GL del Moianès

Intridueix alguna parula del títol a cercar
Introdueix paraules que vulguis cercar al text
Títol Text
Un matí per Sallent: la Sèquia i un hort singular

La sortida del 21 de juliol es va desenvolupar per la veïna comarca del Bages. Volíem fer una ruta pel terme de Sallent i una companya d’aquell territori va proposar de seguir el curs de la Sèquia de Manresa, en un tram ombrívol.

Durant aquella setmana, a més, va sorgir la possibilitat de fer una visita a un hort ben interessant, al mateix nucli urbà de Sallent.

El passat mes d’abril es va celebrar la Fira Agronatura a Castellcir, on havien encomanat a Esteve Padullés la impartició d’un taller sobre herbes remeieres. Va compartit amb els assistents els seus coneixements de botànica i d’etnobotànica i va agradar molt a tothom amb la seva exposició molt completa i engrescadora.

Vam contactar amb ell just abans de la sortida de juliol i ens va convidar a fer-li una visita al seu hort. Ens va guiar per un espai gens ortodox, un terreny extens paral·lel a una petita riera, on es barrejaven, dins d’un cert ordre, espècies espontànies (com Atriplex halimus o salat blanc que creix en terrenys salins i contribueix a reduir-ne la salinitat) amb cultius d’hortalisses i herbes aromàtiques, arbustos i arbres fruiters; espècies autòctones amb d’altres de foranes (com el ginjoler o Ziziphus jujuba) i moltes de medicinals (com el plantatge cornut o Plantago coronopus).

Feu una ullada a l’extensa llista plantes amb flor i/o fruit que vam observar!

Ens va explicar les propietats culinàries i remeieres de les espècies que anàvem trobant.

També va compartir amb nosaltres diverses tècniques de cultiu experimentades per ell mateix i basades en l’aprofitament de la cooperació (i de vegades competència) entre espècies vegetals i també amb insectes, ocells i altres inquilins de l’espai. Va resultar molt interessant per als assistents, especialment per a aquells que treballen el seu propi hort.

Un cop finalitzada la profitosa visita vam anar cap al Parc de la Sèquia de Manresa i vam seguir durant una estona el seu curs. La sèquia medieval va ser construïda al segle XIV i té una llargada total de 26 km i un desnivell de 10 m. En aquest tram de Sallent, sota l’ombra de pins i alzines vam observar diverses espècies herbàcies amb flor i fruit (Vegeu llista al web).

A l’hora prevista vam refer el camí cap als cotxes i ens vam acomiadar, tot desitjant-nos unes bones vacances d’estiu, fins la tornada!

Visita a l’orella d’ós

Poc ens imaginàvem quan vam planificar el calendari d’activitats que aquella seria una setmana de rècords: una onada de calor excepcionalment intensa es va fer notar a tot el territori, especialment a les comarques interiors, fent miques les marques de temperatures màximes dels mesos de juny d’ençà que se’n guarden registres.

No ens va desencoratjar i diumenge 30 de juny, preparats per al sol i la calor, ben d’hora ens vam acostar a Granera. Vam iniciar la sortida pel costat de camps conreats i vam seguir per una pujada suau envoltats de vegetació mediterrània amb exemplars de llentiscle (Pistacia lentiscus L.) i roldor (Coriaria myrtifolia L.).

Quan el camí s’endinsava entre alzines i pins vam trobar Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis (farigola mascle) amb els seus raïms de flors roses, acompanyada de la grisenca Teucrium polium L. subsp. polium (poliol). Diverses espècies de gramínies i verbascum apareixien durant la ruta, plantejant-nos el repte de determinar-les amb èxit.

Ens anàvem acostant a la Ramonda myconi (L.) Rchb., també anomenada popularment: Ales de fetge, Borraina, Borratja de roca, Fetge de roca, Herba morenera... Calia trobar una paret vertical de roca calcària orientada al nord i sense res (o gairebé) d’insolació directa. Ja havíem deixat el camí i la vegetació era cada cop més densa. Boixos, aparentment intactes i sense erugues a la vista, ens feien avançar més lentament fins al nostre destí. Localitzar aquella ubicació havia requerit una exploració digna d’un deixeble de Linné!

