El nom Ruscus prové del llatí i és el nom de la planta; aculeatus, significa "que té punxes".
A més de galzeran, també rep el nom de boix marí, brusc, rusc, cirerer de betlem, galleran i llorer bord.
És l’única planta del gènere Ruscus a Catalunya, i pertany a la família de les liliàcies.
El galzeran és una mata de tiges verdes. Té una altura inferior a 1 m. En general es un camèfit, ocasionalment un nanofaneròfit.
Quasi sempre és dioic, hi ha individuos masculins i d’altres femenins. Del rizoma subterrani surten nombroses tiges que poden colonizar grans extensions. Creix als alzinars, carrascars i suredes.
Les tiges tenen la base nua i la part superior molt ramificada. Les branques són erectes, rígides i lignificades, també estriades i arrodonides.
Les veritables fulles són diminutes, reduïdes a petites esquames que cauen aviat. Quasi bé no tenen capacitat de fer la fotosíntesi.
A l’axil·la de les fulles neixen els cladodis, unes falses fulles. Són coriacis i tenen una forma ovolanceolada de 2 a 3 cm de llargada amb la base retorçada que fa que la falsa fulla quedi girada. L’àpex és acuminat i acaba en una punta rígida i punxant.
Aquesta mata fa unes flors petites de simetria actinomorfa. Són poc vistoses, de color verdós o lila. Neixen en la cara inferior dels cladodis, a sobre d’una bràctea escariosa. Les flors tenen sis tèpals en dos verticils diferents. Les flors femenines tenen un ovari que és súper. Les flors masculines, tenen un tub urceolat format pels filaments dels estams que s’han soldat, aquest tub amaga un rudiment d’ovari estèril; d’aquestes flors només es poden veure les anteres, fèrtils i grogues.
La pol·linització es fa per mitjà dels insectes.
El Ruscus aculeatus floreix a l’hivern i a la primavera mentre que a la tardor i a l’hivern següent, les plantes femenines es delaten ensenyant els fruits. Unes baies ben vermelles de 10 a 12 mm de diàmetre, que contenen dues llavors. La disseminació es fa per mitjà de les deposicions dels animals que mengen els fruits.