Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort ascending Descripció del terme Glossaris
Zigomorf, zigomorfa

Dit de les flors (o dels calzes o de les corol·les) bilaterals que tenen un sol pla de simetria, o sigui que els sèpals i/o els pètals tenen forma i mida diferents (és oposat a actinomorf).

Botànica
Xerada Fogueró, foc petit. Etnobotànica
Voluble

Dit de la planta o de la tija enfiladissa que s’entortilliga sobre un suport.

Botànica
Vita Oleífera

Als fruits de les umbel·líferes i d’algunes compostes conducte secretor amb substàncies aromàtiques, medicinals o tòxiques.

Botànica
Vil·ós, Vil·losa

Pilós, que té pèls.

Botànica
Verticil·lastre

Amb aspecte de verticil; es diu de les inflorescències d’algunes labiades de peduncles i al gèn. Rumex, on les flors semblen disposades en verticils.

Botànica
Verticil

Conjunt de fulles o d’altres òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix (en deriva verticil·lat –ada, disposat en verticil).

Botànica
Vergella Tany o rebroll d’una planta, sobretot aquell que no es talla a fi que creixi. Etnobotànica
Verduc Branca tendra i flexible. Etnobotànica
Vena

Nervi.

Botànica
Vascular

Que posseeix teixit conductor, com és el cas dels pteridòfits i dels espermatòfits, les plantes que fan llavors, les quals reben el nom de plantes vasculars. (vegeu teixit conductor)

Botànica
Val·lècula

-Solc a la tija dels equisets.

-En els fruits de les umbel·líferes, sol comprès entre dues costes.

Botànica
Valva

(D’un fruit), cadascuna de les parts que es formen en obrir-se els fruits.

Botànica
Vaginant

Que té beina (la base eixamplada d'algunes fulles, que envolta la tija).

Botànica
Utricle

A les ciperàcies del gèn. Carex, òrgan en forma de petit sac o de vesícula que tanca el pistil i després el fruit.

Botànica
Urceolat, Urceolada

En forma de gerro panxut o d’olla.

Botànica
Unisexual

Planta les flors de la qual només tenen o bé estams que produeixen pol·len, o bé carpels que porten els primordis seminals o òvuls. Quan els dos tipus de flors es troben en un mateix individu hom parla de planta unisexual monoica, mentre que quan hi ha individus que només fan flors amb estams, i d’altres que només en fan amb carpels, diem que és una planta unisexual dioica.

Botànica
Uninervat, Uninervada

Que té un sol nervi.

Botànica
Ungla

Part inferior, generalment estreta d’un pètal.

Botànica
Uncinat, Uncinada

Corbat a la punta en forma d’urpa o ganxo.

Botànica
Umbilic

Depressió comparable a un llombrígol.

Botànica
Umbel·la Composta

A la fam. de les umbel·líferes les flors sovint són en una umbel·la secundària o umbèl·lula, en la qual els radis sostenen una altra umbel·la. (en deriva umbel·lar)

Botànica
Umbel·la

Inflorescència (conjunt de flors) en què tots els peduncles de les flors arrenquen d’un mateix punt, i en el qual hi poden haver bràctees. A la fam. de les umbel·líferes, les flors sovint es reuneixen en umbel·les compostes (vegeu diapositiva següent) (en deriva umbel·lar).

Botànica
Turió

Brot que creix vigorosament dels espàrrecs, i també dels esbarzers (els anomenats grelles o tanys).

Botànica
Túnica

- Embolcall.

- Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs.

(en deriva tunicat)

Botànica
Tubercle

- Tija subterrània i engruixida on s’acumulen substàncies de reserva.

- Prominència arrodonida a la superfície d’un òrgan.

(en deriva tuberós –osa, que té tubercles, semblant a un tubercle)

(en deriva tuberculat –ada, que té tubercles)

Botànica
Tub

A les flors amb les peces soldades la part inferior, generalment més prima que la resta, o sigui que hom parla del tub del calze o del tub de la corol·la (en deriva tubulós –osa).

Botànica
Truncat, truncada

Fulla o un altre òrgan que sembla escapçat, que acaba en una mena de secció transversal recta.

Botànica
Trollius europaeus

Pertanyent a la flora d'Europa.

Etimològic
Trollius

De l'alemany antic troll, troddel (globus), al·ludint a les flors globuloses o en forma de bola. També podria ser la llatinització del nom suís-germànic d'aquesta planta: troll-blume.

Etimològic
Triquetre

Trígon, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Botànica
Trímer, trimera

Que consta de tres parts.

Botànica
Trilobat, trilobada

Que presenta tres lòbuls.

Botànica
Trígon, trigona

Triquetre, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Botànica
Trifolium vesiculosum

Del llatí vesicula (bufeta petita), pel calze fructífer vesiculós.

Etimològic
Trifolium tomentosum

Del llatí tomentum (borrissol), pel toment, a guisa de la borra o feltre, que recobreix el calze fructífer.

Etimològic
Trifolium thalii

Dedicat a Johann Thal, metge de Nordhausen, mort al 1583, i autor de Sylva Hercynia.

Etimològic
Trifolium suffocatum

Del llatí suffocare (ofegar, sufocar), pels petits capítols estretament aglomerats a la base del tronc i mig tapats per les estípules foliars.

Etimològic
Trifolium subterraneum

Es a dir, sota terra, pels peduncles fructífers freqüentment enfonsats.

Etimològic
Trifolium strictum

Del llatí strictus (estricte, rigorós), pels troncs drets i rígids.

Etimològic
Trifolium striatum

De striatus (que té ratlles), referint-se als 10 nervis que presenta el calze.

Etimològic
Trifolium stellatum

Del llatí stella (estel, estrella), per les lacínies del calze fructífer esteses en forma d'estel.

Etimològic
Trifolium spumosum

Del llatí spuma (escuma), pel calze fructífer vesiculós i blanquinós.

Etimològic
Trifolium spadiceum

Del llatí spadiceus (color de castanya), pel color negrós que tenen les flors al final.

Etimològic
Trifolium scabrum

Del llatí scaber (aspre), pel calze fructífer coriaci de lacínies rígides i espinuloses.

Etimològic
Trifolium rubens

Del llatí rubeo (envermellir), per les flors vermelles.

Etimològic
Trifolium resupinatum

Del llatí resupinatus que, com supinatus, significa de sobines o ajagut d'esquena, per la corol·la invertida.

Etimològic
Trifolium repens

Del llatí repere (arrossegar-se), per les branques radicants.

Etimològic
Trifolium procumbens

Del verb llatí procumbere (ajeure's), pel tronc ajagut.

Etimològic
Trifolium pratense

Del llatí pratum (prat o prada), pel seu estatge.

Etimològic
Trifolium perreymondii

Dedicat al botànic Jean Honoré Perreymond, autor de Plantes pfanérogames qui croissent aux environs de Fréjus (1833).

Etimològic
Trifolium patens

Del llatí patens (obert), fent referència a les ales divergents de la corol·la, que posen més de manifest la flor.

Etimològic
Trifolium parviflorum

Del llatí parvus (petit) i flos, floris (flor), per les flors i els capítols petits.

Etimològic
Trifolium parisiense

Forma neutra de parisiensis (de París), perquè es troba pels encontorns d'aquesta ciutat.

Etimològic
Trifolium pallescens

Del llatí pallescere (empal·lidir, groguejar), pel color blanc groguenc o blanc rosat de les flors.

Etimològic
Trifolium ochroleucum

En grec, ochróleukos (blanc groguenc), pel color de les flors.

Etimològic
Trifolium nigrescens

Del llatí nigrescere (ennegrir-se), pels folíols freqüentment tacats de negre.

Etimològic
Trifolium montanum

De mons, montis (muntanya), pel seu estatge.

Etimològic
Trifolium minus

Minus, en llatí, és el neutre de minor (més petit), per ésser relativament petita

Etimològic
Trifolium micranthum

Del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), per la petitesa dels capítols florífers.

Etimològic
Trifolium medium

Probablement per la magnitud dels capítols, compresa entre el pratense i el rubens.

