GL del Moianès

A continuació de la sortida botànica (veure activitat anterior del mateix dia), seguirem repassant la morfologia de la flor, observarem amb la lupa binocular els detalls d’algunes de les plantes silvestres trobades a la sortida feta a primera hora i les determinarem.

L'ACTIVITAT ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Agafarem els cotxes fins a Castellcir i continuarem pel camí de terra fins a Esplugues on els aparcarem. Caminarem per corriols i camins de terra propers a la riera observant les plantes florides i/o amb fruit. Tornarem a Castellterçol a les 12:00 h per enllaçar amb la següent activitat (veure activitat posterior del mateix dia). La setmana anterior visitarem una població d’orella d’os que coneixem a Granera. En cas de trobar-la florida, intercanviarem les destinacions d’aquesta sortida amb la prevista pel 30 de juny.

Nota:

Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

Sortida botànica del Grup Local del Moianès, el dia 7/4/2019.

Esteu familiaritzats amb el mot “grony”?

Fa referència a un accident geogràfic, al morro que té una muntanya per la projecció cap endavant d’una part de la cinglera. El Grony del Vilardell al terme de Castellcir, aquest era el destí de la nostra sortida del diumenge 7 d’abril de 2019.

En baixar dels cotxes havíem d’anar amb compte de no trepitjar les corones i els tèpals grocs d’uns petits narcisos (Narcissus assoanus) que allà creixien. Vam seguir per un camí enmig de camps de pastura des d'on mares i vedells, tímids i encuriosits alhora, observaven, aquella colla de llargaruts que amb els seus parlars i riures trencaven la rutina matinal.

A la part assolellada de la cinglera vam poder comparar a plaer tres espècies d’estepes en una trobada “gènerecional”: Cistus albidus, Cistus monspeliensis i Cistus salviifolius. Només la primera estava florida i les pluges d’entre setmana li havien deixat els pètals de seda rebregada, esquitxats de pol·len.

També tres brucs (Erica), estaven allà reunits: E. arborea amb les flors de color blanc lilaci, E. multiflora amb les flors rosades i els llargs estams i E. scoparia de flors verdoses però encara tancades.

A més vam veure: lletereses (Euphorbia serrata), la Globularia vulgaris amb la seva inflorescència globulosa i blava, Rosmarinus officinalis acompanyats de frares (Orobanche latisquama) i també pinàcies...

Al llarg del camí, amb vistes cap al sud i cap a l’est, es dominaven des de l’alçada: pastures, cultius, camins... i la riera de Castellcir, que aigües avall es converteix en el riu Tenes i salta per Sant Miquel del Fai.

De tornada a Castellterçol vam prosseguir amb el taller de determinació de plantes, on vam experimentar com les claus ens poden dur a identificar correctament una espècie encara que inicialment trobem – aparentment - corol·la i calze, els quals, amb una observació ben encaminada, acabin resultant tèpals i bràctees, com és el cas de l’Anemone hepatica.

Vam observar amb la lupa binocular alguns trets d’altres flors recollides durant la sortida i, finalment, ens vam acomiadar després d’haver viscut, gaudit i après amb la nostra flora.

Fins aviat!

Ens trobarem al pàrquing de la Font de l'Aixeta (davant de l'escola Josep Gras). Amb alguns cotxes anirem fins al pàrquing del Marquet de les Roques, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Caminarem per un camí de bosc, costerut de dificultat mitjana, fins a la carena dels Emprius, aproximadament una hora xino-xano. La intenció és observar la vegetació de codina en aquesta part del Parc.

Es preveu tornar a Sant Llorenç Savall al voltant de les 14:00 h.

Si algú vol quedar-se a dinar, pot avisar al correu del grup Vallès o al grup de whatsapp Vallès abans del divendres 26 de març. Anirem a un bar del poble de Sant Llorenç Savall a fer entrepà, combinat o tapes.

Nota: Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Unes puputs havien volat a prop de la masia de Barnils batent les ales ratllades de blanc i de negre. El matí del diumenge 17 de març començava de bones maneres i tota la colla estava disposada a gaudir la sortida. El dia era esplèndid.

Caminàvem i les primeres passes les vam aturar per contemplar els pètals ultramar d’algunes floretes de la verònica (Veronica persica) i les blanques flors de les ravenisses (Diplotaxis erucoides).

També per les vores del camí, les fulles del romaní deixaven anar una fragant, fresca i forta? olor. Aquests arbustos tan nostres, mostraven de manera molt generosa, les corol·les bilabiades de color blau pàl·lid.

El passeig era agradable, unes explicacions que descrivien algunes plantes de la flora mediterrània es combinaven amb unes converses entusiastes i amicals.

De seguida les nostres mirades van percebre els colors oposats de les flors grogues del lletsó menut (Taraxacum laevigatum) i dels pètals d’unes violetes (Viola alba) que creixien en un racó ombrívol.

Cantaven les mallerengues que no es deixaven veure.

Abans d’arribar a la fageda, ens vam aturar per admirar les diminutes flors blanques de l’Erophila verna i les seves fulles lanceolades i poc dentades amb pèl i en roseta basal. Molt a prop d’on érem encara vam poder observar la peculiar inflorescència verda de la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), una altra herba vivaç i també, les beines brunes de les fulles llargues i les curtes tiges d’una altra planta herbàcia perenne (Carex humilis) pròpia de les zones temperades.

De sobte, la foscor ens va prendre la claror del dia assolellat i al moment ens vam trobar trepitjant el tou de la fullaraca dels faigs endormiscats (Fagus sylvatica). Sorprenentment un terra amagat permetia el creixement de l’herba fetgera (Anemone hepatica), una planta perenne que regala a la muntanya unes belles flors, solitàries i liles, de pètals lliures. A prop d’elles, vam veure les fulles rugoses de l’herba de sant Pau (Primula veris) i vam apreciar els seus calzes en forma de tubs amples que envoltaven les seves corol·les grogues, encara closes.

Les mallerengues piulaven com també ho feia algun pit roig i el vol d’alguna papallona llimonera ens acompanyava en silenci.

Dels avellaners (Corylus avellana) ens van interessar els aments masculins i les flors femenines, poc visibles i que només deixaven veure els petits estils vermells.

D’aquest bosc que ens acollia, fins i tot, vam trobar i mirar atentament les flors grogues, alhora tancades i obertes, d’una planta (Tussilago farfara) que curiosament rep el nom popular de pota de cavall per la forma de les seves fulles arrodonides amb llarg pecíol que surten des de la soca quan es marceixen les flors.

I amagades en un indret on no arribava la llum directa, vam veure, encara, les frondes grans i ben dividides de la falguera Polystichum setiferum, pròpia dels boscos caducifolis humits.

Una vegada més les plantes, que formen una unitat amb la terra i l’aire, ens van complaure.

Fins la propera!

A continuació de la sortida botànica (veure activitat anterior del mateix dia), seguirem repassant la morfologia de la flor, observarem amb la lupa binocular els detalls d’algunes de les plantes silvestres trobades a la sortida feta a primera hora i les determinarem.

L'ACTIVITAT ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Agafarem els cotxes fins a Castellcir, aparcarem als afores del poble. Caminarem per camins de terra i corriols de l'àrea superior del Grony del Vilardell observant les plantes florides i/o amb fruit. Tornarem a Castellterçol a les 12:00 h per enllaçar amb la següent activitat (veure activitat posterior del mateix dia).

Nota:
Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

Inclou tan els ambients mediterranis del camí per arribar com els centreeuropeus-atlàntics de la fageda