Després d’uns dies de pluja, el matí del diumenge 19 de maig es va llevar assolellat. El camí que ens esperava tenia les vores verdes, netes i brillants, i tenia també molts punts de color que tots nosaltres volíem admirar.
Poc a poc vam arribar al Mas d’Esplugues, una casa de pagès que ubicada sota una balma, ens deixava veure una façana de cossos diferents. Ben a prop, les aigües de la riera de Fontscalents, baixaven tranquil·les per sota el bonic pont romànic.
Aquell racó era d’encant!
Converses amicals, bellesa, l’entusiasme de sempre i més aprenentatge.
Algunes troballes del passeig van ser especials. Les dues abelleres: Ophrys bertolonii subsp. catalaunica i Ophrys scolopax que vam observar i fotografiar, ens van captivar. De petita talla, aquestes herbes perennes ens ensenyaven l’única tija floral sense ramificacions, les fulles enteres privades de pecíol i les flors, menudes i vistoses, de formes excepcionals, generoses amb el nèctar i atrevides amb els insectes pol·linitzadors.
Vam veure, també, les inflorescències de flors blanques, en forma de paraigua, d’una planta dioica de la família de les Umbel·líferes, la Trinia glauca. D’aquesta només en vam observar el peu femení, més tard es determinaria amb una mostra i amb l’ajuda de les claus.
El camí triat ens sorprenia constantment.
Que bonics es veien, en la llunyania, els arbres, com l’arç blanc, tan florits!
Una àliga va planejar les altures en silenci mentre molts ocells piulaven esverats a prop nostre.
També a mig matí, els núvols, famolencs del blau del cel, ja havien amagat el sol i preparaven els ruixats nous de la tarda.
Vam passar pel pont romànic i ens vam acostar a la riera per continuar estudiant.
Una veronica creixia al bell mig de les aigües. Era la Veronica anagallis-aquatica? La miràvem una mica distants, no dúiem botes d’aigua per acostar-nos-hi i per tant no la vam poder apreciar de manera justa. Les fulles eren realment sèssils lanceolades, amb dos raïms de flors a cada nus, un per cada fulla? És per això que hem afegit la nota “revisar” a la llista.
Durant la passejada vam fixar-nos en algunes plantes gramínies. En vam diferenciar 9 i mentre les descrivíem, anàvem recordant la diversitat d’aquesta gran família.
Vam fer la tornada als cotxes sota la pluja, enrere deixàvem totes plantes que ens havien acompanyat. El colors de la primavera, més desperts al migdia, continuarien allí donant més alegria a aquell paisatge abundós. Arrelades hi seguirien l’herba de sant Robert (Geranium robertianum), l’herba de les orenetes (Chelidonium majus), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), l’Helianthemum nummularium, entre moltes altres.
Vam continuar l’estudi d’algunes plantes a la Sala de Lectura de Castellterçol. Allà vam representar simbòlicament mitjançant la fórmula floral, l’estructura d’unes flors escollides. Després vam determinar, amb l’ajuda de les claus dicotòmiques il·lustrades la rèvola (Stellaria holostea) i el tàrrec (Salvia verbenaca) que ens va deixar a les mans una agradable aroma.