VTax1025
Sinapis arvensis
ESPÈCIE
MAPES DE DISTRIBUCIÓ
Mapes de distribució
BDBC (Distribució geogràfica a Catalunya)
Forma vital
Teròfit
MIDA
Mida mínima
2 dm
Mida màxima
8 dm
Descripció morfològica
Port
herba anual, erecta, ramificada, gran, de 2-8(10) dm d’alçada, ordinàriament híspida i sovint vermellosa. Desprèn una olor característica de mostassa en ser aixafada.
Tija/tronc
tiges de fins a 100 cm, ramificades, generalment híspides, sobretot a la base, més rarament glabres.
Fulles
aspres, de fins a 30 cm, amples; les superiors sèssils, oblongues o lanceolades, dentades; les inferiors peciolades, lirades, toscament sinuato-dentades, pinnatipartides, molt dividides en lòbuls irregulars que arriben a prop del nervi central, amb un segment terminal gran i 2-3 parells de segments laterals petits o subnuls.
Flor/inflorescència
raïms de 20-60 flors. Pedicels de 3-5 mm a l’antesi, poc més llargs a la fructificació, erecto-patents. 4 sèpals, de 4-5(6) mm, estrets, patents, verds, normalment híspids. 4 pètals grocs, de 9-12 mm, unguiculats. Nectaris mitjans ovoides, els laterals prismàtics, deprimits. Androceu tetradínam, estams amb filaments sense apèndixs, anteres oblongues i obtuses. Ovari format per 2 carpels soldats; 1 estil.
Fruit/llavor
síliqua de 2-4,5(5) cm de llarg i (1,5)2,5-3,5 mm de gruix, erecta o erecto-patent, sovint una mica arquejada, torulosa, amb bec recte i cònic, de 10-15 mm, més curt que la part valvar, 1-2-sperm. Dehiscent per 2 valves de 12-35 mm, glabres, a vegades amb pèls curts, rígids i reflexos. Peduncle fructífer molt més curt que les valves. Generalment 8-13 granes, d’1-1,5 mm, globoses, de color marró vermellós o negrós. 2n = 18.
Nom científic - autor
Sinapis arvensis L.
Sinònims
Brassica arvensis (L.) Rabenh.
Brassica arvensis(L.) Rabenh. 
Brassica barbareifolia Ball
Brassica kaber (DC.) Wheeler
Brassica kaber(DC.) Wheeler 
Brassica sinapis Vis.
Brassica sinapistrum Boiss.
Brassica xinjiangensis Y.C.Lan & T.Y.Cheo
Crucifera sinapistra E.H.L.Krause
Napus agriasinapis K.F.Schimp. & Spenn.
Raphanus arvensis (L.) Crantz
Raphanus orientalis (L.) Crantz
Rhamphospermum arvense (L.) Andrz. ex Besser
Rhamphospermum orientale (L.) Andrz.
Sinapis arvensis subsp. arvensis 
Sinapis atrichocarpa Borbás
Sinapis hispida Balb.
Sinapis incana Thuill.
Sinapis kaber (DC.) L.C.Wheeler
Sinapis kaberDC. 
Sinapis mesopotamica Spreng.
Sinapis orientalis L.
Sinapis polymorpha Geners. ex Schult.
Sinapis retrohirsuta Besser ex Steud.
Sinapis retrohispida Boreau
Sinapis schkuhriana Rchb.
Sinapis schlosseri Heuff. ex Nyman
Sinapis taurica Fisch.
Sinapis taurica Steven
Sinapis torosa Gilib.
Sinapis villosa Mérat
Sinapistrum arvense (L.) Spach
Nom català
Mostassa de camp, Ravenissa borda, Ravenissa groga
TERMCAT. Centre de terminologia de la llengua catalana
Nom castellà
Mostaza, Mostaza silvestre
Nom francès
Moutarde des champs, Sénevé
Nom anglès
Charlock, Wild mustard
Nom científic - FPC
Sinapis arvensis L.
FPC
Fam. Crucíferes
Gen. Sinapis
Nom científic - TPL
Sinapis arvensis L.
APG
Ord. Brassicales
Fam. Brassicaceae, Cruciferae
Gen. Sinapis
Hivern
Desem.
SI
Gener
SI
Febrer
SI
Primavera
Març
SI
Abril
SI
Maig
SI
Estiu
Juny
SI
Juliol
SI
Agost
SI
Tardor
Setem.
SI
Octubre
SI
Novem.
SI
Freqüència
rr
Hàbitat

Sembrats, poblaments ruderals

TERRITORI
Territori fisiogràfic a Catalunya
Dels Pirineus i el territori ruscínic fins al territori catalanídicic; territori diàni
Zones fitogeogràfiques
Contrades mediterrànies i estatge montà
Àrea de distribució general
Pluriregional
ALTITUD
Altitud mínima (m)
0
Altitud màxima (m)
1600
Adscripció fitosociològica
Ruderali-Secalietea
Col·laboradors
Fotògrafs col·laboradors