VTax3380
Chondrilla juncea
ESPÈCIE
    MAPES DE DISTRIBUCIÓ
    Forma vital
    Hemicriptòfit
    MIDA
    Mida mínima
    3 dm
    Mida màxima
    10 dm
    Descripció morfològica
    Subterrani
    arrels amb abundant làtex blanc, també anomenat màstic, que pot formar nòduls solidificats al voltant d’aquestes.
    Port
    herba biennal o perennant, glabrescent, híspida a la part inferior, de 3-10 dm d’alçada, erecta, rígida, amb ramificacions laterals llargues, més o menys patents o ascendents. Produeix abundant làtex blanc, sobretot a les arrels.
    Tija/tronc
    tija que apareix el segon any, híspida, curta, molt poc foliosa, amb branques llargues i fines, pràcticament afil·les, verdes, junciformes.
    Fulles
    variables en mida i forma; les basals comestibles, grans, de 4-12 x 1-4,5 cm, oblongues, irregularment dentades, pinnatífides o pinnatipartides, amb lòbuls progressivament més marcats fins a quedar profundament dividides, runcinades, en roseta que es manté només el primer any, generalment desaparegudes al temps de la florida; fulles caulinars escasses, linear-lanceolades, mes petites, de 2-8(12) mm d’amplada.
    Flor/inflorescència
    capítols subsèssils que surten directament sobre les tiges, espaiats entre ells, solitaris o en grups de fins a 5, estrets, al voltant d’1 cm de longitud i de diàmetre, amb 7-12 flors grogues ligulades. Involucre cilíndric, de 8-12 x 2,5-5 mm, format per 2 sèries de bràctees, les externes molt petites, disposades a la base com un calicle, les internes (8-10) subiguals, llargues i estretes, més o menys linears, que cobreixen el capítol de dalt a baix en palissada. 5 estams, soldats a la corol·la; anteres soldades en tota la seva longitud, formant un tub. Ovari ínfer, uniseminat; 2 estigmes.
    Fruit/llavor
    aqueni llarg i estret, de 8-10 mm, costat, muricat a la part superior, amb bec de longitud variable; papus blanc, de pèls simples, que ultrapassa l’involucre.
    Nom científic - autor
    Chondrilla juncea L.
    Sinònims
    Chondrilla acantholepis Boiss.
    Chondrilla acanthophylla Borkh. ex Rchb.
    Chondrilla angustissima Hegetschw.
    Chondrilla crepoides Lam.
    Chondrilla crepoides Reich.
    Chondrilla gaudini Hegetschw.
    Chondrilla glomerata C.Koch
    Chondrilla glomerata K.Koch
    Chondrilla hispida Desf.
    Chondrilla intybacea Friv.
    Chondrilla juncea subsp. acantholepis (Boiss.) Takht.
    Chondrilla juncea subsp. acanthophylla (Borkh.) Arcang.
    Chondrilla juncea subsp. glabrescens Iljin
    Chondrilla juncea subsp. juncea
    Chondrilla juncea subsp. macrocarpa Chrtek
    Chondrilla laciniata Stev.
    Chondrilla lutea Dulac
    Chondrilla rigens Rchb.
    Chondrilla vallisoletana Pau
    Chondrilla viminea Bubani
    Chondrilla virgata J.Presl & C.Presl
    Chondrilla viscosa Gilib.
    Hieracium chondrilla E.H.L.Krause
    Hieracium junceum Bernh.
    Nom català
    Fusell, Màstec, Xicoria dolça
    Nom castellà
    Achicoria dulce, Ajonjera, Almirón dulce, Husillo, Junquerina
    Nom occità
    Lachet, Sauto-voulame
    Nom francès
    Chondrille effilée, Chondrille à tiges de jonc
    Nom anglès
    Gum succory, Naked weed, Rush skeleton-weed
    Nom científic - FPC
    Chondrilla juncea L.
    FPC
    Fam. Compostes
    Gen. Chondrilla
    Nom científic - TPL
    Chondrilla juncea L.
    APG
    Ord. Asterales
    Fam. Compositae, Asteraceae
    Gen. Chondrilla
    Hivern
    Desem.
    -
    Gener
    -
    Febrer
    -
    Primavera
    Març
    -
    Abril
    -
    Maig
    -
    Estiu
    Juny
    -
    Juliol
    SI
    Agost
    SI
    Tardor
    Setem.
    SI
    Octubre
    -
    Novem.
    -
    Freqüència
    c
    Hàbitat

    Erms, vores de camins, etc.

    TERRITORI
    Territori fisiogràfic a Catalunya
    General
    Zones fitogeogràfiques
    Contrades mediterrànies (i estatge montà)
    Àrea de distribució general
    Pluriregional
    ALTITUD
    Altitud mínima (m)
    0
    Altitud màxima (m)
    1250