Resum
Catalunya presenta una flora vascular rica i diversa, amb un conjunt destacat de tàxons endèmics, que reflecteixen la singularitat biològica del territori. Aquests endemismes són el resultat de processos evolutius locals, sovint associats a l’aïllament geogràfic, la diversitat d’hàbitats i les característiques ambientals de cada regió. La seva distribució reduïda els fa especialment vulnerables, però també els converteix en indicadors valuosos per a l’estudi, la gestió i la conservació de la biodiversitat. L’article repassa la importància dels endemismes vegetals a Catalunya, la seva relació amb els espais naturals protegits i les principals eines de conservació, com el seguiment de poblacions, la gestió d’hàbitats i els bancs de germoplasma. També es presenta el cas de la sèseli del Cap de Creus (Seseli farrenyi) com a exemple d’espècie endèmica amenaçada i de la importància dels censos i la prospecció per evitar la desaparició d’espècies úniques al món.