Desafortunadament, les calorades havien assecat prematurament tots els exemplars d'orella d'os i haurem de tornar un altre any si volem veure’ls en tota la seva esplendor.

El matí ja era força avançat i vam emprendre la tornada del recorregut circular.

En un moment del camí, un revolt mena a un tram ombrívol i més humit i trobem un esclat de diversitat: prunel·les grandiflora, llins, un càrex, gramínies (Brachypodium sylvaticum i altres), Campanula rapunculus, Reseda lutea, esbarzers.... tots en flor! Prou que mereixien la nostra atenció.

La resta del camí no va deparar més sorpreses. Vam arribar als cotxes i ens vam dirigir a la sala de lectura de Castellterçol on tenia lloc el taller de determinació de plantes.

El tema del dia va ser la disposició de les flors a la tija i els tipus d’inflorescències: ramoses/cimoses, simples/compostes, mixtes… i l’explicació d’alguns tecnicismes relacionats que s’utilitzen a les claus dicotòmiques.

Quantes paraules necessitem per descriure la diversitat de la vida? Potser no en tindrem mai prou...

Això sí, al proper taller n’aprendrem algunes més!

Sortida a Sallent (2019)
Sortida botànica a Sallent

Ens trobarem a les 08:00 h a l’aparcament del CAP de Castellterçol (https://goo.gl/maps/qRUc71UX9TzgqKpR8). Anirem amb cotxe fins a la rotonda en sentit sud de la sortida 59 de la C-16 (https://goo.gl/maps/rtG1oT61LQ5WyYH78) on ens tornarem a concentrar a les 08:30 h amb els participants que vinguin des d’altres poblacions.

Continuarem amb els cotxes fins acostar-nos a la sèquia de Manresa. Passejarem per la rodalia.

Nota:
Portar roba i calçat còmodes, barret, crema solar i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Sortida a Granera
La primavera a l’entorn de la Riera de Fonstcalents

Després d’uns dies de pluja, el matí del diumenge 19 de maig es va llevar assolellat. El camí que ens esperava tenia les vores verdes, netes i brillants, i tenia també molts punts de color que tots nosaltres volíem admirar.

Poc a poc vam arribar al Mas d’Esplugues, una casa de pagès que ubicada sota una balma, ens deixava veure una façana de cossos diferents. Ben a prop, les aigües de la riera de Fontscalents, baixaven tranquil·les per sota el bonic pont romànic.

Aquell racó era d’encant!

Converses amicals, bellesa, l’entusiasme de sempre i més aprenentatge.

Algunes troballes del passeig van ser especials. Les dues abelleres: Ophrys bertolonii subsp. catalaunica i Ophrys scolopax que vam observar i fotografiar, ens van captivar. De petita talla, aquestes herbes perennes ens ensenyaven l’única tija floral sense ramificacions, les fulles enteres privades de pecíol i les flors, menudes i vistoses, de formes excepcionals, generoses amb el nèctar i atrevides amb els insectes pol·linitzadors.

Vam veure, també, les inflorescències de flors blanques, en forma de paraigua, d’una planta dioica de la família de les Umbel·líferes, la Trinia glauca. D’aquesta només en vam observar el peu femení, més tard es determinaria amb una mostra i amb l’ajuda de les claus.

El camí triat ens sorprenia constantment.

Que bonics es veien, en la llunyania, els arbres, com l’arç blanc, tan florits!

Una àliga va planejar les altures en silenci mentre molts ocells piulaven esverats a prop nostre.

També a mig matí, els núvols, famolencs del blau del cel, ja havien amagat el sol i preparaven els ruixats nous de la tarda.

Vam passar pel pont romànic i ens vam acostar a la riera per continuar estudiant.

Una veronica creixia al bell mig de les aigües. Era la Veronica anagallis-aquatica? La miràvem una mica distants, no dúiem botes d’aigua per acostar-nos-hi i per tant no la vam poder apreciar de manera justa. Les fulles eren realment sèssils lanceolades, amb dos raïms de flors a cada nus, un per cada fulla? És per això que hem afegit la nota “revisar” a la llista.

