El Grup Local del Moianès, el passat 13 de juny, va fer una sortida botànica a la font de la Blada ( Castellterçol ). Els assistents narren d’aquesta manera l’experiència viscuda
Colors sota un sol de foc
Aquell diumenge, de bon matí, la colla de participants ens vam trobar puntualment a l’aparcament del CAP de Castellterçol. Després de seguir el protocol de seguretat i prevenció contra la Covid 19, ens vam organitzar per fer la sortida.
Una vegada més aprendre de la flora va esdevenir una experiència molt agradable i entusiasta. Tant a l’anada com a la tornada, l’atzar ens va ensenyar unes bones troballes. Atents als detalls morfològics de les fulles, de les flors o dels fruits vam identificar força plantes.
El sol i la calor ens van prendre de valent.
Des del pla del Gaià vam caminar per les pistes i els corriols de les valls del torrent de l’Argemira i del torrent de la Codina fins arribar a la font de la Blada, un bonic racó de Castellterçol que deixa veure tot de regalims escolant-se d’una paret balmada de pedra tosca.
En aquell racó ombrívol i humit, vam observar detalladament una herba, la falguera Adiantum capillus-veneris. Dels “cabells de Venus” en vam mirar els raquis i pecíols, llargs i negres, les fulles tres vegades dividides, les làmines primes, sempre iguals i glabres en forma de ventall obert, la curiosa nervadura dicòtoma i la disposició dels sorus.
De la llista d’espècies observades, també destacarem dues orquidàcies: la inflorescència en espiga de flors violetes de la Cephalanthera rubra i l’Ophrys scolopax subsp. scolopax mostrant-se talment com el cos d’un insecte. Vam mirar les petites flors blanques del Linum catharticum, del Linum tenuifoliom subsp. milletii, més grans, i les umbel·les de la Sanicula europaea. Vam veure flors grogues (Hypericum perforatum, Sedum acre, Blackstonia perfoliata i Coronilla mínima) i flors rosades (Petrorhagia prolifera), una mena de clavells envoltats per unes bràctees del color de la palla. Unes flors de tonalitats blaves com les de la Veronica austríaca subsp. teucrium i les de l’Aphyllanthes monspeliensis ressaltaven enmig del verd de les plantes. La petita Campanula rapunculus i la Campanula persicifolia també hi eren mostrant les seves inflorescències de color porpra. I, què diferents es veien les inflorescències i les flors de la Lonicera etrusca i de la gramínia Avenula pratensis subsp. iberica a l’entrada del corriol que ens portaria la font!
Vam acabar la sortida molt satisfets i una mica afectats per una calor excessiva. I com sempre ens vam acomiadar desitjant-nos el millor.
Fins la propera!