GL del Barcelonès i el Baix Llobregat

Intridueix alguna parula del títol a cercar
Introdueix paraules que vulguis cercar al text
Títol Text
Rierada de Molins de Rei
Sortida a la Rierada de Molins de Rei

Sortida 26 de Maig de 2019- Rierada de Molins de Rei Guiada per Josep Soler i altres

Dia esplèndid. Havíem quedat a l'estació del Papiol a les 9:30. Uns van venir amb cotxe, i altres en tren. Ens desplaçàrem fins al pàrquing del Restaurant de Can Rabella, a Molins de Rei. Presentació de Flora Catalana a càrrec d'Ana Velasco. Hi havia diverses persones que era la primera vegada que venien a les nostres excursions. Érem gairebé 30 persones.

Començàrem a caminar, semblava un jardí. Era la primavera!

Comentem la Malva sylvestris i l’Anaciclus valentinum, el que va donar peu a una breu explicació so-bre la família de les Compostes, (Asteraceae). La majoria desconeixia els conceptes bàsics sobre bo-tànica. Però si van venint a les nostres sortides, seran experts! ;-)

Seguim per la riba esquerra de la Rierada. No hi va haver problemes per creuar a la riba dreta, tot i les pluges intenses de divendres passat.

Fulles palmades, pinnades i de nervis paral·lels. Fulles simples i compostes. Exemples d'asimetria en els fulls d'Om i de Lledoner. Molt trànsit de bicicletes. Un roser caní en tot el seu esplendor.

Passem pel l’Oratori de Sant Wenceslao, al qual invoquem perquè s'escampi el coneixement botànic a cabassos. Esperem que funcioni!

Arribem a la masia de Can Salat. ¡Preciosa! Tenen un cactus de 10 metres d'alçada. Molí, una petita presa i un camp de roselles digne d'admiració. Fem una parada. Es comenten diverses plantes: Poly-gonum aviculare, Veronica persica, Hordeum murinum i altres més. Lleugera introducció a les monocotiledònies i dicotiledònies.

Un Populus nigra, pollancre centenari. Creuem la rierada per un pont, on trobem un vern i entrem en una zona més humida i fosca, i sorpresa! Un Quercus coccifera, o coscoll, enmig d'allò més fosc, sense que li doni mai el sol. Què hi faria allí?

Tornem a creuar la riera, (aquest cop amb més dificultats, més d'un posar els peus a l'aigua), i molt a prop ens desviem per un sender estret que ens porta a l'estrella de l'excursió, ¡la Cascada! I aquesta vegada amb força aigua. Moltes falgueres i plantes aquàtiques. Fotos a dojo. Tranquilitat. No sense certes dificultats pugem a la part superior de la cascada i emprenem la tornada pel mateix camí, fins arribar als cotxes.

Excel·lent jornada, i molt interès per part dels participants. I amb ganes de repetir!

Sortida al Turó de la Rovira

Sortida 27 d’Abril de 2019 - Turó de la Rovira
Grup Local de Flora Catalana del Barcelonès i Baix Llobregat

Deu del matí, Turó de la Rovira. Pujant en ascensor, no sembla que puguis fer gran cosa, però teníem la sort que els companys que prepararen la sortida, s’hi van emprar a fons. Érem 23.

Va venir gent de moltes edats, teníem fins i tot un bebè, hi ha qui comença ben jove.

El dia va decidir venir amb el grup i a l’hora de plegar tothom anava en màniga curta.

Descobrir que al aparcar el cotxe, ja surts i et fiques de nas en una Herba de Sant Jordi, amb propietats semblants a la Valeriana, t’ajuda a repensar l'estrès de la ciutat. Mes, si la veus, des de la nostra alçada en paisatges de postal, i si tens la sort de tenir muntanya tant a prop i poder veure el mar i l’infinit al peus.

Ortigues, la Urtica dioica i la Lamium album eterna discussió de si piquen o no. Malgrat tot mengem les fulles bullides i es poden fer servir per cuidar les planles del jardí.

Anacyclus valentinus, pobres margarides amb els pètals perduts.

A cada pas preguntes, respostes, curiositats pels nens que pujàvem a jugar a la muntanya i baixàvem amb el pomet de flors: Asphodelus fistulosus, sis pètals, liliáceas. Albó. La curta es tòxica. La alta, Albus, s’utilitza per fer cistells. A mi m'enamorava aquella estrelleta ratllada pel mig que de nit es tancava i de dia, tornava a obrir-se. Tot te raó de ser en el mon botànic. De nit no vindran els insectes, estalviar forces...a dormir.

Kalanchoe x houghtonii, és una planta invasora global. Les boletes que surten a la fulla, cauen a terra, arrelen i fan una planta nova...misteris de l'adaptació i la supervivència. La podem prendre en suc, ficar-la a la amanida. Baixa la tensió, es antiinflamatòria entre d’altres qualitats.

