Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Thalictrum flavum | Del llatí flavus (groc), pel color de les flors. |
Etimològic |
Thalictrum angustifolium | Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma estreta de les fulles. |
Etimològic |
Thalictrum aquilegiifolium | De fulles d’Aquilegia. |
Etimològic |
Thalictrum foetidum | Del llatí foetidus (pudent), fa referència a la seva pudor. |
Etimològic |
Thalictrum mediterraneum | Per la regió on habita. |
Etimològic |
Thalictrum minus | En llatí, forma neutra del comparatiu minor (més petit), en contraposició a Th. majus, dels Alps. |
Etimològic |
Thalictrum saxatile | Del llatí saxum (roca), pel substrat on habita. |
Etimològic |
Thalictrum tuberosum | Del llatí tuber -eris (engruiximent), per la forma de l'arrel. |
Etimològic |
Thapsia | Nom grecollatí d'una canyaferla (Thapsia sp.). Perquè, segons expliquen tant Dioscòrides com Plini, es creia que la planta havia estat trobada per primer cop a l'illa de Thapsos (avui península de Magnisi), prop de Siracusa (Sicília). |
Etimològic |
Thapsia villosa | Del llatí villosus, -a, -um (cabellut), derivat de villus, -i (floc de cabell), perquè és una planta peluda. |
Etimològic |
Thesium | En Teofrast i Plini és una planta d'arrel bulbosa i amarga, semblant al lli. Se suposa que es tracta d'un epònim en honor de Teseu, l'heroi mitològic que coronà de flors Ariadna. Linné va prendre el nom per a aquest gènere directament de Plini, i en Hortus Cliffortianus comenta que fa riure que no hi hagi dos botànics que s'avinguin en denominar aquesta planta. El propi Clusius designa una d'aquestes espècies amb el nom Anonymus lini folio, es a dir, planta sense nom amb fulles de lli. |
Etimològic |
Thesium humifusum | Adjectiu del llatí botànic, compost d'humus, -i (el sòl, la terra) i fusus, -a, -um (vessat, estès), per les tiges decumbents. |
Etimològic |
Thlaspi | En Dioscòrides i Plini, és el nom d'una altra planta que podria ser el sarronet de pastor (Capsella bursa-pastoris). En la traducció de Laguna, diu Dioscòrides que la planta té una llavor petita en forma de plat, com aixafada, d'on li ve el nom. Del grec thláo (aixafar), al·ludint a la silícula comprimida o d'envà aixafat. |
Etimològic |
Thlaspi arvense | Del llatí botànic arvensis,-e, derivat d'arvum, -i (el camp llaurat), perquè viu en terres de conreu. |
Etimològic |
Thlaspi caerulescens | Epítet del llatí botànic format per caeruleum, -i (blau) i el sufix -escens (que tendeix a), és a dir, que tira a blau. |
Etimològic |
Thlaspi caerulescens subsp. brachypetalum | Epítet format del grec brachýs (breu, curt) i pétalon (fulla de la flor, pètal), pels seus pètals curts. |
Etimològic |
Thlaspi perfoliatum | Epítet del llatí botànic que significa que la tija travessa la fulla, de per (a través de) i folium (la fulla); en aquest cas, al·ludeix impròpiament a les fulles caulinars, sèssils i auriculades, que envolten totalment la tija, però no perfoliades. |
Etimològic |
Thrincia | Una hipòtesi poc versemblant ho fa derivar del grec thrinkós, oú (merlet, coronament de muralla), al·ludint al plomall en forma de corona dels aquenis exteriors, potser confonent-lo amb thrix, thrichós (cabell, seta). Però, el cert és que es tracta d'un nom dedicat a un tal Cosme Thrinci, autor, segons Cadevall, d'un llibre d'agricultura, i de qui només he trobat una breu referència a l'obra del naturalista francès Édouard Grimard (S. XIX) La plante. Botanique simplifiée, Vol 2, 404 (1865). |
Etimològic |
Thrincia hirta | Vegeu Thrincia hispida. |
Etimològic |
Thrincia hispida | Del llatí hispidus, -a, -um (aspre, pelut), pel tronc i les fulles coberts de pèls eriçats. Hirtus, -a, -um i hirsutus, -a, -um en són sinònims. |
Etimològic |
Thrincia saxatilis | Del llatí saxatilis, -e (que viu entre roques), derivat de saxum, -i (pedra, roca, escull, etc.), pel seu lloc preferent d'habitació, en les escletxes de les roques. |
Etimològic |
Thrincia tuberosa | Del llatí tuberosus, -a, -um (que té bonys o tubercles), derivat de tuber, -eris (tumor, inflamació), per les arrels tuberoses. |
Etimològic |
Thymus | Del grec thýmon, nom emprat per Dioscòrides -en Plini, Thymum- per a diferents plantes aromàtiques, com ara la farigola (Thymus vulgaris); probablement relacionat amb el grec thymiáo (perfumar) o, segons Cadevall, amb l'egipci tham, nom d'una herba aromàtica. |
Etimològic |
Thymus serpyllum | El mot grec érpyllos fou ja emprat per Dioscòrides per a designar una mena de serpoll o farigola, i els autors llatins el traduïren per serpillum; deriva d'érpo (arrossegar-se), per les tiges decumbents i radicants d'aquesta planta. |
Etimològic |
Thymus serpyllum subsp. chamaedrys | Mot grecollatí per a anomenar plantes del gènere Teucrium, format del grec chamai (per terra, nan) i drys (alzina), és a dir, com una alzineta, referint-se a la forma de les fulles. Tanmateix, hom diu que aquesta planta porta el nom de Chamaedrys perquè té les tiges amb dues línies de pèls de llarg a llarg, com la Verònica chamaedrys. |
Etimològic |
Thymus vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser planta vulgar al sud d'Europa. |
Etimològic |
Tilia | Nom llatí antic d'aquesta planta, en Plini; correspon al grec philýra, de Teophrast. |
Etimològic |
Tilia grandifolia | Del llatí grandis, -e (gran) i folium, -ii (la fulla), de fulles grans. |
Etimològic |
Tilia intermedia | Del llatí intermedius -a, -um (intermedi), per la magnitud de les flors, compresa entre T. platyphyllos i T. ulmifolia. |
Etimològic |
Tilia microphylla | Adjectiu format del grec mikrós (petit) i phýllon (fulla), que significa de fulles petites. |
Etimològic |