El passat diumenge, 22 de setembre, una colleta del Grup local Moianès, ens vam trobar de bon matí a Castellterçol per fer la sortida botànica a la font del Pontarró que es troba sota la carretera C-59 en direcció a Sant Feliu de Codines.
El retrobament de molts de nosaltres després de les vacances d’estiu, va ser força agradable i va espavilar les primeres alegries del dia.
Vam passejar per camins i corriols tot observant les plantes d’aquell indret i vam recollir-ne algunes mostres per estudiar-les després al taller.
Les primeres passes les vam aturar aviat perquè els capítols grocs de la parraca, nom català de la planta nomenada Picris hieracioides ens va cridar l’atenció. Ben a prop també vam poder observar una altra planta de la família de les compostes, la de la xicoira (Cichorium intybus), de capítols formats per flors de color blau. I abans de seguir el camí, vam tenir temps per estudiar-ne una altra de la mateixa família, aquesta, la de les flors de color porpra, de la planta herbàcia perenne, coneguda amb el nom Centaurea jacea.
A mesura que ens acostàvem a la font, la humitat i la foscor ens embolcallaven.
Les converses es recreaven per fer explicacions i també per gaudir de la bona companyia.
A tothora, les plantes de l’indret aconseguien captar la nostra a curiositat.
Ens vam entretenir mirant un esbarzer de riu que per allà creixia. D’aquesta planta (Rubus caesius) de tiges febles i ajagudes, amb agullons prims i força drets, en vam veure les fulles trifoliolades i els fruits múltiples, no comestibles, amb menys grans i més grossos que les móres saboroses de l’esbarzer comú que veuríem més tard.
Ben a prop de les escales que ens portarien a la font vam distingir entre les fulles de pota de cavall (Tussilago fàrfara) i equisets (cua de cavall) la presència d’una planta invasora que ens va intrigar i que més tard van determinar uns companys a facebook: Houttuynia cordata.
Encara més atents, miràvem i, quasi al costat, entre les plantes que allà hi havia, vam veure la vara d’or (Solidago virgaurea), una planta vivaç que ens ensenyava la seva tija, les fulles alternes de color verd clar i els seus capítols grocs disposats en un raïm. I també, l’escabiosa mossegada (Succisa pratensis) amb la seva inflorescència de flors d’un color violat blavós clar molt delicat.
Vam baixar les escales que portaven a la font entre petites falgueres i mentre érem a prop del brollador de l’aigua, uns quants de nosaltres vam verificar que els fruits de l’herba pedrera (Lithospernum purpurocaeruleum) són durs, brillants i també d’un color blanc nacrat. Després vam pujar les escales i vam continuar la passejada. Abans de deixar el corriol ens vam acomiadar d’una bonica Campanula trachelium que molts de nosaltres vam retratar.
Vam prendre un altre camí, més ample i assolellat. I vam continuar l'observació de més plantes i descobrint entre elles algunes xarxes de teranyines, unes més denses que unes altres, que encara gronxaven unes gotes ben brillants de rosada. I és que la natura sempre permet una mica de poesia quan la mires amb gratitud.
Vam tornar a Castellterçol amb l’entusiasme de sempre i a la Sala de lectura vam encetar la lliçó de la família de les compostes o asteràcies. Va resultar molt interessant i satisfactori l’estudi a partir de l’observació acurada de les mostres que vam recollir durant la sortida. Com sempre, aprehendre nous coneixements de la flora i compartir-los va ser molt agradable.
Fins la propera!