Etimològic
Trifolium marítimum

Pel seu estatge als prats costaners, vora mar.

 

Etimològic
Trifolium maritimum

Pel seu estatge als prats costaners, vora mar.

 

Etimològic
Trifolium ligusticum

Ligusticus, de la Ligúria, regió d'Itàlia, pel seu hàbitat.

Etimològic
Trifolium lappaceum

Del llatí lappa, (repalassa) i el sufix -aceum (semblant a) pels capítols eriçats; efecte de les pestanyes esteses i rígides de les lacínies del calze fructífer, que recorden aquella planta composta.

Etimològic
Trifolium lagopus

Del grec lagós (llebre) i poús (peu), és a dir, peu de llebre, pel toment tou del calze fructífer i de quasi tota la planta.

Etimològic
Trifolium laevigatum

Del llatí laevigare (allisar), de laevis (llis, suau), per l'absència de toment de la planta.

Etimològic
Trifolium incarnatum

Del llatí incarnatus (de color de carn), pel color que presenten les flors.

Etimològic
Trifolium hispidum

Del llatí híspidus (pelut), pels pèls rossos, blans i oberts que cobreixen el tronc.

Etimològic
Trifolium hirtum

Del llatí hirtus (pelut), pels pèls rossos, blans i oberts que cobreixen el tronc.

Etimològic
Trifolium glomeratum

Glomeratum (apinyat), del llatí glomus, glomeris (cabdell), per la inflorescència en capítols petits, densos i globulosos.

Etimològic
Trifolium glareosum

Del llatí glareosus, de glarea (grava), pel seu estatge al pedruscall de l'alta muntanya.

Etimològic
Trifolium glabellum

Del llatí glaber (calb, pelat) i el sufix diminutiu -ellus, pel calze fructífer glabrescent.

Etimològic
Trifolium gemellum

Del llatí gemellus (bessó), pels capítols freqüentment geminats.

Etimològic
Trifolium fragiferum

Del llatí fraga (maduixes) i ferre (portar), que porta maduixes, per la forma de la infructescència, comparable amb aquella fruita.

Etimològic
Trifolium filiforme

Del llatí filum (fil), que té forma de fil, per la primor dels peduncles, com fils;

Etimològic
Trifolium elegans

Del llatí elegans (elegant, formós), pel port de la planta.

Etimològic
Trifolium diffusum

Del llatí diffusus (escampat), pels troncs freqüentment estesos en totes direccions.

Etimològic
Trifolium collinum

Del llatí collis, (costeta o turonet), per l'estatge de la planta.

Etimològic
Trifolium cherleri

Dedicat a J. H. Cherler, metge suís de Montbéliard, parent i col·laborador de J. Bauhin.

Etimològic
Trifolium cernuum

Del llatí cernuus (capbaix), per les flors reflexes al final.

Etimològic
Trifolium caespitosum

Del llatí caespes, caespitis (gespa), perquè forma conjunts densos que recorden la gespa.

Etimològic
Trifolium bocconei

Dedicat a Paolo Boccone, autor de Icones et descriptiones rariorum plantarum Siciliae, Melitae et Italiae.

Etimològic
Trifolium badium

Del llatí badius (bai), per la coloració bruna, morena, que presenten les flors al final.

Etimològic
Trifolium aureum

Del llatí aureus (d'or), pel color groc daurat que tenen les flors al principi.

Etimològic
Trifolium arvense

Del llatí Arvensis (del camp de conreu), pel seu estatge.

Etimològic
Trifolium angustifolium

Del llatí angustus (estret) i folium -aquí adjectivat- (fulla), pels folíols linears.

Etimològic
Trifolium alpinum

Dels Alps, pel seu estatge d'alta muntanya.

Etimològic
Trifolium agrarium

L'adjectiu agrarium, ve d'ager, agri (terreny de cultiu), pel lloc on habita.

Etimològic
Trifolium campestre

De campus (camp), pel lloc on habita.

Etimològic
Trifolium

Del llatí trifolium, corresponent al grec trífphyllon, pels tres folíols de les fulles.

Etimològic
Trifoliolat, trifoliolada

Fulla composta (dividida) que té 3 folíols, com ara la dels trèvols.

Botànica
Tricoc, tricoca

Que té tres cocs; es diu dels fruits secs que a la maturitat se separa en peces, cadascuna amb una sola grana.

Botànica
Torulós, torulosa

Que presenta protuberàncies seriades, com un collaret o rosari.

Botànica
Toment

Dit de la pilositat curta i densa, que fa una borra fina (en deriva tomentós).

Botànica
Thalictrum tuberosum

Del llatí tuber -eris (engruiximent), per la forma de l'arrel.

Etimològic
Thalictrum saxatile

Del llatí saxum (roca), pel substrat on habita.

Etimològic
Thalictrum minus

De l'adverbi llatí minus (menys), en contraposició a Th. majus, dels Alps.

Etimològic
Thalictrum mediterraneum

Per la regió on habita.

Etimològic
Thalictrum foetidum

Del llatí foetidus (pudent), fa referència a la seva pudor.

Etimològic
Thalictrum aquilegiifolium

De fulles d’Aquilegia.

Etimològic
Thalictrum angustifolium

Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma estreta de les fulles.

Etimològic
Thalictrum flavum

Del llatí flavus (groc), pel color de les flors.

Etimològic
Thalictrum alpinum

Per la zona (alpina) o regió (els Alps) on habita.

Etimològic
Thalictrum

Del grec thálictron, nom de planta (en  Dioscórides, quizá Thalictrum minus). Probablement de thallo, que vol dir reverdir, al·ludint al verd brillant dels seus plançons.

Etimològic
Tetràmer, teràmera

Dit de la flor que té 4 peces per verticils: 4 pètals, 4 sèpals...

Botànica
Tetragonolobus siliquosus

Del llatí siliqua, la garrofa; per la forma del llegum.

Etimològic
Tetragonolobus purpureus

Del llatí purpureus (color de porpra), pel color que mostren les seves flors.

Etimològic
Tetragonolobus

Del grec tetrágonos (quadrangular) i lobós (llegum); per la forma del fruit.

Etimològic
Tèpal

Cadascuna de les peces d’un periant quan és indiferenciat, és a dir quan els sèpals i els pètals tenen la mateixa mida i el mateix color, com ara els diferents tipus de lliris de la fam. de les liliàcies.

Botànica
Teixit Conductor

Teixit vegetal especialitzat que presenten les plantes vasculars o cormòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes, amb la missió de conduir aigua i substàncies a totes les parts de la planta; és format per cèl·lules allargades (traqueides, i vasos o tràquees) que es disposen en feixos formant llargs cordons. (vegeu també vascular).

Botànica
Teca

A les anteres dels estams (on s’hi formen els grans de pol·len), cadascuna de les dues meitats en que es divideixen.

Botànica
Tàlem

Part superior del peduncle d’una flor.

Botànica
Súper, Súpera

Dit de l’ovari unit al tàlem només per la base, de manera que els estams i el periant de la flor són situats sota l’ovari.

Botànica
Suculent, Suculenta

Dit de les tiges o fulles carnoses perquè contenen gran quantitat de teixits aqüífers.

Botànica
Subsèssil

Que és gairebé sèssil.

Botànica
Sovatge

Cabra salvatge (Capra pyrenaica). Mot habitual als massissos dels Ports i dels voltants.

Etnobotànica
Sorus

A les falgueres grup d’esporangis que apareixen a la cara inferior de la fulla.

Botànica
Sinus

Entrant del marge d’una fulla o d’un altre òrgan.

Botànica
Sinuat, Sinuada

Que té les vores sinuoses.

Botànica
Sinapis nigra

Del llatí niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors.

Etimològic
Sinapis cheiranthus

Per una certa semblança amb el violer groc, cheiránthos en grec.

Etimològic
Sinapis arvensis

Adjectiu llatí derivat d'arvum (camp de conreu). Que es troba als camps de conreu.

Etimològic
Sinapis alba

Del llatí albus (blanc), pel color clar de la llavor.

