Aegilops

Del llatí aegilops, -opis, nom d'origen grec –aigílops–, que estaria compost de aíx, aigós (cabra) i ops, ópis (ull). Segons Teofrast, era el nom d'una herba atapeïda que exhauria el terreny on creixia. Plini emprava aquest mot per a anomenar coses diverses: una espècie de roure; úlceres i fístules; però també una mena de cugula que rebia aquest nom perquè suposadament servia per a guarir la fístula lacrimal, una malaltia que atacava sovint les cabres.
Linnè va fer servir el nom genèric Aegilops per a classificar diferents espècies de gramínies, encapçalades per A. ovata.