El dia 12 de juny es va realitzar una passejada botànica pel Llobregat al municipi d'Abrera.
Des del punt de trobada a l'estació de tren d'Abrera ens vàrem dirigir cap a la zona del riu. Un cop fora dels espais urbanitzats la vegetació era la protagonista; allà hi havia el lledoner amb els seus fruits incipients, alhora que les alzines, els roures i algun pi blanc formaven un petit bosc. És a dir una autèntica immersió en la vegetació mediterrània. Junt amb els arbres mediterranis també hi havia altres plantes com la carbassina (Bryonia dioica) o la vidiella, passant per arbusts mediterranis com l'aladern.
Després d'aquesta breu aproximació al món mediterrani vam arribar a la plana d'inundació del riu Llobregat. Allà, en mig de camps de fruiters abandonats, vàrem observar herbassars rics en moltes espècies ruderals. Moltes plantes eren seques, per la calor i la sequera, però d'altres com el fonoll estaven plenament verdes i semblaven immunes a la calorada.
Anant cap al riu entràrem a la zona de les alberedes amb l'àlber (Populus alba) com a actor principal. En aquest espai propi dels àlbers hi havia força canya (Arundo donax). Allà vàrem veure les actuacions que ANDA (Associació Naturalista d'Abrera) està fent. Bàsicament, eliminen la canya al·lòctona i planten àlbers i altres arbres per tal d'expandir el bosc de ribera.
Va arribar el moment de beure aigua, fer un ganyip i descansar a l'ombra d'uns àlbers esponerosos. Un cop recuperats de la calor vam anar fins al mateix llit del riu i allà vàrem veure algun salze blanc (Salix alba) i a més observàrem una petita llacuna formada per un braç abandonat del riu Llobregat. Ocasió perfecta per parlar de la dinàmica natural dels rius i la seva importància de cara a mantenir la biodiversitat dels espais riberencs.
Vàrem continuar caminant passant per una altra albereda de grans dimensions i ens vam fixar en el llúpol, el saüc i l'herba d'orenetes junt amb moltes altres espècies. Llavors vàrem sortir de la plana d'inundació del Llobregat i passàrem pel costat de l'ermita i la masia de Sant Hilari. La darrera parada va ser a una font pública a l'ombra d'unes moreres per refrescar-nos una mica i d'allà vàrem tornar al punt d'inici, l'estació de tren d'Abrera.
A l'hora d'acomiadar-nos estàvem tots contents d'haver vist una zona riberenca rica en espècies. I satisfets d'aprendre i compartir coneixements de botànica.