GL del Moianès

Els dies 22 i 29 de desembre, de 2018, va tenir lloc, a Celrà, el curs de formació titulat “Curs d’itineraris digitals de flora”. Al curs hi varen assistir 14 alumnes. El primer dia del curs, pretenia formar als assistents per tal que aprenguessin a usar aplicacions de mòbil (App’s) com ZamiAdroid o GPX Viewer, i també aplicacions web com Google Maps, Google Earth, BIRME i GPS Visualizer ; també es va fer un repàs ràpid a les funcions bàsiques del full de càlcul.

La segona sessió de formació, la del dia 29, pretenia ensenyar com introduir un itinerari a la nova Web de Flora Catalana, fent ús de les eines apreses al llarg de la primera sessió. Els alumnes van mostrar gran interès i es va copsar la voluntat de participar en el Grup de Treball d’Itineraris (adscrit a la vocalia d’etnobotànica) per part de membres de diferents grups locals. Ens plau ressaltar el bon ambient que es va crear entre tots els que assistírem al curs, va ser un veritable plaer compartir les sessions amb tots nosaltres.

Per altra banda aprofitem l’ocasió per anunciar que l’eina d’itineraris ja està en funcionament a la web nova. De moment conté els itineraris que s’han fet durant la prova pilot amb les grups locals de Baix Ter i del Penedès. Podeu trobar aquesta eina al menú “Eines->Itineraris” de floracatalana.cat, o bé directament a la url:

La informació del curs es pot trobar a:

pogplptyl'pry

hltporpyory7

`ypoypokyr

Lleig.

Itinerari de prova dia 22/12/19 per la Fàbrica de Celrà

El Grup de Treball de Briòfits i el Grup Local del Moianès estem preparant una sortida doblement interessant a la qual us convidem.

Pel que fa als briòfits, en César Pedrocchi i en Miquel Jover del GT Briòfits han preparat un recorregut per la riba del Torrent del Gai i ens il·lustraran sobre les espècies de molses i hepàtiques que creixen en aquest entorn.

El mateix matí podrem observar les poblacions de Galanthus nivalis localitzades a les ribes del torrent i els prats propers.

S’ha triat aquesta data per intentar que la sortida coincideixi amb el moment de màxima floració dels lliris de neu. Si s’aconsegueix, promet ser una visió espectacular. Esperem que la climatologia ens sigui favorable i que els puguem veure en tota la seva esplendor.

L’altitud i el relleu del Moianès permeten la vida de força espècies de plantes que s’espera trobar més aviat cap al Prepirineu que en territoris relativament propers a la Costa Central.

Serà una nova oportunitat per fruir la natura de la comarca!

Properament trobareu publicada la informació pràctica de la sortida (horari, inscripció, lloc de trobada i demés) a la pàgina d’Activitats del lloc web de Flora Catalana.

Us hi esperem!

El diumenge dia 2, a les vuit del matí, mentre s’escoltaven els tocs de les campanes, una colla d’entusiastes del món de les flors ens vam trobar a la plaça Vella de Castellterçol per entrar, puntualment, a l’Espai de Lectura. Allà vam aprendre i repassar les primeres lliçons de la morfologia de la flor: estams, pistil, calze, corol·la, ... Després vam observar amb la lupa binocular les fulles, menudes, aciculars, primes i en forma de petites agulles, i els pètals, rosats i diferenciats, d’una planta silvestre. Observant atentament aquells caràcters morfològics, contestant les preguntes successives de les claus dicotòmiques i encertant les respostes, vam confirmar les nostres sospites: estàvem determinant un arbust de fulla perenne, anomenat bruc d’hivern, l’Erica multiflora.

A les 10:00, quan el sol ja havia fos els núvols rogencs i havia deixat el cel ben blau, tots nosaltres vam anar amb cotxe cap a Sant Feliu de Codines. De l’aparcament de la Font del Pontarró vam començar la sortida botànica. Vam enfilar un camí humit de terra paral·lel a la Riera de Puigcastellar, un corriol abrigat per les fulles lobulades del roure de fulla grossa i per alguns aglans. Vam veure una espècie de trèvol, orenga i la planta seca amb fruits del julivert bord (Torilis arvensis). També vam observar les fulles oposades, lluents i lanceolades de la perenne escabiosa mossegada (Succisa pratensis) i les fulles ben retallades en lòbuls irregulars de l’escabiosa columbaria (Scabiosa columbaria).

Sens dubte la troballa de la passejada va ser l’orval o pericó de sureda (Hypericum androsaemum), una planta herbàcia que creix a les vorades ombrívoles i als boscos humits. Vam mirar les seves fulles amples i oposades i també unides a la tija per la falta del pecíol. I vam imaginar les seves flors, grogues i estrellades, i els seus fruits, carnosos i morats, allà on eren encara els seus sèpals desiguals, obtusos i persistents.

En tot moment l’alegria dels fredolics i dels rovellons descoberts als marges i la curiositat per veure bé el reig bord (Amanita muscaria) que tan vermell regalava un punt de color.

De tornada, en baixar, mentre parlàvem de la feina o de la pintura, o compartíem receptes culinàries o històries de viatges, vam veure les restes de la Teuleria, una petita masia de Castellterçol i ben a prop, un pou amagat entre uns joncs que mostraven les seves tiges verdes, toves i cilíndriques.

Fins la propera!