Etimològic
Sinapis

Del grec sínapis (mostassa). Segons J. Cadevall, aquesta paraula, així com la francesa moutarde i l'anglesa mustard són modernitzacions de mustum ardens, ja que un dels ingredients de la mostassa francesa que se serveix a taula és el most del vi novell.

Etimològic
Simple

Dit de les fulles i altres òrgans enters, que no són dividits.

Botànica
Síliqua

Fruit sec allargat tipus càpsula format per 2 carpels soldats amb un envà entremig que els separa, però llarg, més de tres vegades l’amplada.

Botànica
Silícula

Fruit sec tipus càpsula format per 2 carpels soldats amb un envà entremig que els separa, però curt, o sigui de llargada no superior a tres vegades l’amplada.

Botànica
Seta

-Pèl llarg i rígid com una serra.

-A les gramínies del gèn. Stipa la porció apical més prima de l’aresta. 

(Vegeu diapositiva següent) (en deriva setaci –àcia, setós –osa, amb aspecte de seta o que té setes).

Botànica
Sèssil

Que és desproveït de pecíol o de peduncle.

Botànica
Serrulat, Serrulada

Que és finament serrat.

Botànica
Serrat, Serrada

Dit de les fulles o altres òrgans els marges dels quals presenten dents agudes, com les d’una serra.

Botànica
Septe

Envà (en deriva latisepte i angustisepte).

Botànica
Sèpal

Cadascuna de les peces que constitueixen el calze, el verticil extern i sovint verd d’una flor típica (en deriva sepaloide, amb aspecte de sèpal).

Botànica
Semiverticil·lat, Semiverticil·lada

Que fa mitjos verticils, és a dir les branques que surten del mateix nivell d’una tija no ho fan tot el voltant.

Botànica
Semiínfer, Semiínfera

Dit de l’ovari soldat només parcialment amb el tàlem (còncau) de la flor.

Botànica
Semiamplexicaule

Que és gairebé amplexicaule.

Botànica
Segment

-Cadascuna de les parts d’una fulla dividida.

-Als fruits en loment cadascuna de les porcions (els mericarps).

Botànica
Sarcocapnos enneaphylla

Del grec énnea (nou) i phýllon (fulla). Per a Plini, Enneaphyllum era una herba de naturalesa càustica amb nou fulles, és a dir, que té fulles biternades.

Etimològic
Sarcocapnos

Del grec sarx, sarkós (carn), i kapnós que, com kápnion, vol dir la fumària. De Candolle li aplica aquest nom per la crassitud de les fulles, que contrasta amb altres de gèneres afins.

Etimològic
Sapròfit, Sapròfida

Dit de la planta que es nodreix de matèria orgànica en descomposició del sòl; algunes espècies fins i tot ja no tenen clorofil·la i doncs no són verdes.

Botànica
Sàmara

Fruit sec indehiscent que conté una sola grana i que és envoltat d’una expansió membranosa en forma d’ala; les sàmares són disseminades pel vent.

Botànica
Saludador Persona a qui s’atribueix el do màgic de poder guarir certs mals. Etnobotànica
Sagitat, Sagitada

En forma de sageta.

Botànica
Rupícola

Dit de la planta que viu a les roques.

Botànica
Ruderal

Dit de la planta que creix en llocs alterats per l’activitat humana o pels animals domèstics (del llatí rudus-eris, ruïnes, enderrocs, ambient viari) (per extensió és ruderal l’ambient alterat per l’home o pels animals).

Botànica
Rotàci, Rotàcia

Dit de la corol·la de simetria regular (actinomorfa) amb els pètals oberts (planers i patents) que s’assembla a una roda.

Botànica
Roseta

(De fulles), grup de fulles aglomerades radialment, com una rosa. (en deriva rosulat –ada, que és proveït de rosetes).

Botànica
Ronyac Tumoració a la soca d’un arbre. Etnobotànica
Roemeria violacea

Pel color dels pètals.

Etimològic
Roemeria hybrida

Del llatí hybrida, que vol dir híbrid, barrejat, procedent de pares d'espècies diferents. Cadevall creu que aquest epítet no hi és escaient (nomen ineptum).

Etimològic
Roemeria

Dedicada a J. J. Roemer (1763-1819), botànic, metge i naturalista suís, col·laborador de Schultz.

Etimològic
Rizoma

Tija subterrània (però sovint superficial o fins i tot visible), allargada i de creixement horitzontal. Tot i l’aspecte d’arrel, és una tija que cada any emet noves branques aèries i també rels subterrànies. (en deriva rizomatosa, la planta que té rizomes)

Botànica
Revolut, Revoluda

Dit de la fulla que té els marges enrotllats vers la seva cara inferior.

Botànica
Revers

La cara inferior de la fulla.

Botànica
Retús, Retusa

Dit de l’òrgan que té un entrant poc profund a l'àpex.

Botànica
Retrors, Retrorsa

Dirigit cap a la base de l’òrgan on és inserit.

Botànica
Repent, Reptant

Planta o tija que creix llargament ajaguda sobre el terra.

Botànica
Reniforme

Que té forma de ronyó.

Botànica
Regular

Dit de les flors actinomorfes, és a dir que són radials i que sovint presenten les peces d’un mateix verticil de la mateixa mida, forma i color.

Botànica
Reflex

Que és dirigit cap enfora i avall.

Botànica
Receptacle

A les inflorescències en capítol dit de la part apical eixamplada del peduncle que sosté les flors.

Botànica
Rebrot Estèril

Tija que sol sortir a la base de les plantes herbàcies que no porta flors, la qual cosa ens indica que és una espècie perenne. No ho tenen les herbes anuals, la qual cosa permet saber si una planta és vivaç o de temporada.

Botànica
Raquis

-Dit del nervi medial d’una fulla.

-Eix principal d’una inflorescència, dit sobretot a les espiguetes de les gramínies.

Botànica
Raphanus silvester

Del llatí silvester (salvatge, espontani).

Etimològic
Raphanus sativus

Del llatí sativus (que se sembra o es cultiva), al contrari de silvestris (espontani).

Etimològic
Raphanus raphanistrum

Raphanistrum (rave silvestre) és un mot d'origen llatí, sinó construït a imitació de Rapistrum (nap silvestre).

Etimològic
Raphanus

Del llatí raphanus i aquest del grec ráphanos (rave).

Etimològic
Ranunculus trichophyllus

Del grec trichós (cabell) i phíllos (fulla): de fulles capil·lars.

Etimològic
Ranunculus thora

Probablement del grec phthorá (destrucció), al·ludint a les seves propietats extremadament mortíferes.

Etimològic
Ranunculus sceleratus

Del llatí, sceleratus (perniciós), al·ludint a les seves propietats tòxiques.

Etimològic
Ranunculus sardous

Del llatí sardous (sard, de Sardenya); sardoa herba és l'"herba sardònia" de Plini, que "mata tot fent riure".

Etimològic
Ranunculus repens

Del llatí repere (arrossegar-se), pel tronc radicant o arrossegadís.

Etimològic
Ranunculus pyrenaeus

Pel seu hàbitat.

Etimològic
Ranunculus philonotis

Del grec phílos (amic) i notís (humitat): planta que viu en llocs inundats.

Etimològic
Ranunculus parviflorus

Del llatí parvus (petit). Vol dir "de flors petites". A imitació del llatí multiflorus, s'han format grandiflorus, parviflorus, etc.

Etimològic
Ranunculus parnassifolius

Per la semblança de les fulles amb les de la Parnassia.

Etimològic
Ranunculus palustris

Del llatí palustris (pantanós), al·ludint al lloc on habita: llacunes o llocs pantanosos.

Etimològic
Ranunculus ophioglossifolius

De ophioglossum, la falguera anomenada llengua de serp, per la semblança de les fulles amb les frondes de dita criptògama.

Etimològic
Ranunculus nemorosus

Del llatí nemus, nemoris (el bosc o selva), al·ludint al lloc on habita.

Etimològic
Ranunculus montanus

Pel seu hàbitat muntanyenc.

Etimològic
Ranunculus monspeliacus

Mons Pessulum és el nom en llatí de Montpeller. D'aquí deriven monspessulanus, monspeliacus i monspeliensis.

