GL del Moianès

Intridueix alguna parula del títol a cercar
Introdueix paraules que vulguis cercar al text
Títol Text
Grony del Vilardell
Sortida a Emprius (Sant Llorenç Savall)

Ens trobarem al pàrquing de la Font de l'Aixeta (davant de l'escola Josep Gras). Amb alguns cotxes anirem fins al pàrquing del Marquet de les Roques, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Caminarem per un camí de bosc, costerut de dificultat mitjana, fins a la carena dels Emprius, aproximadament una hora xino-xano. La intenció és observar la vegetació de codina en aquesta part del Parc.

Es preveu tornar a Sant Llorenç Savall al voltant de les 14:00 h.

Si algú vol quedar-se a dinar, pot avisar al correu del grup Vallès o al grup de whatsapp Vallès abans del divendres 26 de març. Anirem a un bar del poble de Sant Llorenç Savall a fer entrepà, combinat o tapes.

Nota: Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Camí mediterrani i sorpresa atlàntica

Unes puputs havien volat a prop de la masia de Barnils batent les ales ratllades de blanc i de negre. El matí del diumenge 17 de març començava de bones maneres i tota la colla estava disposada a gaudir la sortida. El dia era esplèndid.

Caminàvem i les primeres passes les vam aturar per contemplar els pètals ultramar d’algunes floretes de la verònica (Veronica persica) i les blanques flors de les ravenisses (Diplotaxis erucoides).

També per les vores del camí, les fulles del romaní deixaven anar una fragant, fresca i forta? olor. Aquests arbustos tan nostres, mostraven de manera molt generosa, les corol·les bilabiades de color blau pàl·lid.

El passeig era agradable, unes explicacions que descrivien algunes plantes de la flora mediterrània es combinaven amb unes converses entusiastes i amicals.

De seguida les nostres mirades van percebre els colors oposats de les flors grogues del lletsó menut (Taraxacum laevigatum) i dels pètals d’unes violetes (Viola alba) que creixien en un racó ombrívol.

Cantaven les mallerengues que no es deixaven veure.

Abans d’arribar a la fageda, ens vam aturar per admirar les diminutes flors blanques de l’Erophila verna i les seves fulles lanceolades i poc dentades amb pèl i en roseta basal. Molt a prop d’on érem encara vam poder observar la peculiar inflorescència verda de la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), una altra herba vivaç i també, les beines brunes de les fulles llargues i les curtes tiges d’una altra planta herbàcia perenne (Carex humilis) pròpia de les zones temperades.

De sobte, la foscor ens va prendre la claror del dia assolellat i al moment ens vam trobar trepitjant el tou de la fullaraca dels faigs endormiscats (Fagus sylvatica). Sorprenentment un terra amagat permetia el creixement de l’herba fetgera (Anemone hepatica), una planta perenne que regala a la muntanya unes belles flors, solitàries i liles, de pètals lliures. A prop d’elles, vam veure les fulles rugoses de l’herba de sant Pau (Primula veris) i vam apreciar els seus calzes en forma de tubs amples que envoltaven les seves corol·les grogues, encara closes.

Les mallerengues piulaven com també ho feia algun pit roig i el vol d’alguna papallona llimonera ens acompanyava en silenci.

Dels avellaners (Corylus avellana) ens van interessar els aments masculins i les flors femenines, poc visibles i que només deixaven veure els petits estils vermells.

D’aquest bosc que ens acollia, fins i tot, vam trobar i mirar atentament les flors grogues, alhora tancades i obertes, d’una planta (Tussilago farfara) que curiosament rep el nom popular de pota de cavall per la forma de les seves fulles arrodonides amb llarg pecíol que surten des de la soca quan es marceixen les flors.

I amagades en un indret on no arribava la llum directa, vam veure, encara, les frondes grans i ben dividides de la falguera Polystichum setiferum, pròpia dels boscos caducifolis humits.

