Aquesta planta pertany a la família de les campanulàcies. El seu epítet persicifolia significa “de fulles com les del presseguer”.
És una planta herbàcia i perenne, sempre verda. Les seves gemmes hivernants es troben a nivell de terra (hemicriptòfit).
Creix a als boscos caducifolis poc humits i a les seves vorades.
L’arrel és llenyosa i creix de manera obliqua u horitzontalment.
La tija de la Campanula persicifolia s’aixeca de manera erecta i té una alçada de 30 a 80 cm. És poc ramificada, glabre, arrodonida i fistulosa (buida al seu interior).
Les fulles d’aquesta planta són coriàcies. Les basals es marceixen abans de la floració, són peciolades i més grans que les caulinars. Les superiors són sèssils o semiamplexicaules. Són més petites i estretes, la seva mida disminueix quan més a prop es troben de l’àpex. La forma del limbe va de linear-lanceolada a sublinear. La seva nervadura és pinnada.
El temps de formació de les flors de la Campanula persicifolia va del mes de maig al mes d’agost però un inici d’estiu sec pot reduir o inhibir-ne la floració. Al Moianès la florida important la fa a l’estiu encara que es poden trobar “campanetes” en altres mesos de l’any.
La campaneta blava o la campaneta destaca per les seves flors, curtament pedicelades o subsèssils. Les inflorescències fan un raïm terminal. Les flors són hermafrodites i la seva simetria és actinomorfa. Al començament les flors creixen dretes i després, pendulen. Són grans, de fins a 4 cm, i tenen forma de campana molt oberta i poc incisa.
El calze de la flor és format per un sol verticil de 5 sèpals estretament triangulars i poc soldats. La corol·la blava o violeta té 5 lòbuls, ultrapassa el calze, i és campanulada. L’androceu té 5 estams i el gineceu, 1 pistil format per 3 carpels soldats. L’ovari és infer.
El fruit és una càpsula dehiscent que allibera les llavors pels porus laterals.