Etimològic
Ranunculus macrophyllus

Del grec makrós (gran), i phýllon (fulla), per les grans fulles radicals.

Etimològic
Ranunculus hederaceus

Per la forma de les fulles, que tenen alguna semblança amb les de l’heura (Hedera).

Etimològic
Ranunculus gramineus

Del llatí gramen, graminis (gram), per la semblança de les seves fulles, quant a forma i nervació, amb les de certes gramínies.

Etimològic
Ranunculus glacialis

Perquè viu a la zona glacial.

Etimològic
Ranunculus foeniculaceus

Per les fulles, semblants a les del fonoll,

Etimològic
Ranunculus fluitans

Que sura o neda. Gerundi del verb llatí fluitare (surar).

Etimològic
Ranunculus flammula

De flammula (bandereta), en al·lusió a les seves fulles ovades sostingudes per llargs pecíols, com banderetes.

Etimològic
Ranunculus flabellatus

Del llatí flabellum (vano o manxeta), per la forma de les fulles primordials.

Etimològic
Ranunculus ficaria

Vegeu les descripcions dels termes Ranunculus i Ficaria a les seves entrades corresponents.

Etimològic
Ranunculus diversifolius

Per les dues classes de fulles.

Etimològic
Ranunculus divaricatus

Del llatí divaricatus (esparrancat) perquè les lacínies s'escampen en cèrcols.

Etimològic
Ranunculus corsicus

L'adjectiu llatí corsicus (o corsus) al·ludeix al seu hàbitat preferent, a l'illa de Còrsega.

Etimològic
Ranunculus chaerophyllus

Del grec chaíro (alegrar-se) i phýllon (fulla), Chaerophyllon significa alegrar-se pel bonic color verd de les fulles.

Etimològic
Ranunculus bulbosus

Del llatí bulbus (ceba, bulb), pel seu rizoma globulós.

Etimològic
Ranunculus baudotii

Dedicada a Émile Baudot.

Etimològic
Ranunculus auricomus

Del llatí aurum (or) i coma (cabellera), pel color groc daurat dels pètals.

Etimològic
Ranunculus asarifolius

Per la forma de les fulles, que tenen alguna semblança amb les de l'Asarum.

Etimològic
Ranunculus arvensis

D'arvum (camp conreat), deriva l'adjectiu llatí arvalis. Els botànics van crear arvensis per analogia amb hortensis, provinent d'hortus.

Etimològic
Ranunculus aquatilis

Per l’hàbitat. Del llatí aquatilis (aquàtic)

Etimològic
Ranunculus amplexicaulis

Per les fulles que, per la base, abracen el tronc.

Etimològic
Ranunculus alpestris

Per analogia, se'n diu d'un hàbitat com el de la zona alpina elevada.

Etimològic
Ranunculus acris

Del llatí acris (funest, cruel), per les seves propietats tòxiques.

Etimològic
Ranunculus aconitifolius

Per la semblança de les fulles amb les de l'acònit.

Etimològic
Ranunculus muricatus

Murex, com tribulus, s'aplica en llatí als obriülls de ferro amb què els romans feien obstacle a la cavalleria enemiga; muricatus qualifica diverses plantes que presenten aquesta semblança.

Etimològic
Ranunculus lingua

Del llatí lingua (llengüeta), segurament fent referència a la forma de les seves fulles aèries.

Etimològic
Ranunculus

Diminutiu llatí de rana (granota) que vol dir capgrós, fent referència a les aigües estancades on viuen algunes espècies, i també al fet que algunes d'aquestes són veritables amfíbies, p. ex. R. diversifolius. Correspon a batrachium, que és la mateixa planta esmentada per Hipòcrates i Dioscòrides.

Etimològic
Ranunculaceae (Ranunculàcies)

De Ranunculus, un dels gèneres més importants de la família.

Etimològic
Ramejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Rameiar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Ramat Conjunt d’ovelles. Etnobotànica
Ramada

Conjunt molt nombrós d’ovelles.

Etnobotànica
Raïm

Tipus d’inflorescència (grup de flors) densa ja que té les branques molt ramificades, com un brot de raïm, i on les flors són pedicel·lades (en deriva racemiforme, en forma de raïm).

Botànica
Rafe

Petita marca que presenten algunes llavors format per unió del funicle o peduncle de l’òvul, amb la paret externa d’aquest primordi seminal.

Botànica
Radicant

Dit de les tiges que produeixen rels.

Botànica
Radical

Pertanyent a la rel; dit també de les fulles basals que creixen prop de les rels.

Botànica
Radiat, Radiada

Que és actinomorf, o sigui que les peces es disposen de forma regular.

Botànica
Radiant

Disposat com els radis d’una circumferència (per exemple els pètals externs radiants de les inflorescències de les umbel·líferes).

Botànica
Pulvínul

- Dit de la planta que creix en forma de coixí.

- Protuberància o engruiximent en forma de coixinet.

(en deriva pulviniforme)

Botànica
Pubescent

Que és cobert de pèl curt i fi, i per això la fulla, la tija..., és suau al tacte.

Botànica
Pubèrul

Que té pèls molt fins, curts i escassos. (en deriva puberulent)

Botànica
Pseudovivípar, Pseudovivípara

Dit de les plantes que produeixen petites gemmes o plàntules que es desprenen i serveixen com a òrgans de reproducció vegetativa (les flors amb ovaris on es formen les llavors és la reproducció sexual).

Botànica
Pseudoparafil·le

Les pseudoparafil·les són estructures petites filiformes o foliàcies, formades per una sola capa de cèl·lules, que són semblants a parafil·les però que es troben únicament en les zones del caulidi situades al voltant dels primordis de les ramificacions.

Botànica
Pruïna

Capa cerosa que recobreix certs òrgans vegetals, fulles, fruits ...

Botànica
Prostrat

Dit de la planta o de la tija més o menys ajaguda o recolzada a terra.

Botànica
Procumbent

Dit de la planta o de les tiges ajagudes o recolzades a terra, tot i que de les tiges no en surten pas arrels. (comparar decumbent)

Botànica
Primordi Seminal

És l'òvul que s'origina dins l’ovari de la flor dins del qual hi ha la cèl·lula fèrtil femenina que és fecundada per la cèl·lula fèrtil masculina i del zigot resultant es forma la llavor.

Botànica
Pom

Tipus de fruit carnós provinent d’un ovari ínfer format no només per l’ovari, sinó també pel receptacle de la flor; té el mesocarpi carnós.

Botànica
Pol·len

Micròspora de les fanerògames que es forma dins l’estam i que produeix els gàmetes masculins.

Botànica
Polisperm

Dit dels fruits que contenen moltes llavors.

Botànica
Polígam, Polígama

Dit de la planta que fa flors unisexuals (amb només estams o només carpels) i flors hermafrodites (amb estams i carpels) sovint distribuïdes (de manera variable) en diferents individus.

Botànica
Policèfal, Policèfala

Que du nombrosos capítols. (És oposat a monocèfal-a, dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol).

Botànica
Pluricarpel·lar

Dit dels ovaris, carpels o fruits que consten de més d’un carpel.

Botànica
Plumós, Plumosa, Plomòs

Pèls que tenen ramificacions semblants a les barbes d’una ploma, com ara els pèls plumosos dels fruits d’algunes compostes.

Botànica
Plomall

Pèls al capdamunt d’una llavor.

Botànica
Pleiocèfal, Pleiocèfala

Que fa diversos capítols.

Botànica
Platycapnos spicatus

Per la inflorescència espiciforme. Spicatus és el participi del verb llatí spico que significa disposar en forma d'espiga.

Etimològic
Platycapnos

Del grec platýs (estès, aplanat); i kapnós, en latín capnos (la fumària), per la forma del fruit, que es deprimit, aixafat.

Etimològic
Plàntula

Petita planta que ha germinat fa poc i és en estat juvenil.

Botànica
Planta Herbàcia

Planta anual, biennal o perenne que no es lignifica ni a la base.

