VTax1594
Angelica sylvestris
ESPÈCIE
    MAPES DE DISTRIBUCIÓ
    Forma vital
    Hemicriptòfit
    MIDA
    Mida mínima
    1 m
    Mida màxima
    2 m
    Descripció morfològica
    Subterrani
    rizoma gruixut, sense restes fibroses de fulles seques.
    Port
    herba biennal o perenne, robusta, glabrescent, erecta, de 0,5-2(3) m.
    Tija/tronc
    tija fistulosa, estriada, de fins a 2,7 cm de diàmetre, més o menys ramificada a la part superior, sovint glauca o rogenca, pruïnosa, generalment glabra cap a la base i pilosa cap a l’àpex.
    Fulles
    2-3-pinnaticompostes, de color verd mat, glabres o piloses pel revers, de contorn triangular; les inferiors grans, de fins a 8 dm de longitud i divisions d’últim ordre de 2-13(14) x 1-9 cm; pecíol canaliculat, dilatat a la base en una ampla beina; folíols ovato-lanceolats, oblongs o el·líptics, irregularment serrats, aguts, de 2-8 x 0,7-4 cm, no decurrents sobre el raquis o molt poc, els inferiors ordinàriament peciolulats i generalment bilobats; fulles superiors reduïdes, amb divisions d’últim ordre molt variables, generalment ovades i amb dents majors i menys nombroses.
    Flor/inflorescència
    umbel·la terminal blanca o rosada, de 3-15 cm de diàmetre, amb 20-30(75) radis de (3)5-10 cm, poc desiguals entre ells, normalment pubescents. Involucre nul o amb 1-3 bràctees caduques, linears, a vegades de longitud superior a la dels radis. Bractèoles nombroses, linears, persistents, tan llargues com els peduncles florals. Flors hermafrodites, d’uns 2,5 mm de diàmetre. Limbe del calze nul. 5 pètals, blancs, rarament rosats o fortament purpuris, més o menys erectes, enters, acuminats i amb l’àpex incurvat. 5 estams. Ovari ínfer, bilocular; estilopodi cònic; 2 estils, curts.
    Fruit/llavor
    esquizocarp de (3)4-5(8) x 2-4(6,5) mm, el·líptic, amb la base d’atenuada a truncada, comprimit pel dors, amb costelles laterals alades, més amples que els mericarps i a vegades ondulades, de marró a castany mat; mericarps amb les 3 costes dorsals molt prominents, filiformes, i les 2 marginals dilatades en ala membranosa d’1-3 mm d’amplada; vites visibles tant en el dors com a la comissura. 2n = 22, 26.
    Nom científic - autor
    Angelica sylvestris L.
    Sinònims
    Angelica alpina Krock. ex Steud.
    Angelica brachyradia Freyn
    Angelica ceretanica Sennen
    Angelica ebulifolia Lapeyr.
    Angelica elata Velen.
    Angelica elatior (Wahlenb.) Dalla Torre
    Angelica flavescens Hoffm.
    Angelica globifera Freyn
    Angelica illyrica K.Malý
    Angelica macrophylla Schur
    Angelica major Lag.
    Angelica minor Gilib.
    Angelica montana Brot.
    Angelica nemorosa Ten.
    Angelica pancicii Vandas ex Velen.
    Angelica pratensis J.Presl & C.Presl
    Angelica razulii All.
    Angelica reuteri Boiss.
    Angelica ruthenica Schott ex Ledeb.
    Angelica sylvestris subsp. bernardiae Reduron
    Angelica sylvestris var. elatior Wahlenb.
    Angelica villosa Lag.
    Angelophyllum dahuricum Rupr.
    Archangelica major Lag.
    Athamanta sylvestris Weber
    Carum angelicifolium Baker
    Nom castellà
    Angélica, Angélica silvestre, Sebuda
    Nom occità
    Angelica, Cournacho
    Nom francès
    Angélique des bois, Angélique sauvage
    Nom anglès
    Wild angelica
    Nom científic - FPC
    Angelica sylvestris L.
    FPC
    Fam. Umbel·líferes
    Gen. Angelica
    Nom científic - TPL
    Angelica sylvestris L.
    APG
    Ord. Apiales
    Fam. Apiaceae
    Gen. Angelica
    Hivern
    Desem.
    -
    Gener
    -
    Febrer
    -
    Primavera
    Març
    -
    Abril
    -
    Maig
    -
    Estiu
    Juny
    -
    Juliol
    SI
    Agost
    SI
    Tardor
    Setem.
    SI
    Octubre
    -
    Novem.
    -
    Freqüència
    c
    Hàbitat

    Vernedes, herbassars de sòls molt humits, etc.

    TERRITORI
    Territori fisiogràfic a Catalunya
    Pirineus i territori olositànic i catalanídic N
    Zones fitogeogràfiques
    Estatge montà i contrades mediterrànies plujoses (i estatge subalpí)
    Àrea de distribució general
    Euro-siberià (medioeuropeu)
    ALTITUD
    Altitud mínima inferior (m)
    0
    Altitud mínima (m)
    300
    Altitud màxima (m)
    1900