Echium vulgare, en català viborera. El seu blau índigo atreu les papallones.

En un bocinet pla, darrera d’un camp de futbol, la Chumbera, foradada per la cochinilla que està acabant amb ella. astringent,fruits comestibles,i les pales es mengen com a verdura. Comparteix barranc amb l’Aloe maculata, el seu mucileg i sobretot el del Aloe barbadensis és l ’aloe vera un hidratant per la pel, alivia la picor, es antinflamatori.

Especial consideració pel Ricini, invasora i super tòxica. L’hem de reconèixer clarament. Vigilem.

Pujant les escales , trobem alfals,planta comestible,les fulles tendres bullides i les flors per decorar amanides.Te un alt contingut en proteïnes,nutrients i ferro.

I amunt de les escales: Blet blanc. Chenopodium album, amb les parts tendres comestibles.

Arribats a una mena de pèrgola amb ombra ens examinen:

Trèvol Pudent. Bituminaria bituminosa. No comestible.

Lactuca seriola, eciam bord.

De baixada, ja una mica més escampats:

Retama monosperma, ginesta blanca, A diferencia del altre que ens omple la muntanya de flors grogues només té una llavor solitària, en lloc de una veïna amb diverses llavors.

Aprenem que les Euphorbias no son cactus, encara s’hi assemblin o punxin.

I acabem per part nostre el recorregut amb un Pistacia lentiscus vulgarment llentiscle. L’arbust mediterrani per excel·lència, ens diu en Josep.

Malgrat que la resta del grup segueix fins l’origen de la sortida, nosaltres marxem i ens perdem uns bocinets finals.

Em ganes de tornar a fer un altre, ja es veu que quant mes aprens mes ganes et queden i dubtes: la propera li demanaré que m’expliqui això i allò ...

Un mati preciós, compartit amb vint-i-dos companys i uns ponents de categoria, que han fet una feinada per poder ensenyar el que tenim a sortir de la porta de casa. Sempre que siguem ben conscients, entre tant de personal que camina, corre, va en monopatí, treu el gos i passeja la bestia pel mon, hem de ser acurats al hora de menjar les plantes comestibles...

Fins la propera.

BIBLIOGRAFIA:

Fitoteràpia ,plantes medicinals:
* Font i Quer,P.- Plantas medicinales.El Dioscórides renovado, Barcelona,2016
* Berdonces, Josep Lluis.- Enciclopedia de Fitoteràpia y plantas medicinales, Barcelona,2019

Llibres de cuina:
* Bustos, Iolanda.-La mejor cocina con flores,plantas y frutos silvestres.,Barcelona, 2009
* Coupland,F.- Guide nutritionnel des plantes sauvages et cultivées, Paris,2011
* Enrich,Montserrat i Elisenda Carballido.- Herbes a la carta.Receptes de cuina silvestre, Barcelona, 2014
* Benavente,Marisa i Pilar Herrera.- La gastronomía dels camins.Més de cent receptes de cuina fetes amb plantes boscanes, La Bisbal d’Empordà,2017 Talavera    Roma, Marc.-Espècies silvestres comestibles a l’Anoia (I),Igualada,2019
Turó de la Rovira
Sortida botànica a la Rierada de Molins

Ens trobarem a l'estació de Renfe d'El Papiol. Anirem amb alguns cotxes fins al principi de la ruta (4 km) i els deixarem a una esplanada al costat de Can Rabella de Molins, on preveiem ser a les 9.45 h.

Caminarem al llarg de la Rierada fins cascada i tornarem pel mateix camí, és una ruta de gran bellesa i molt planera. Podrem observar la vegetació associada al bosc de ribera de la Serra de Collserola.

Preveiem tornar al Papiol a les 13.30 h.

Plantes silvestres comestibles al Turó de la Rovira, Barcelona

Estrenem la primavera amb una sortida urbana. Coneixem les plantes amb les que convivim? Passejarem pel Turó de la Rovira, on observarem plantes “silvestres” comestibles. Parlarem d’alguns dels seus usos culinanis així com de les seves propietats medicinals. En aquesta passejada, ens acompanyaran els companys del nostre grup local, Jose Mª Fernández y Anna Mª Rauret per la part etnobotànica i en Josep Soler per la part botànica.

Horari: de 10h. a 13h.

El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona

El dimarts 12 de març, la Dra. Anna Maria Rauret, sòcia de Flora Catalana, va oferir una conferència sobre el primer jardí botànic documentat de la Universitat de Barcelona. Després d’una llarga recerca a l’Arxiu Històric d’aquesta Universitat, ha pogut recuperat força informació sobre la ubicació, administració i activitat d’aquest jardí.

L’assistència a l'acte va ser important, tenint en compte la temàtica tan específica d’aquesta xerrada, i va comptar amb la presència de reconeguts professors i catedràtics de Botànica, un senyal inequívoc de l’interès acadèmic sobre les investigacions que ha dut a terme la Dra. Rauret.