Botànica
Placentació

Disposició dels òvuls a l’ovari; pot ser:

  • Parietal si són units a les parets de l’ovari
  • Central si s’uneixen a un eix central de l’ovari
  • Axial si l’ovari té lòculs (cavitats separades per parets)
  • Basal si son inserits a la base de l’ovari
Botànica
Pixidi

Tipus de fruit sec capsular que s’obre transversalment separant-se’n una part superior a manera de tapadora.

Botànica
Pitxer Gerro, especialment per a posar-hi flors. Etnobotànica
Pistil

Òrgan en forma de matràs o de ma de morter, format per un carpel tancat sobre ell mateix i per un conjunt de carpels soldats; consta típicament d’ovari, estil i estigma.

Botànica
Pinya

Òrgan fructífer dels pins i d’altres coníferes que conté les llavors, els pinyons; es tracta d’una branca de creixement limitat (curt), fèrtil, on les fulles de la branca corresponen a les bràctees de la pinya, a la base de les quals hi ha els primordis seminals o òvuls que un cop fecundats donaran els pinyons (les llavors).

Botànica
Pínnula

A les falgueres amb fulles dividides, segment de darrer ordre (vegeu també pinna).

Botànica
Pinnatisecte, Pinnatisecta

Fulla pinnada en què les divisions atenyen el nervi.

Botànica
Pinnatipartit, Pinnatipartida

Fulla pinnada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial, sense atènyer el nervi.

Botànica
Pinnatinervi, Pinnatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació pinnada.

Botànica
Pinnatilobat, Pinnatilobada

Dit de la fulla pinnatinèrvia dividida en lòbuls poc profunds.

Botànica
Pinnatífid

Fulla dividida de forma pinnada on les divisions no són completes i no arriben no arriben a l’eix central, el nervi principal.

Botànica
Pinnaticomposta

Fulla dividida on els folíols es disposen a banda i banda d’un eix medial o raquis.

Botànica
Pinnat, pinnada

Fulla dividida on els lòbuls o els segments es disposen a banda i banda d’un eix medial, el nervi, com les barbes d’una ploma.

Dit també de la nervació constituïda per un nervi medial gros del qual arrenquen lateralment els nervis secundaris.

Botànica
Pinna

A les falgueres que tenen les fulles dividides, el segment de primer ordre (o del folíol).

Botànica
Pilós

Dit de l’òrgan que és pelut, que té pèls.

Botànica
Picar Abatre els arbres amb la destral. Etnobotànica
Pètal

Cadascuna de les peces que constitueixen la corol·la, sovint acolorides. (en deriva petaloide, amb aspecte de pètal).

Botànica
Perigoni

Periant format per peces totes semblants.

Botànica
Perígin, perígina

Dit de la flor que té el tàlem còncau, no soldat al pistil, de manera que el periant i els estams apareixen disposats al voltant de l’ovari.

Botànica
Pericarpi

Conjunt dels teixits externs del fruit, que recobreixen les llavors.

Botànica
Periant

Conjunt de peces estèrils de la flor, el sèpals i els pètals, que envolten els estams i/o els carpels. Quan hi ha calze i corol·la es diu que el periant és doble, mentre que si només hi ha sèpals es parla de periant senzill.

Botànica
Perfoliat, perfoliada

Dit de la fulla sèssil (sense pecíol), la base de la qual envolta completament la tija.

Botànica
Perenne

Dit de la planta que viu diversos anys. Ho són les plantes llenyoses, però també les herbes vivaces, que durant l’hivern conserven parts vives (bulbs, rizomes o gemmes) preparades per la primavera següent. (En deriva perennant, la planta anual que en certes circumstàncies pot viure més d’un any).

Botànica
Pentàmer, pentamera

Dit de la flor que té 5 peces per verticils: 5 pètals, 5 sèpals...

Botànica
Pèndul

Que penja.

Botànica
Peltat, peltada

Inserit per la seva part central; dit de la fulla en què el pecíol s’insereix al mig del limbe i no a la base.

Botànica
Pèl Glandulós

Pèl que acaba en una glàndula, sovint arrodonida, i que emet una substància que sovint és enganxosa.

Botànica
Peduncle

Cua o peu d’una flor, d’un fruit o d’un altre òrgan; els òrgans que no en tenen s’anomenen sèssils.

Botànica
Pedicel

Peduncle petit; en les inflorescències peu de cadascuna de les flors.

Botànica
Pedactisecte, pedactisecta

Dit de la fulla pedada en què les divisions atenyen gairebé la base del limbe.

Botànica
Pectinat, pectinada

Amb parts o divisions disposades al llarg d’un eix, com les pues d’una pinta.

Botànica
Pecíol

Cua de la fulla que uneix el limbe foliar a la tija. (les fulles que no en tenen s’anomenen sèssils).

Botànica
Pauciflor, pauciflora

Dit de la planta o la tija que porta poques flors.

Botànica
Patent

Dit de l’òrgan que fa un angle molt obert amb l’eix en què s’insereix.

Botànica
Partit, partida

Dit de la fulla amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Dit de la fulla o d’altres òrgans amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Botànica
Paràsit, paràsita

Planta que viu a expenses d’una altra planta, ja que emet una arrel especial, l’haustori, que xucla la saba de la planta hoste. Hi ha plantes paràsites que ja no tenen clorofil·la i per això no són verdes, sinó que tenen una coloració vermellosa o groguenca, mentre que d’altres sí que són verdes i també fan fotosíntesi.

Botànica
Parapinnat, parapinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que té un parell de folíols terminals (les fulles imparipinnades, en canvi, en tenen un de sol).

Botànica
Paral·lelinervi, paral·lelinèrvia

Amb els nervis disposats paral·lels entre ells.

Botànica
Parafil·le

Petit apèndix filiforme, sovint ramificat, situat entre els fil·lidis. Les parafil·les corresponen a excrescències que apareixen en els caulidis i que semblen fil·lidis que no s'han desenvolupat.

Botànica
Papus

En alguns fruits, especialment els de les compostes, apèndix terminal de pèls, esquames o setes, provinent del calze.

Botànica
Papil·la

Protuberància epidèrmica de forma cònica o hemisfèrica (en deriva papil·lós).

Botànica
Papilionaci, papilionàcia

Dit de la corol·la (i també de la flor) irregular de pètals lliures, que consta d’un pètals superior més gros que els altres (estendard), dos pètals laterals anomenats ales, i dos d’inferiors un xic soldats (la carena); la presenten les plantes de la fam. de les papilionàcies i les de la fam. de les poligalàcies.

Botànica
Papaveraceae (Papaveràcies)

De Papaver, nom del principal gènere.

Etimològic
Papaver somniferum

Perquè el suc de la planta, o sigui, l'opi, fa adormir.

Etimològic
Papaver setigerum

De setiger (setós), pels pèls blancs i rígids de les fulles.

Etimològic
Papaver rhoeas

Del grec rhoiás -ádos (que vessa, que s'escola) que, aplicat a l'espècie, significa que s'esfulla fàcilment, fent referència a la caducitat dels embolcalls florals.

Etimològic
Papaver obtusifolium

Pels lòbuls de les fulles, que són arrodonits i obtusos.

Etimològic
Papaver hybridum

Del llatí hybrida (de raça mixta). Segons Cadevall, hybridum hi resulta mal aplicat (nomen ineptum).

Etimològic
Papaver dubium

Del llatí dubius (dubtós), per la dificultat de distingir-lo d'altres espècies afins, especialment de P. obtusifolium, amb la qual es confon fàcilment.

Etimològic
Papaver clavatum

Del llatí clava (maça), per la forma de la càpsula.

Etimològic
Papaver argemone

Nom que dóna Plini a una espècie d'anemone, per la semblança. També hi ha qui ho fa venir del grec árgemon (núvol als ulls), pel seu antic ús per a guarir afeccions dels ulls.

Etimològic
Papaver alpinum

Perquè viu a la regió alpina.

Etimològic
Papaver hispidum

De hispidus (setós, pelut), pels pèls rígids de la càpsula.

Etimològic
Papaver

Nom llatí de la rosella i del cascall.

Etimològic
Panícula

Inflorescència (conjunt de flors) composta, molt ramificada, o sigui que és formada de nombroses flors (cada ramificació és un raïm).

