Història

Intridueix alguna parula del títol a cercar
Introdueix paraules que vulguis cercar al text
Títol Text
Núm3. PLANTES QUE HAN FET HISTÒRIA: La quina

Primer article d'una col·lecció que pretén presentar i explicar aquelles plantes que han estat trascendentals en la vida de l'ésser humà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm3. METGES BOTÀNICS CATALANS. Francesc Micó

Francesc Micó (Vic, 1 528 - Barcelona, c. 1 592) estudià Medicina i Farmàcia a la universitat de Salamanca. En acabar els estudis es traslladà a l’hospital del monestir de Guadalupe per a ampliar i perfeccionar els seus coneixements; allà s’afeccionà a la botànica. Més tard, s’establí a Barcelona, on visqué fins a la seva mort. Hi exercí de metge i n’esdevingué una personalitat influent. Expert anatomista, renovà l’ensenyament de l’anatomia a la Universitat de Barcelona. Fou també un botànic molt reconegut tant a Catalunya i Espanya com a l’estranger, i impulsà activament els estudis de botànica a Catalunya durant el segle XVI. Va descriure per primera vegada una trentena de plantes, una de les quals, Auricula ursi myconi, porta el seu nom - l’actual Ramonda myconi (L. ) Rchb.-. Ruiz i Pavón, en reconeixement dels seus mèrits, li dedicaren el gènere Miconia.

 

 

 

 

 

Núm 2. Ramon Masferrer i Arquimbau

Masferrer va ser un autor molt prolífic. Al contrari dels seus companys de promoció, va tendir a plasmar els seus coneixements en escrits que apareixien tant en revistes de divulgació científica, tals com Crónica Científica o La Oceanía Española, com en publicacions acadèmiques com els Anales de la Sociedad Española de Historia Natural. En tots aquests treballs es reflectien abundants lectures i un coneixement ampli de les fonts d’estudi. La mort arribada massa aviat va truncar, sens dubte, una carrera que prometia molts èxits per al progrés de les ciències naturals.

 

 

 

 

 

 

 

Núm 1. Antoni Palau i Verdera

Antoni Palau i Verdera va ser un dels màxims exponents de la botànica espanyola del segle XVIII. El seu coneixement exhaustiu de la morfologia i de la taxonomia vegetal el van convertir en un dels botànics sistemàtics més competents de l’època. Va ser, també, un dels principals artífexs de la introducció del mètode de classificació de les plantes de Carl von Linné en la botànica hispànica.