Fent una breu ressenya sobre aquest jardí i el context històric en què neix, direm que la Universitat havia estat clausurada a la Ciutat Comtal com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió, i fou ubicada a Cervera durant més de 120 anys. Quan la Universitat retornà a Barcelona, ocupà inicialment les antigues dependències convent del Carme, a peu de l’actual carrer del Carme, i fou a l'hort d’aquest convent, que ja no era necessari per nodrir els carmelites, on es construí el jardí el 1842, el qual ocupà aquest espai durant tres dècades, fins al 1873. Val a dir que era una època convulsa: la Guerra dels Set Anys (1833-1840) tot just havia acabat; les bullangues se succeïen a la ciutat (1835, 1842, 1843); la puixant burgesia continuava canviant el model productiu del país del sector agrícola cap a l’industrial. El 1848 el sector privat engegà la primera línia ferroviària de l’Espanya peninsular, i les línies marítimes comerciaven intensament amb les colònies d’ultramar (Cuba, Puerto Rico...), des d’on es van dur algunes espècies que foren plantades en aquell jardí.

Els documents analitzats per la Dra. Rauret han permès conèixer la llista de molts jardiners, d'alguns peons i del director que treballaren en aquesta institució de la Universitat. També ha localitzat el reglament de funcionament, alguns dels Index seminum (llistes de llavors per a l’intercanvi amb altres jardins) i llistes de les espècies que hi havia plantades. El projecte de construcció, encarregat a un arquitecte i visat pel Real Colegio de San Fernando, també ha pogut ser trobat. Tanmateix, resta una espina clavada que és el plànol del disseny inicial del jardí, que la incansable doctora sospita que pot ser en algun arxiu a la Comunitat de Madrid. Si s'aconseguís rescatar aquesta informació, potser aquest estudi fructificaria en forma de publicació divulgativa.

Taller de tintures

Al taller aprendrem a fer tintures medicinals per maceració, amb dos mètodes diferents, també parlarem dels tipus d’alcohols per elaborar-les, en funció de les plantes que utilitzem i per últim veurem el filtratge, etiquetatge i conservació.

Taller a Càrrec de Montserrat Díaz. Horari del taller: de 18:00 h a 19:00 h.

Sortida del grup local del barcelonès i Baix Llobregat de Flora Catalana al delta del Llobregat

El passat diumenge, 17 de febrer, va tenir lloc la passejada organitzada pel Grup Local del Barcelonès i Baix Llobregat per conèixer els diferents ambients de vegetació de l’espai natural del Remolar-Filipines, al Delta del Llobregat.

L’Esther Ferrer, en Jordi Sanz i la Montse Díaz van ser els encarregats d’organitzar l’itinerari, així com de fer una explicació de les diferents comunitats vegetals representatives de l’espai, dels efectes de la pressió antròpica sobre les mateixes i dels usos d’algunes de les plantes que aniríem trobant.

La sortida es va iniciar en el mirador de la Reguera Salabrosa, amb una vista panoràmica sobre el conjunt d’aquest espai, inclòs a la Xarxa Natura 2000. Vam continuar l’itinerari seguint el camí paral·lel al braç de la Vidala, principal aportació d’aigua dolça a l’estany del Remolar- Filipines, on vam tenir ocasió de veure diverses espècies de flora pròpies dels canyissars i de les comunitats hidròfiles, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha sp.) i el lliri groc (Iris pseudacorus). Tot creuant la Vidala vam arribar a la maresma de les Filipines, on vam poder veure espècies representatives dels ambients salins, com el tamariu (Tamarix canariensis), la salicòrnia arbustiva (Arthrocnemum fruticosum) i diversos joncs (Juncus acutus, Juncus maritimus, etc.). A continuació ens vam endinsar en la Pineda del Remolar, al sotabosc de la qual vam poder veure la bufalaga (Thymelaea hirsuta) i diferents espècies de brolles. En arribar a la platja, vam trobar algunes de les espècies representatives dels ambients dunars, com la crucianel·la marítima (Crucianella marítima), el melgó marí (Medicago marina), el lliri de mar (Pancratium maritimum) i la sanguinària blanca (Paronychia argentea).

La sortida va ser un èxit d’assistència – 37 persones, algunes de vingudes de lluny!-, i es van identificar al voltant de 60 espècies de flora. En acabat, es va celebrar un dinar comunitari, i es van comentar les properes activitats del Grup Local.

El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona

La conferència consistirà en un recorregut pel primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona a través de la documentació. La finalitat és conèixer aquest jardí que, tot i haver desaparegut, va ser ple de vida des del 1842 fins al 1873. Coneixerem també les seves construccions, els jardiners i les plantes que en formaren part.

Conferència a càrrec de la Dra. Anna Maria Rauret.