El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona

Títol de la notícia
El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona
Data de la notícia
27/03/2019
Notícia

El dimarts 12 de març, la Dra. Anna Maria Rauret, sòcia de Flora Catalana, va oferir una conferència sobre el primer jardí botànic documentat de la Universitat de Barcelona. Després d’una llarga recerca a l’Arxiu Històric d’aquesta Universitat, ha pogut recuperat força informació sobre la ubicació, administració i activitat d’aquest jardí.

L’assistència a l'acte va ser important, tenint en compte la temàtica tan específica d’aquesta xerrada, i va comptar amb la presència de reconeguts professors i catedràtics de Botànica, un senyal inequívoc de l’interès acadèmic sobre les investigacions que ha dut a terme la Dra. Rauret.

Fent una breu ressenya sobre aquest jardí i el context històric en què neix, direm que la Universitat havia estat clausurada a la Ciutat Comtal com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió, i fou ubicada a Cervera durant més de 120 anys. Quan la Universitat retornà a Barcelona, ocupà inicialment les antigues dependències convent del Carme, a peu de l’actual carrer del Carme, i fou a l'hort d’aquest convent, que ja no era necessari per nodrir els carmelites, on es construí el jardí el 1842, el qual ocupà aquest espai durant tres dècades, fins al 1873. Val a dir que era una època convulsa: la Guerra dels Set Anys (1833-1840) tot just havia acabat; les bullangues se succeïen a la ciutat (1835, 1842, 1843); la puixant burgesia continuava canviant el model productiu del país del sector agrícola cap a l’industrial. El 1848 el sector privat engegà la primera línia ferroviària de l’Espanya peninsular, i les línies marítimes comerciaven intensament amb les colònies d’ultramar (Cuba, Puerto Rico...), des d’on es van dur algunes espècies que foren plantades en aquell jardí.

Els documents analitzats per la Dra. Rauret han permès conèixer la llista de molts jardiners, d'alguns peons i del director que treballaren en aquesta institució de la Universitat. També ha localitzat el reglament de funcionament, alguns dels Index seminum (llistes de llavors per a l’intercanvi amb altres jardins) i llistes de les espècies que hi havia plantades. El projecte de construcció, encarregat a un arquitecte i visat pel Real Colegio de San Fernando, també ha pogut ser trobat. Tanmateix, resta una espina clavada que és el plànol del disseny inicial del jardí, que la incansable doctora sospita que pot ser en algun arxiu a la Comunitat de Madrid. Si s'aconseguís rescatar aquesta informació, potser aquest estudi fructificaria en forma de publicació divulgativa.

Grups de treball