abunden Rubus ulmifolius, Punus spinosa, Crataegus monogyna o Coriaria myrtifolia. On hi ha bardissa la vegetació sol evolucionar cap un bosc mixt d’alzines i roures.

En els rocams la vegetació és ben diferent a causa de la manca de sòl i, per tant, de nutrients i d’aigua. S’hi fan Sedum sediforme, Umbilicus rupestris, Ceterach officinarum i Polypodium vulgare subsp. serrulatum.

Plantes observades i comentades durant la sortida

Agave americana
Alyssum maritimum
Ampelodesmos mauritanica
Anagallis arvensis
Arbutus unedo
Arctium minus
Asparagus acutifolius
Asplenium adiantum-nigrum onopteris
Asplenium trichomanes
Bidens subalternans
Borago officinalis
Brachypodium phoenicoides
Brachypodium retusum
Brachyposium sylvaticum
Bryonia cretica dioica
Calicotome spinosa
Capsella bursa-pastoris
Cardamine hirsuta
Centaurea aspera
Centranthus ruber
Ceratonia siliqua
Ceterach officinarum
Cistus albidus
Cistus monspeliensis
Cistus salviifolius
Clematis flammula
Convolvulus althaeoides
Coriaria myrtifolia
Coris monspeliensis
Crataegus monogyna
Daphne gnidium
Diplotaxis erucoides
Dorycnium hirsutum
Dorycnium pentaphyllum
Echium vulgare
Erica arborea
Erodium cicutarium
Erodium malacoides
Euphorbia characias
Euphorbia nicaeensis
Euphorbia serrata
Foeniculum vulgare
Fumaria capreolata
Galactites tomentosa
Geranium molle
Geranium robertianum
Geranium rotundifolium
Globularia alypum
Hedera helix
Helichrysum stoechas
Hordeum murinum leporinum
Hyparrhenia hirta hirta
Hypericum perforatum
Inula viscosa
Juniperus oxycedrus
Lathyrus clymenum
Lonicera implexa
Mercurialis annua
Olea europaea
Opuntia maxima
Oryzopsis miliacea
Parietaria officinalis judaica
Phagnalon saxatile
Phillyrea angustifolia
Phillyrea latifolia
Pinus halepensis
Pistacia lentiscus
Plantago lagopus
Plantago lanceolata
Poa annua
Polypodium vulgare serrulatum
Prunus mahaleb
Prunus spinosa
Psoralea bituminosa
Quercus coccifera
Quercus ilex
Quercus pubescens
Reichardia picroides
Reseda phyteuma
Rhamnus alaternus
Rosa sempervirens
Rosmarinus officinalis
Rubia peregrina
Rubus ulmifolius
Ruscus aculeatus
Ruta chalepensis angustifolia
Sanguisorba minor
Sedum sediforme
Sherardia arvensis
Silybum marianum
Smilax aspera
Sonchus oleraceus
Sonchus tenerrimus
Spartium junceum
Thymus vulgaris
Ulex parviflorus
Umbilicus rupestris
Urospermum dalechampii
Urospermum picroides
Verbascum boerhavii
Verbascum sinuatum
Veronica persica
Viburnum tinus
Viola alba

Grups de treball