Una vegada més les plantes, que formen una unitat amb la terra i l’aire, ens van complaure.

Fins la propera!

Taller d’estudi i determinació de plantes (07/04/2019)

A continuació de la sortida botànica (veure activitat anterior del mateix dia), seguirem repassant la morfologia de la flor, observarem amb la lupa binocular els detalls d’algunes de les plantes silvestres trobades a la sortida feta a primera hora i les determinarem.

L'ACTIVITAT ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Sortida botànica al Grony del Vilardell (Castellcir)

Agafarem els cotxes fins a Castellcir, aparcarem als afores del poble. Caminarem per camins de terra i corriols de l'àrea superior del Grony del Vilardell observant les plantes florides i/o amb fruit. Tornarem a Castellterçol a les 12:00 h per enllaçar amb la següent activitat (veure activitat posterior del mateix dia).

Nota:
Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

Fageda de Barnils

Inclou tan els ambients mediterranis del camí per arribar com els centreeuropeus-atlàntics de la fageda

Sortida botànica a la fageda de Barnils (Sant Quirze Safaja)

Ens trobarem a l’aparcament del CAP de Castellterçol on agafarem els cotxes per anar cap a Sant Quirze Safaja i després seguirem pel camí de terra que va a la masia de Barnils.

Aparcarem una mica abans d’arribar a la masia i passejarem per la vall del torrent de l’Espluga. Observarem la flora mediterrània de les vores del camí i també la flora més eurosiberiana del fons de la vall.

Es preveu tornar a Castellterçol al voltant de les 14:00 h.

Nota: Portar roba d'abric i barret impermeables, calçat còmode i aigua. També es recomana no portar mascotes. Els menors han d'anar acompanyats d'un adult.

LA SORTIDA ÉS PER PROPI COMPTE I RISC

Publicació de la Web del Grup Local del Moianès

Ens plau informar-vos que recentment hem publicat la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana. Aquesta web s'integra amb la web nova de l'associació aprofitant-ne tots els recursos alhora que la complimenta. A Flora Catalana estem fent un esforç per modernitzar les nostres plataformes web i posar eines útils i pràctiques a disposició de tots aquells a qui els agraden les plantes. La web del grup local serà una eina molt útil per facilitar la comunicació entre el grup local i els seus membres.

Lliris sense neu i ulls de primavera a Castellterçol

Què millor per a un tranquil matí de diumenge que un taller d’estudi i determinació de plantes amb passejada botànica a continuació? Potser no tothom hi estaria d’acord... Però per al grup que ens vam reunir el 24 de febrer, era molt bon pla!

Vam començar amb el taller a la Sala de Lectura del poble. Vam emprar gairebé tot el temps en conèixer millor el Galanthus nivalis L., una planta de la família de les Amaril·lidàcies que es fa per les ribes dels torrents de la comarca i que havíem visitat en la sortida anterior. Aquest any la neu no ha coincidit amb la floració dels lliris, hauran d’esperar a la cita de l’any vinent...

Vam observar amb la lupa binocular la planta i la seva flor disseccionada, aplicant-hi les claus dicotòmiques per determinar-la, com si no la coneguéssim: els tèpals (ni pètals ni sèpals), l’ovari ínfer, la simetria... Vam llegir la seva descripció a Flora Iberica per familiaritzar-nos amb els tecnicismes botànics que permeten expressar les seves característiques amb precisió.

També vam observar unes mostres de mimosa amb les seves flors ben particulars, veient-ne els glomèruls amb la lupa binocular.

A continuació vam sortir per camins del voltant del poble en direcció a la Font de l’Àngel. Només baixar dels cotxes ens va sorprendre l’espectacle dels Salix atrocinerea Brot. amb les seves flors masculines, molt visitades per les abelles, i les femenines, més discretes. Com a dioiques que són, les trobàrem en peus diferents, les flors masculines a un arbre i les femenines a un altre.