Botànica
Panduriforme

De forma semblant a la caixa d’un violí o d’una guitarra.

Botànica
Palmatisecte, palmatisecta

Dit de la fulla palmada en què les divisions atenyen el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Palmatipartit, palmatipartida

Dit de la fulla palmada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe sense atènyer, però, el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Palmatinervi, palmatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació palmada.

Botànica
Palmatilobulat, palmatilobulada
Palmatilobat, palmatilobada

Dit de la fulla palmatinèrvia dividia en lòbuls poc profunds.

Botànica
Palmatífid

Dit de la fulla palmada en que les divisions no ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe.

Botànica
Palmaticomposta

Fulla dividida (composta), els folíols de la qual neixen tots en un mateix punt, i per això té una forma palmada, com la palma de la ma.

Botànica
Palmat, palmada

Dit de la fulla dividida en lòbuls o segments divergents entre ells, com els dits d’una ma oberta.

Dit de la nervació en què els nervis principals arrenquen radialment de la base del limbe.

Botànica
Palletes

(Del receptacle), bràctea o esquama que acompanya les flors en un capítol d’una composta, i intervenen en la disseminació dels fruits.

Botànica
Paladar

En algunes corol·les, replec del llavi inferior que clou la gorja.

Botànica
Paeoniaceae (Peoniàcies)

Fa referencia al seu únic gènere.

Etimològic
Paeonia peregrina

Per la seva extensa àrea de dispersió.

Etimològic
Paeonia microcarpa

Del grec mikrós (petit) i karpós (fruit), al·ludint a la mida petita del seus fol·licles.

Etimològic
Paeonia

Del grec paionía, forma femenina de paiónios que vol dir curatiu, saludable o medicinal. Paeonius era un déu grecoromà de la medicina.

Etimològic
Ovoide

En forma d'ou.

Botànica
Ovat, ovada

De contorn en forma d’ou.

Botànica
Ovari

Part basal i sovint la més grossa del pistil, la qual conté els primordis seminals. Ovari súper: la resta de peces florals (sèpals, pètals...) neixen per sota de l’ovari Ovari ínfer: la resta de peces florals neixen per sobre de l’ovari.

Botànica
Orelleta

Apèndix foliaci en forma d’orella, de lòbul.

Botànica
Ordre

Terme pendent de ser descrit

Botànica
Orbicular

De contorn circular.

Botànica
Oposat, oposada

Dit de les fulles i altres òrgans situats en posició enfrontada, dos a cada nus.

Botànica
Oligocèfal, oligocèfala

Que porta pocs capítols (oposat a policèfal -a, que porta molts capítols).

Botànica
Obtús, obtusa

Que té l’extrem arrodonit, no punxegut; que té els marges fent un angle obtús, no agut.

Botànica
Obovat, obovada

De forma ovada invertida, amb la part més estreta a baix.

Botànica
Oblong, oblonga

De forma allargada.

Botànica
Oblanceolat, oblanceolada

Que té la forma d’una punta de llança invertida.

Botànica
Obcordat, obcordada

Que té la forma d’un cor sostingut per la part de sota.

Botànica
Nymphaeaceae (Nimfeàcies)

Del nom del gènere Nymphaea.

Etimològic
Nymphaea alba

Del llatí albus (blanc), pel color de les flors.

Etimològic
Nymphaea

Del grec nímfe (nimfa), en comparació amb les nàiades, perquè viu en aigües quietes. Potser de nymphaía, el nom en grec del nenúfar. Segons Dioscòrides, sembla que li van dir així perquè, com a les nimfes, li agraden els llocs aquosos.

Etimològic
Nutant

Que penja.

Botànica
Nus

Cadascun dels punts o dels nivells de la tija, sovint engruixits, on s'insereixen les fulles.

Botànica
Núcula

Fruit sec amb una sola llavor, de coberta consistent o endurida i que no s’obre.

Botànica
Nitròfil, nitròfila

Que creix en ambients alterats i rics en substàncies nitrogenades.

Botànica
Nigella gallica

Del llatí gallicus, o sigui de França.

Etimològic
Nigella damascena

Nom geogràfic: de Damasc.

Etimològic
Nigella

Diminutiu de niger (negre); es a dir, negrós, pel color de les llavors.

Etimològic
Nervi

Cadascun dels feixos de teixits conductors que hi ha a les fulles o en d'altres òrgans, i que sovint són ben visibles en forma de venes o de línies engruixides.

Botànica
Nervat, nervada

Que té nervis evidents.

Botànica
Nervadura

Veure: Nervació

Botànica
Nervació

Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla o d’un altre òrgan.

Botànica
Nectari

Òrgan que produeix nèctar.

Botànica
Napiforme

Que té forma de nap, és a dir, allargat i engruixit.

Botànica
Mútic, mútica

Que no té aresta o mucró terminal (oposat a aristat).

Botànica
Musicar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Muricat, muricada

Dit de l’òrgan que és cobert de prominències en forma de puntes.

Botànica
Multiflor, multiflora

Dit de la planta que porta nombroses flors (és oposat a pauciflor, que porta poques flors).

Botànica
Mucronat, mucronada

Terminat en un mucró o petita punta molt distinta.

Botànica
Mucílag

Substància gelatinosa de composició química semblant a les gomes, que tenen algunes plantes.

Botànica
Mostrejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Mostera Suc de raïm no fermentat. Etnobotànica
Moscar Moscar el bestiar, protegir-se en un lloc ombrat. Etnobotànica
Monosperm

Dit dels fruits que contenen una sola llavor.

Botànica
Monoic, monoica

Dit de la planta que en un mateix individu fa flors només masculines (amb estams que produeixen pol·len) i flors només femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls); en aquest cas es diu que la planta fa flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Botànica
Monoclamidi

Dit del periant (i de la flor) que consta d’una sola coberta on no hi ha sèpals i pètals (vegeu aclamidi, heteroclamidi i homoclamidi).

Botànica
Monocèfal, monocèfala

Dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol.

Botànica
Monocasi

Tipus d’inflorescència (conjunt de flors) anomenada cima en què cada eix produeix una sola branca amb flors (és oposat a dicasi i ho presenten plantes de la fam. de les cariofil·làcies).

Botànica
Monocàrpic, monocàrpica

Dit de les plantes que floreixen i lleven fruit una sola vegada i mor després de fruitar, com l’atzavara (Agave americana).

Botànica
Monadelf, monadelfa

Dit de la planta (o la flor) que té els estams soldats entre ells en un sol feix (planta d’estams monadelfs; ho tenen alguns gèneres de la fam. de les papilionàcies) (és oposat a diadelf).

Botànica
Micròspora

Als pteridòfits del gèn. Isoetes, els isoets, l’espora masculina, la qual sol ésser més petita que la megàspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Botànica
Metziner Que emmetzina. Etnobotànica
Mesocarpi

Part mitjana dels fruits carnosos, situada entre l’epicarpi i l’endocarpi, que sovint es correspon a la part més sucosa i comestible.

Botànica
Mericarp

A les famílies de les boraginàcies i a la de les labiades, cadascun dels fragments en que es descompon espontàniament un fruit.

Floreta diu en els fruits que es trenquen fragment en què es descompon espontàniament un fruit.

Botànica
Megàspora

Als pteridòfits del gènere Isoetes, els isoets, l’espora femenina, la qual sol sol ésser més grossa que la micròspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Botànica
Medifix, medifixa

Dit dels pèls (o d’altres òrgans) inserits o fixats per la seva zona mitjana.

Botànica
Medial

Situat a la part mitjana.

Botànica
Meconopsis cambrica

Cambricus, del País de Gal·les (Càmbria és l'antic nom de Gal·les).

Etimològic
Meconopsis

Del grec mékon (cascall) i ópsis (aspecte), per la semblança d'aquesta planta amb un cascall.

Etimològic
Marcescent

Dit de les fulles i altres òrgans que en arribar l’època desfavorable (sovint l’hivern) s’assequen però no es desprenen de la planta fins al cap de molt de temps.

