Etnobotànica

Intridueix alguna parula del títol a cercar
Introdueix paraules que vulguis cercar al text
Títol Text
Núm3. TEIXEIX LLIGAMS AMB LES PLANTES: El teixit natural. La cistelleria, el salze i el vímet

Aquest és el primer d’un seguit d’articles que, sota el títol genèric «Teixeix lligams amb les plantes», permetran descobrir com la cistelleria entreteixeix cultura, història i equilibri natural. Si voleu, ens podeu acompanyar en una excursió en què els arbustos i els arbres parlen de fruiteres, coves i cadires. Aquí comencem el camí, agafats de la mà, i número rere número aprendrem a confeccionar diferents objectes amb plantes que han estat presents al llarg de la història i la cultura popular.

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm3. Les vicissituds de l'aleixandri

L’evolució històrica de l´ús de l’aleixandri és un exemple clar de paradoxa dins de la botànica de la cuina: una planta que ha passat de ser útil a ser ignorada, de ser freqüent a ser desconeguda, de ser una verdura conreada a esdevenir una planta silvestre. En aquest article repassem les vicissituds de l’aleixandri en un intent de rescatar-lo, ja que està considerada per la FAO (Food and Agriculture Organization) una planta amb potencial agrícola.

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm3. La canyella de Ceilan

L’escorça de canyella s’obté de diferents espècies del gènere Cinnamomum que creixen en zones tropicals i subtropicals. En aquest article s’explica com s’obté la canyella de Ceilan, originària de Sri Lanka i considerada, tradicionalment, com la de més qualitat. També s’exposen els usos medicinals i culinaris de la canyella de Ceilan, que han estat valorats a Europa des de temps molt antics. L’interès pel comerç de la canyella va provocar la invasió de Sri Lanka per portuguesos, holandesos i anglesos. Actualment són els mateixos singalesos els qui cultiven i comercialitzen aquesta espècie per tot el món.

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm 2. Els forns d'oli de ginebre a la comarca de les Garrigues

L’ús de l’oli de ginebre forma part de la memòria col· lectiva de la gent gran de les nostres terres com a tractament terapèutic d’un nombre elevat de malalties, infeccions i afeccions diverses, tant per a les persones com per als animals domèstics i la ramaderia en general, en una època on sovintejava l’ús de remeis tradicionals en la majoria de les llars.

Malgrat disposar d’aquesta informació, imperava una desconeixença pràcticament absoluta referent a si existia una elaboració directa o propera d’aquest producte a les nostres terres o havia de ser comprat a les trementinaires o a venedors ambulants que el portaven d’altres indrets. Només la toponímia local feia entreveure la possibilitat d’una arcaica producció que, no sent degudament validada pel record, impedia qualsevol tipus de valoració.

Afortunadament, després de diversos treballs de recerca i d’inventaris etnològics i etnobotànics (moltes vegades relacionats amb la pedra seca) per part d’estudiosos locals, s’ha començat a emplenar aquest buit existent.

 

 

 

 

Núm 2. Cànem industrial: el porcí dels cultius

Igual que del porc se n'aprofiten totes les parts, també passa el mateix amb algunes plantes. Un clar exemple n’és el cànem industrial (Cannabis sativa var. sativa)1 , que sovint es confon amb la marihuana (Cannabis sativa var. indica) per la seva similitud. Aquesta àmplia utilització de totes les parts de la planta, és la que la fa rendible.

Actualment, existeix un interès creixent pel cànem industrial, ja que, en els últims anys, s'han descobert una sèrie de noves aplicacions que afegeixen valor a aquesta fibra mil· lenària.

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm 1. Trementinaires. De l'oblit al reconeixement

Per ajudar la migrada economia familiar, les dones de la vall de la Vansa (Alt Urgell) sortien carregades d'herbes, bolets i resines i «anaven pel món» a vendre’ls. Eren les trementinaires. Aquest ofici s’ha anat perdent amb els anys, però encara resta ben fresc a la memòria dels familiars i en la d’aquells que,any rere any, les rebien a casa en el seu llarg viatge.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm 1. Plantes per a escombrar

Les plantes no només s’utilitzen com a medicina o aliment, també són un recurs important per a la fabricació d’eines per a la vida diària. En aquest article, descobrireu la fabricació d’escombres vegetals en el món rural, un ús poc conegut d’algunes de les plantes dels nostres boscos.

 

 

 

 

 

 

 

 

Núm 1. Flors amb cullera i forquilla

La florifàgia ha estat una pràctica comuna en moltes cultures d’arreu del món. Actualment s’està estenent per llars i restaurants amb l’objectiu d’incrementar l’atractiu dels plats i, al mateix temps, d’afegir-hi un toc saludable.

Aquest article pretén resoldre alguns dubtes que sovint es plantegen a l’hora d’utilitzar flors a la cuina de manera segura. En forma de graella fàcilment consultable, s’hi esmenten els aliments adients en cada cas, les qualitats gustatives observades, algunes propietats medicinals o nutritives i petites observacions pràctiques que poden ajudar a millorar-ne l’ús.

 

Núm 1. Com menjar plantes comestibles sense cuinar-les

En aquest article trobarem unes propostes senzilles per introduir-nos en el consum de les plantes silvestres. Són perfectes per elaborar amb nens, per fer en excursions o en situacions nòmades. No són receptes en el sentit estricte de la paraula, són maneres de consumir les plantes sense haver de cuinar, amb una base fàcil de trobar com és el formatge, l’oli o la mantega. Les variants les donaran les espècies triades i l’estació de l’any.