La vegetació presentava un aspecte més aviat gris amb roures encara nuus i plantes herbàcies amb tiges i fruits ben marcits. Tot i això, es començava a percebre l’acostament de la primavera amb l’olivereta (Ligustrum vulgare L.) combinant fruits ben madurs i ulls ben tendres desplegant les fulles primerenques. Potentil·les i veròniques posaven espurnes de color només apreciables a curta distància.

Sota la balma de la font hi havia una altre hàbitat ben diferent, poblat de briòfits i Adiantum capillus-veneris L., amb una verdor que contrastava amb el paisatge exterior.

Acompanyats d’un sol més propi d’abril que de febrer, vam emprendre la tornada i ens vam acomiadar fins la propera!

Entapissats verds i catifes blanques d’hivern

I es va llevar un dia d’hivern net i clar, també gèlid.

I el diumenge 3 de febrer ens vam trobar a Castellterçol el Grup de Treball de Briòfits i el Grup Local del Moianès per anar amb cotxes cap al Torrent del Gai. Allà faríem bones descobertes. L’entusiasme es mostrava en les mirades i en les converses curioses.

El cel seguia del tot blau i el sòl cobert de gebre ensenyava els petits cristalls lluents. Les nostres passes sorolloses aviat van trobar el camí que havíem de seguir.

Vam fer una parada en una clariana d’un prat per escoltar una primera explicació sobre la divisió dels briòfits, aquestes plantes de mida petita i terrestres que creixen en llocs humits i poc assolellats i que comprenen les molses, les hepàtiques i les antocerotes.

Tot seguit vam entrar al bosc de ribera i vam fer els dos grups que en César Pedrocchi i en Miquel Jover del GT Briòfits van acompanyar i guiar. Les lupes de butxaca, amb leds o sense, van sortir dels amagatalls per fer-nos veure les meravelles dels entapissats verds que creixen sobre els troncs i les pedres.

Recordar aquella estona és reviure entusiasme i aprenentatge. Tots escoltàvem les descripcions singulars d’aquestes plantes que creixen en ambients humits. A través de les lupes vam veure les diferents formes dels fil·lidis de poca alçada. En vam observar unes rinxolades o estrellades i unes altres disposades de manera ordenada com les teules o ben pentinades. I vam adonar-nos que els caulidis, les “tiges” podien tenir una posició erecta, prostrada o ascendent. També vam percebre els mecanismes de fixació dels rizoides.

Les molses i les hepàtiques ens fascinaven. Arbres com el pi roig, l’arç blanc, l’avellaner i el roure ens embolcallaven endormiscats. I, boixos valents, de mida menuda o mitjana, amb unes fulles perennes verdes o vermelloses i ginebres amb els seus fruits verds o blau negrosos ens acompanyaven.

Alhora miràvem el terra i buscàvem, més enllà de les fulles seques i dels fruits vermells de l’arç blanc, els lliris de neu, aquestes flors pèndules que creixen amb les fulles lineals i verdes d’uns bulbs globosos i resistents. Les flors, espantades pel fred, es mantenien closes. En totes, els seus tres tèpals externs blancs i lanceolats acollien i abrigaven la part més íntima de la flor. Aquestes petites poblacions, catifes blanques, de Galanthus nivalis que viuen en grups a l’estrat herbaci dels boscos de ribera ens van captivar. I és que l’altitud i el relleu del Moianès fa possible la vida de plantes com aquestes que serien més pròpies dels territoris del Prepirineu.

Abans d’acabar la sortida botànica van veure coixins de Campylopus introflexus i vam escoltar la història de l’arribada d’aquesta molsa a les nostres terres. Vam contemplar una altra vegada aquestes plantes i amb tot detall, les lupes, van permetre explorar-les. Miràvem atentament els esporòfits amb les càpsules en forma de bec.

Eren les dues del migdia quan ens vam acomiadar. Tots estàvem molt satisfets, havíem gaudit i compartit un matí esplèndid d’hivern.

Fins la propera!