El dissabte 15 de novembre, ens vam reunir amb 22 voluntaris per repassar les accions d’erradiació d’ungla de gat (Carpobrotus spp.) que havia fet el Parc Natural de Cap de Creus (PNCC) amb voluntaris d’instituts propers de la zona. Des del Parc es va seguir el protocol ja establert per la Diputació de Girona per arrencar les ungles de gat, però en aquest cas es va aprofitar el residu vegetal generat per a ofegar el gram americà (Stenotaphrum secundatum) i ofegar aquesta altra planta invasora ja que es tracta d’una gramínia que creix formant catifes altes i denses que no permeten que hi creixin altres espècies entremig.
Al principi de la visita es va fer una introducció sobre el projecte i la importància que té l’hàbitat on es trobaven, l’Hàbitat d’Interès Comunitari 1240 (Penya-segats de la costa mediterrània colonitzats per vegetació amb espècies d’ensopeguera (Limonium spp.) endèmiques). Després es van comentar les plantes invasores que hi havia a la zona i perquè aquestes són perjudicials per a l’ecosistema, en concret el Carpobrotus spp., la figuera de moro (Opuntia ficus-indica) i una altra espècie propera i més estesa l’Opuntia stricta.
Al començar l’activtitat es va explicar el protocol de gestió per a l’ungla de gat. Al tractar-se d’un residu pesat, ja que són plantes acumuladors d’aigua, i per tant de transport difícil; el protocol dicta que s’ha d’arrenca tota la planta i formar piles abocant-les cap per avall de manera que les puntes de les fulles toquin a terra però no la tija, ja que podria arrelar altre cop. A més a més al deixar les arrels exposades les plantes s’assequen abans.
Posteriorment es va explicar com identificar el gram americà (Stenotaphrum secundatum) i es va mostrar la zona on els voluntaris de l’acció anterior havien anat acumulant les restes d’ungla de gat i on sembla que s’ha frenat l’expansió del gram al veure que els individus ja coberts estaven pràcticament tots morts. Després de comprovar l’eficàcia d’aquesta nova tècnica, es va continuar amb el nou procediment arrencant les plantes d’ungla de gat que es trobaven properes a la zona i acumulant-les sobre la resta de mantell de gram, seguint just on acabaven les restes de l’anterior esforç gestionat pels voluntaris i el PNCC.
Un cop acabada la repassada es va seguir el camí des de Cala Tamariua a Cala Cativa on es van ensenyar exemplars de la vegetació pròpia de l’hàbitat que encara es podia observar i es van explicar les particularitat geològiques del Cap de Creus, concretament la meteorització alveolar ocasionada pels vents i l’aigua, i es va comentar perquè és rellevant aquest Parc i perquè es considera Patrimoni Natural.
A part de la passejada botànica, es va acabar la sortida amb una breu explicació de la història d’un dels derelictes (jaciment arqueològic subaquàtic) de la costa nord del Cap de Creus, concretament a la mateixa cala Cativa, com a exemple d’altres tipus de patrimoni, en aquest cas de Patrimoni Cultural de la història de Catalunya. El què s’hi pot trobar actualment a 33 m de profunditat són les restes de fusta del vaixell d’uns 10-12 m d’eslora del S. I a.C. que transportava 250 àmfores de vi de Tarraco a la Narbona. No és pel valor del contingut ni per les dimensions del vaixell que és rellevant, sinó pel fet que l’actuació d’extracció d’àmfores d’aquest derelicte es considera la primera intervenció arqueològica subaquàtica més antiga del Mediterrani.
Si voleu saber-ne més podeu consultar el següent enllaç: http://www.maccasc.cat/Museu-sota-l-aigua/Cala-Cativa-I