Glossari de plantes vasculars

- Dit de la planta que creix en forma de coixí.

- Protuberància o engruiximent en forma de coixinet.

(en deriva pulviniforme)

Que és cobert de pèl curt i fi, i per això la fulla, la tija..., és suau al tacte.

Que té pèls molt fins, curts i escassos. (en deriva puberulent)

Dit de les plantes que produeixen petites gemmes o plàntules que es desprenen i serveixen com a òrgans de reproducció vegetativa (les flors amb ovaris on es formen les llavors és la reproducció sexual).

Les pseudoparafil·les són estructures petites filiformes o foliàcies, formades per una sola capa de cèl·lules, que són semblants a parafil·les però que es troben únicament en les zones del caulidi situades al voltant dels primordis de les ramificacions.

Capa cerosa que recobreix certs òrgans vegetals, fulles, fruits ...

Dit de la planta o de la tija més o menys ajaguda o recolzada a terra.

Dit de la planta o de les tiges ajagudes o recolzades a terra, tot i que de les tiges no en surten pas arrels. (comparar decumbent)

És l'òvul que s'origina dins l’ovari de la flor dins del qual hi ha la cèl·lula fèrtil femenina que és fecundada per la cèl·lula fèrtil masculina i del zigot resultant es forma la llavor.

Tipus de fruit carnós provinent d’un ovari ínfer format no només per l’ovari, sinó també pel receptacle de la flor; té el mesocarpi carnós.

Micròspora de les fanerògames que es forma dins l’estam i que produeix els gàmetes masculins.

Dit dels fruits que contenen moltes llavors.

Dit de la planta que fa flors unisexuals (amb només estams o només carpels) i flors hermafrodites (amb estams i carpels) sovint distribuïdes (de manera variable) en diferents individus.

Que du nombrosos capítols. (És oposat a monocèfal-a, dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol).

Dit dels ovaris, carpels o fruits que consten de més d’un carpel.

Pèls que tenen ramificacions semblants a les barbes d’una ploma, com ara els pèls plumosos dels fruits d’algunes compostes.

Pèls al capdamunt d’una llavor.

Que fa diversos capítols.

Petita planta que ha germinat fa poc i és en estat juvenil.

Planta anual, biennal o perenne que no es lignifica ni a la base.

Disposició dels òvuls a l’ovari; pot ser:

• Parietal si són units a les parets de l’ovari
• Central si s’uneixen a un eix central de l’ovari
• Axial si l’ovari té lòculs (cavitats separades per parets)
• Basal si son inserits a la base de l’ovari

Tipus de fruit sec capsular que s’obre transversalment separant-se’n una part superior a manera de tapadora.

Òrgan en forma de matràs o de ma de morter, format per un carpel tancat sobre ell mateix i per un conjunt de carpels soldats; consta típicament d’ovari, estil i estigma.

Òrgan fructífer dels pins i d’altres coníferes que conté les llavors, els pinyons; es tracta d’una branca de creixement limitat (curt), fèrtil, on les fulles de la branca corresponen a les bràctees de la pinya, a la base de les quals hi ha els primordis seminals o òvuls que un cop fecundats donaran els pinyons (les llavors).

A les falgueres amb fulles dividides, segment de darrer ordre (vegeu també pinna).

Fulla pinnada en què les divisions atenyen el nervi.

Fulla pinnada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial, sense atènyer el nervi.

Dit de la fulla que presenta nervació pinnada.

Dit de la fulla pinnatinèrvia dividida en lòbuls poc profunds.

Fulla dividida de forma pinnada on les divisions no són completes i no arriben no arriben a l’eix central, el nervi principal.