Botànica
Lotus uliginosus

Del llatí uliginosus (humit, pantanós), pel seu lloc d'habitació.

Etimològic
Lotus tenuis

Del llatí tenuis (prim), per la forma del tronc.

Etimològic
Lotus tenuifolius

Del llatí tenuis (prim) i folium (fulla), pels folíols quasi linears.

Etimològic
Lotus rectus

De rectus, -a, -um (dret), per la direcció del tronc.

Etimològic
Lotus ornithopodioides

Del grec órnis, órnithos (ocell) i podión (peuet) diminutiu de poús (peu); la terminació -oídes (semblant a) és composta de la vocal d'unió -o- i el mot grec eídos (aspecte), per la semblança dels llegums fasciculats amb els peus d'un ocell.

Etimològic
Lotus hispidus

Del llatí hispidus (eriçat), per ser planta piloso-híspida, es a dir, de pels rígids.

Etimològic
Lotus hirsutus

Del llatí hirsutus (pelut), perquè és una planta molt peluda.

Etimològic
Lotus edulis

Del llatí edulis (comestible), perquè les llavors poden menjar-se.

Etimològic
Lotus decumbens

Del llatí decumbere (caure) per gravetat, es a dir, que s'ajeu de manera passiva.

Etimològic
Lotus corniculatus

Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya) per la forma particular de la carena de la flor, i tal vegada del llegum.

Etimològic
Lotus angustíssimus

Superlatiu d'angustus; pels seus llegums molt prims.

Etimològic
Lotus

De lotós, nom donat pels grecs a diverses plantes, particularment lleguminoses farratgeres.

Etimològic
Loment

Fruit sec indehiscent (que no s’obre per deixar les granes) que a la maturitat es descompon en porcions on cadascuna conté una sola llavor.

Botànica
Lòcul

Cadascuna de les cavitats de què consta l’ovari o un fruit.

Botànica
Lobulat, lobulada

Que presenta lòbuls, és a dir porció més o menys sortint, generalment arrodonida, d'un òrgan, com ara una fulla, la corol·la d’una flor, etc.).

Botànica
Lobat, lobada

Veure: Lobulat, lobulada

Botànica
Llorer

Arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Laurus nobilis).

Etnobotànica
Llor

Rameta de llorer. També és sinònim de llorer.

Etnobotànica
Lliure

Dit de les peces florals no soldades entre elles ni amb les contigües, de manera que quan n’estirem una les veïnes no segueixen.

Botànica
Llegum

Fruit sec, provinent d’un sol carpel, que a la maturitat s’obra pels 2 costats i queda escindit en dues valves.

Botànica
Llavi

Cadascuna de les parts ben diferenciades d'un calze o d'una corol·la comparables als llavis d'una boca. (en deriva labiat, bilabiat).

Botànica
Llanós, llanosa Botànica
Llampat Tocat de llamp. Etnobotànica
Lirat, lirada

Dit de la fulla dividida que té el pecíol terminal més gran que els altres.

Botànica
Linear

Fulla, folíol, estípula, sèpal..., llarga i estreta, amb els marges paral·lels.

Botànica
Limbe

Part ampla d’una fulla, a la base de la qual hi ha el pecíol estret que la uneix a la tija (les fulles que no tenen pecíol s’anomenen sèssils).

Botànica
Lígula

Apèndix membranós que presenten a la base les fulles de la família de les gramínies, just en el punt d’inserció amb la tija.

 

Apèndix membranós que porten vers llur base les fulles de les selaginel·les i dels isòets. 

 

Corol·la en forma de llengüeta d’algunes flors de les compostes de la família de les compostes (en una margarida, per exemple, són les flors externes).

Botànica
Lax, laxa

En deriva laxament, i és oposat a dens.

Botànica
Latisepte, latisepta

Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules (un tipus de fruit sec) comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples (amb l'envà disposat en el pla de màxima amplada). (és oposat a angustisepte)

Botànica
Làtex

Suc lletós, blanc o groguenc, que flueix quan es fa una ferida o es trenca un tros d’algunes plantes.

Botànica
Lanuginós, lanuginosa

Cobert d’un pèl fi semblant a la llana.

Botànica
Lanceolat, lanceolada

Que té forma de ferro de llança.

Botànica
Lacínia

Cadascun dels segments estrets en que són dividides algunes fulles i altres òrgans laminars (en deriva laciniat).

Botànica
Lacerat, lacerada

Dividit profundament i irregularment.

Botànica
Label

Pètal inferior de la flor de les orquídies, que té una forma i un color peculiar per a cada espècie.

Botànica
Junciforme Botànica
Isospori, isospòria

Que fa totes les espores iguals (és oposat a heterospori).

Botànica
Isopyrum thalictroides

Per la semblança de les fulles amb les del Thalictrum.

Etimològic
Isopyrum

Del grec ísos (igual) i pyrós) (blat), per la semblança dels fol·licles amb els grans del blat. Dioscòrides designa amb aquest nom, isópyron, una fumariàcia.

Etimològic
Involut, Involuta

Amb els marges enrotllats vers la cara superior.

Involut, involuta

Amb els marges enrotllats vers la cara superior.

Botànica
Involucre

Conjunt de bràctees (fulles modificades i petites) que envolten les flors i les poden protegir abans d’obrir-se, tal com passa a les famílies de les umbel·líferes i a les de les compost.

Botànica
Involucel

Involucre secundari d’una inflorescència parcial, especialment el d'una umbèl·lula.

Petit involucre.

Botànica
Intrincat, intrincada

-Embullat.

-Amb branques nombroses i tan entrellaçades que resulta difícil destriar-les.

Botànica
Intravaginal

En alguns gramínies, dit dels brots que s'originen i creixen per dins de les beines foliars; els rebrots intravaginals es desenvolupen dins la beina inferior i porten a llur base beines esquamoses estretament lanceolades (és oposat a extravaginal).

Botànica
Innovació

Brot d’una planta, sobretot quan neix de la base (aplicat a les gramínies).

Botànica
Infundibuliforme

Que té forma d’embut.

Botànica
Inflorescència

Conjunt de flors que se solen trobar més o menys agrupades en una tija.

Botànica
Ínfer

Dit de l'ovari soldat amb el tàlem, que té forma de copa, de manera que queda per dessota dels estams i, el periant (és oposat a ovari súper).

Botànica
Indusi

Membrana que protegeix els esporangis en algunes falgueres.

Botànica
Indehiscent

Que no s’obre espontàniament (és oposat a dehiscent).

Botànica
Inclús, inclusa

Dit dels estams i dels estils que no sobresurten del periant o del fruit que no sobrepassa el calze (és oposat a exsert).

Botànica
Incís, incisa

Fes, dividit poc profundament.

Botànica
Imparipinnat, imparipinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que en té un nombre senar, és a dir que termina en un sol folíol (les fulles paripinnades, en canvi, tenen un parell de folíols terminals). (és oposat a paripinnat).

Botànica
Hypecoum procumbens

Del verb llatí procumbo (prostrar-se, estendre's al terra) pel seu tronc ajagut.

Etimològic
Hypecoum pendulum

Per la càpsula que penja o pèndula.

Etimològic
Hypecoum grandiflorum

Per les flors, relativament grans.

Etimològic
Hypecoum aequilobium

Per la igualtat dels 3 lòbuls dels 2 pètals exteriors.

Etimològic
Hypecoum

Hypékoon és el nom grec de l'espècie procumbens. Format d'hypékoos (súbdit, dominat, obedient); segons Cadevall, pel seu tronc ajagut, procumbent; segons altres, per ser planta narcòtica que fa submisa la voluntat.

També s'havia fet derivar d'hypechéo (ressonar), pel soroll, diuen, de les llavors dintre la càpsula. Cadevall descarta aquesta teoria tant des del punt de vista etimològic com des del botànic.

Etimològic
Homostílic, homostílica

Dit de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus (és oposat a heterostílic).

Botànica
Homoclamidi, homoclamidia

Dit del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.

Botànica
Híspid, híspida

Cobert de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents.

Botànica
Hirsut, hirsuta

Que és cobert de pèls més o menys llargs.