Durant la passejada vam fixar-nos en algunes plantes gramínies. En vam diferenciar 9 i mentre les descrivíem, anàvem recordant la diversitat d’aquesta gran família.

Vam fer la tornada als cotxes sota la pluja, enrere deixàvem totes plantes que ens havien acompanyat. El colors de la primavera, més desperts al migdia, continuarien allí donant més alegria a aquell paisatge abundós. Arrelades hi seguirien l’herba de sant Robert (Geranium robertianum), l’herba de les orenetes (Chelidonium majus), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), l’Helianthemum nummularium, entre moltes altres.

Vam continuar l’estudi d’algunes plantes a la Sala de Lectura de Castellterçol. Allà vam representar simbòlicament mitjançant la fórmula floral, l’estructura d’unes flors escollides. Després vam determinar, amb l’ajuda de les claus dicotòmiques il·lustrades la rèvola (Stellaria holostea) i el tàrrec (Salvia verbenaca) que ens va deixar a les mans una agradable aroma.

Taller d’estudi i determinació de plantes (30/06/2019)

A continuació de la sortida botànica (veure activitat anterior del mateix dia), seguirem repassant la morfologia de la flor, observarem amb la lupa binocular els detalls d’algunes de les plantes silvestres trobades a la sortida feta a primera hora i les determinarem.

Sortida botànica a Granera per veure l’orella d’ós

Anirem amb cotxe fins a la rodalia de Granera on aparcarem. Caminarem per camins de terra, corriols i un petit tram de bosc tancat fins arribar a una paret rocosa ombrívola on es fa una població important d’orella d’ós, esperem trobar-la florida. També recollirem mostres de plantes comunes per estudiar-les després al taller. Tornarem a Castellterçol abans de les 12:00 h per enllaçar amb la següent activitat (veure activitat posterior del mateix dia).

Nota:
Portar roba i calçat còmodes, barret, crema solar i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Riera de Fontscalents
Sortida conjunta dels grups locals del Moianès i del Vallès als Emprius, a la capçalera de la vall d’Horta (Sant Llorenç Savall)

Diumenge 28 d’abril vam aplegar-nos una vintena de persones en una sortida botànica conjunta entre dos grups locals veïns: el del Moianès i el del Vallès. L’objectiu era enfilar-se a la carena dels Emprius, dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, per tal d’observar algunes espècies particulars que creixen a les codines d’aquestes muntanyes.

Iniciem la caminada a l’aparcament del Marquet de les Roques, espectacular casalot modernista on visqué el poeta Pere Quart. En aquest tram inicial travessem un típic alzinar mediterrani, amb el marfull (Viburnum tinus) espectacularment florit. De seguida que guanyem alçada, l’alzinar pren un caràcter més muntanyenc, amb el boix (Buxus sempervirens) com espècie predominant al sotabosc. En algun revolt del camí, algunes espècies poc freqüents ens criden l’atenció, com ara el gavó (Ononis rotundifolia) o el gladiol (Gladiolus illyricus). Després d’una bona suada, assolim el capdamunt de la carena dels Emprius, una llarga serralada gairebé nua de bosc on habiten algunes plantes especialment adaptades als ambients rocallosos. Es tracta d’espècies capaces de suportar la manca d’aigua gràcies als seus extensos sistemes radiculars o a la capacitat de reservar el preuat líquid en bulbs soterranis. L’almesquí (Narcissus assonaus) domina el paisatge, entapissant de groc el pedregar i intercalant-se amb el porpra de la farigola (Thymus vulgaris) en un joc de colors increïble. L’espècie reina és, però, la porrassa (Asphodelus cerasiferus), un parent gegantí del porrassí, comú a les terres de Tarragona però molt rar en aquestes contrades. També ens sorprèn la curiosa umbel·lífera Thapsia villosa, encara sense florir, i una peculiar Arenaria que som incapaços de determinar amb precisió.

La baixada culmina amb la visita a la bella font del Llor, on podem apagar la set abans de premiar-nos amb una merescuda cervesa.