Botànica
Hipogin, hipògina

Dit de la flor d’ovari súper.

Botànica
Hipant

Tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

Botànica
Hílum

Marca arrodonida o oblonga que presenten moltes llavors, deixada pel peu o funicle (l’òrgan que unia l’òvul a la paret de l’ovari).

Botànica
Heteròtrof

Que es nodreix exclusivament de substàncies orgàniques (no ho confongueu amb paràsit).

Botànica
Heterostílic, Heterostílica

Dit de les plantes (i de les flors) que tenen estils de longitud diversa segons els individus. Ho tenen les plantes del gèn. Lythrum. (és oposat a homostílic, i és un mecanisme per evitar l’autofecundació).

 

 

 

 

Imatge: Revista Mètode (Universitat de València)

Imatge 2: Llibre Botànica, 2ª J. Izco (coord.), MsGraw-Hill. Interamericana, 2004

Botànica
Heteropori, heteroporia

Que produeix dues menes d'espores, les micròspores i les megàspores (és oposat a isospori).

Botànica
Heteroclamidi, heteroclamidia

Flor que té periant doble, sèpals i pètals i de forma i mida diferents. (es oposat a homoclamidi).

Botànica
Hepatica triloba

Pels tres lòbuls de la fulla. Compost amb el prefix grec tri (tres) i lobós (lòbul)

Etimològic
Hepatica

Del grec hepatikós (referent al fetge), per la semblança que tenen amb aquesta entranya els tres lòbuls de les fulles i per l'ús medicinal antic.

Etimològic
Helleborus viridis

En llatí, viridis significa verd; fa al·lusió al color de les flors, particularment dels sèpals.

Etimològic
Helleborus foetidus

Del llatí foetidus (pudent). Per la seva mala olor; planta pudent.

Etimològic
Helleborus

D'helléboros, que és el nom en grec d'aquesta planta; en llatí, Helleborus.

Etimològic
Hastat, hastada

En forma d’alabarda.

Botànica
Grana

La llavor.

Botànica
Gorja Botànica
Glumel·la

Cadascuna de les dues peces (rarament una) que embolcallen la flor de les gramínies.

Botànica
Gluma

-Cadascuna de les dues (rarament una) peces bracteïformes que hi ha a la base de les espiguetes de les gramínies.

-Peça bracteïforme que es troba a la base de cadascuna de les flors del gèn. Carex i d’altres ciperàcies.

Botànica
Glomèrul

Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós.

Botànica
Glaucium luteum

Del llatí luteus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat.

Etimològic
Glaucium flavum

Del llatí flavus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat.

Etimològic
Glaucium corniculatum

Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya), per la forma de la càpsula.

Etimològic
Glaucium

Glaúkion és el nom que tenia en grec el Glaucium corniculatum. De glaukós, al·ludint al color glauc o verd blanquinós de la planta.

Etimològic
Glauc, glauca

De color verd blavenc (en deriva glaucescent, tirant a glauc).

Botànica
Glàndula

Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior cèl·lula. (en deriva glandulós-a).

 

Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumula o expel·leix productes de secreció (en deriva glandulós-a).

Botànica
Glabre

Que no té pèls; en deriva glabrescent, o sigui gairebé glabre (és oposat a pilós).

Botànica
Ginòfor

Sinònim de carpòfor.

Botànica
Gimnopode

Dit de la planta (sobretot del gèn. Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. (és oposat a eriòpode).

Botànica
Gibós, gibosa

Que presenta un gep.

Botànica
Genistoide

Que s’assembla a una ginesta.

Botànica
Geniculat, geniculada

Corba o geniculat com si tingués un genoll.

Botànica
Gènere

Terme pendent de ser descrit

Botànica
Gemma

Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals.

Botànica
Geminat, geminada

Disposats en parell.

Botànica
Gema

Veure: Gemma

Botànica
Garidella nigellastrum

Per la seva afinitat amb Nigella, com si diguéssim falsa Nigella o aranya. El sufix llatí -astrum té un sentit despectiu. Com de olea (olivera) deriva oleastrum, o bé oleaster, que és l'ollastre o olivera borda.

Etimològic
Garidella

Dedicada per Tournefort a Pierre Garidel, metge i botànic d'Aix, a la Provença.

Etimològic
Gamosèpal, gamosepala

De sèpals soldats (és oposat a dialisèpal).

Botànica
Gamopètal, gamopetala

De pètals soldats (és oposat a dialipètal).

Botànica
Fust Tronc llarguet d’arbre tallat. Etnobotànica
Fumaria vaillantii

Dedicada a S. Vaillant, botànic francès.

Etimològic
Fumaria parviflora

Del llatí parvus (petit) i flos, floris, per les flors ben petites.

Etimològic
Fumaria officinalis

Linné la considerava l'espècie medicinal per excel·lència. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Per això Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes.

Etimològic
Fumaria muralis

Pel seu hàbitat predilecte, és a dir, les parets o murs, en llatí, muri.

Etimològic
Fumaria major

Per la major grandària relativa de les corol·les.

Etimològic
Fumaria densiflora

Per la disposició compacta de les flors.

Etimològic
Fumaria capreolata

Pels pecíols que es cargolen com circells, en llatí capreoli, com cirrosa, de cirrus (rínxol).

Etimològic
Fumaria calcarata

Del llatí calcar (esperó), perquè el té molt llarg.

Etimològic
Fumaria micrantha

Del grec mikrá (petita) i ánthos (flor), per les flors petites.

Etimològic
Fumaria

Del nom de la planta en llatí, fumaria, de fumus (fum), per haver-la considerada com un vapor o fum a causa de la seva fesomia i del color blau glaucescent. El nom que té en grec la planta, kapnós, també significa fum.

Etimològic
Fronda

-Fulla de les falgueres.
-Cos vegetatiu, verd i més o menys foliaci, de les llenties d'aigua (gèn. Lemna).

Botànica
Foveolat, foveolada

Que presenta fòvees (petites depressions o fossetes).

Botànica
Fol·licle

Fruit sec i amb diverses llavors, provinent d'un sol carpel, que a la maturitat s'obre per la sutura ventral.

Botànica
Foliós, foliosa Botànica
Folíol

En una fulla composta cadascuna de les divisions independents. A les fulles veritables hi observareu que tenen el pedicel engruixit (el pecíol), i que entre el pedicel i la tija hi ha una gemma que correspon al nou brot que sortirà; els folíols en canvi no ho tenen pas.

Botànica
Foliar Botànica
Foliaci, foliàcia

Que té l’aspecte o la natura de les fulles.

Botànica
Florífer, florífera

Dit de les tiges que porten flors.

Botànica
Flocós, flocosa

Cobert de pèls curts i embullats a manera de flocs.

Botànica
Flexuós, flexuosa

Que fa ziga-zagues o que presenta curvatures en diversos sentits.

Botànica
Flamenc El ple de la lluna. Etnobotànica
Flabel·lat, flabel·lada

Que té forma de ventall obert.

Botànica
Fistulós, fistulosa

Dit de les tiges que són buides per dins.

Botànica
Fistonat, fistonada

Que és crenat.

Botànica
Fimbriat, fimbriada

Proveït d’una franja de fímbries (lacínies o segments molt estrets).

Botànica
Fil·lidi

En les molses, òrgan laminar del gametòfit inserit al caulidi, semblant a una fulla.

Botànica
Filament

Part inferior de l’estam d’una flor que sosté l’antera.

Botànica
Ficaria ranunculoides

Del grec eídos (forma) i ranuncle, per la semblança amb un ranuncle. Veure Anemone ranunculoides.

Etimològic
Ficaria

Del llatí ficus (figuera, figa), per les seves arrels tuberoses semblants a figuetes.

Etimològic
Fastigiat, fastigiada

Amb les ramificacions acostades a l'eix principal (per ex., l'arbre que fa branques dretes i atansades al tronc, de manera que la capçada té forma llarga i estreta).

Botànica
Fascicle

Conjunt de peces, òrgans, etc. que neixen agrupats fent un petit feix (en deriva fascicular, fasciculat).

Botànica
Família

Terme pendent de ser descrit.

Botànica